Cultura
UADERN DE CIRC
AMB AQUEST ÚLTIM VOLT DE PISTA DEDICAT AL CIRCO DE LOS HORRORES, AQUEST CRONISTA HA DE TANCAR UNA COL·LABORACIÓ INICIADA EL 1978
D'horrors i amargors
El Circo de los Horrores de Suso Silva ha tornat a Barcelona (Port Vell) amb ‘Psicosis'
El Circo de los Horrores de Suso Silva ha tornat a Barcelona (Port Vell) amb Psicosis, l'inici d'una trilogia que segueix amb El manicomio de los horrores (Múrcia fins al 6 de juliol per després saltar al Perú) i El cabaret maldito (encara no estrenat). Si bé el programa és diferent i ara s'exhibeix en vela, aquest Psicosis és, tant formalment com en substància, el mateix que vam veure fa tres anys al Teatre Victòria (Avui, 4.10.2009). Manté volgudament l'aura del cinema de terror en versió tren de la bruixa i l'ús d'un humor elemental i massa sovint groller. La il·luminació (escassa per exigències del guió), l'ambientació general i els efectes especials (fum a dojo) serveixen fidelment la idea central i aconsegueixen que el gran públic s'ho passi d'allò més bé. Quant a circ, trio el correcte número de roda alemanya seguit de roda Cyr, el dinàmic duo femení de contorsionisme, el quartet de kenyan boys (acrobàcia, faquirisme i joc del limbo), el vistós número d'escapisme, el duo a les teles (de fortuna desigual) i el duo d'olímpics dels germans Omar i Johnny Marton, que ofereixen un transport final en què han reeixit, entre pocs altres, els espanyols Hermanos Segura (Circo Mundial, 1999) i el duo txec Stykan (Montecarlo 2010).
Passem de l'horror a l'amargor. Quan, el desembre de 1978, el diari Avui em publicava per primer cop una crònica de circ (la cinquena edició del Festival de Montecarlo), en aquest país només quatre gats crèiem que el circ era un art amb futur i a França el factòtum Jack Lang tot just ho començava a intuir. Quan la feina feta des d'abans de la guerra per gent com Joan Tomàs, Sebastià Gasch o Jordi Elias semblava estroncada, l'Avui va ser l'únic diari estatal que va gosar publicar regularment crònica i crítica sobre circ. A més, des de desembre de 1999 ha estat l'únic diari europeu (i probablement del món) que ha publicat una pàgina mensual d'anàlisi i reflexió circense (Volt de Pista). Com la resta de Quaderns d'art d'aquest diari, el Volt de Pista ha sofert batzegades diverses, i si abans els Quaderns ocupaven tota una pàgina amb foto a tres columnes, han acabat arraconats en un faldó. Les noves directrius d'El Punt Avui prescindeixen de col·laboradors externs a partir del 8 de juliol. Avui, doncs, he de dir adéu als lectors. Ho faig amb l'alegria d'haver contribuït durant 34 anys, en alguna mesura i junt amb el públic i els artistes, a la dignificació del circ a casa nostra. Però també amb l'amargor de qui veu llençar art i cultura per la borda, senyal inequívoc que naveguem cap al no-res.
Comentaris