n aquesta ruta coneixarem el Paral·lel, un dels carrers més coneguts de la ciutat de Barcelona. Parlarem sobre diversos aspectes i diversos moments de la història d'aquest carrer, però sobretot dels teatres, els cafes i els cabarets que el van convertir en un nom mític arreu d'Europa. Però especialment farem emfasi en l'època en que aquesta fama va ser més gran, durant els trenta primers anys del segle XX.
La Primera Guerra Mundial, un fet aparentment extern a la història catalana, va tenir una gran reprecussió en la societat barcelonina. De 1914 a 1918 les grans potències europees en guerra van centrar tots els seus esforços en la producció d'armament i Espanya es va beneficiar gràcies a l'exportació de tots aquells productes que a Europa s'havien deixat de produïr. Això va fer que la burgesia catalana revifés després d'uns anys de crisi, en el que es va coneixer com la "febre d'or". Aquests "diners fàcils" que els industrials aconseguien venent els seus productes i que els altres països compraven a qualsevol preu van canviar el panorama de la ciutat. Molts d'aquests nous rics volien ostentar la seva fortuna i per això eren necessaris els espais adients. Però també hi havia una classe obrera que buscava una fugida d'unes vides molt dures i que volia divertir-se a tota costa.
Atrets per aquesta nova i floreixent Barcelona al port van començar a arribar figures conegudes d'altres països, gent del món de les finances, estrelles de l'espectacle, esportistes i dandis de l'alta societat. Però també fugitius de la guerra, espies, mariners, contrabandistes i gent pobra fugint de la misèria, gent que va anar a viure al Raval, on la majoria de les antigues fàbriques havien marxat del casc antic deixant lloc a aquests nous habitants.
El Raval, aquest antic barri obrer, es va convertir en un espai de vici, en el qual el Paral·lel, la seva frontera, va ser a la vegada el seu màxim exponent. Les petites barraques on beure, escoltar música i veure espectacles que hi havia en aquest carrer es van anar convertint en teatres i espais més estables. La prostitució i la droga, com imaginareu no van ser alienes en aquest món, al contrari, eren vicis habituals i totalment interclassistes.
La morfina, que té el seu nom en honor al déu del somni, Morfeu, havia estat aïllada a principis del segle XIX per l'alemany Friedrich Wilhem Sertürner. L'any 1855 es va introduïr la injecció hipodèrmica com a procediment terapèutic, però aquesta millora mèdica també va tenir conseqüències nefastes. A partir d'aquest moment la morfina fou consumida abundantment per les classes més riques. Moltes dones fins i tot feien reunions per punxar-se en grup i encarregaven, en molts casos, luxosos joiers amb incrustracions de brillants per guardar les seves xeringues d'argent... Entre els morfinòmans més cèlebres hi trobem per exemple Santiago Russinyol, que fins i tot va fer un quadre l'any 1894 nomenat La morfina.
L'any 1874 a la morfina es va afegir el primer opiaci semisintetic, la diacetilmorfina, més coneguda per tothom com la heroïna. Comercialitzada en un inici per Bayer com a medicament antitusiu, va ser utilitzada en moltes ocasions per combatre l'addicció a l'opi i la morfina.
I finalment també cal esmentar la cocaïna, que des de finals del segle XIX era utilitzada pels seus efectes estimulants. Anunciada abundantment i recomanada per personatges reconeguts com per exemple Sigmund Freud, quan encara es desconeixien en gran part els seus efectes nocius, la cocaïna va ser molt consumida. Especialment entre els artistes i les artistes del Paral·lel, que d'aquesta manera podien allargar les seves nits de treball. Aconseguint-la era molt fàcil, es podia trobar a molts dels locals del carrer. Al Raval un dels llocs més coneguts era Cal Sagristà, al carrer de Cid, molt a prop del carrer on ens trobem (a tocar del Baluard de la muralla). En aquest tuguri es podia comprar la cocaïna a dotze pessetes el gram.
continua a
http://historiessantsenques.blogspot.com/2012/03/itinerari-del-parallel-la-via-del-pecat.html
Comentaris