9.09.2012

HISTORIA


La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

s. XX dC - s. XXI dC
El 1981, Comediants van organitzar la primera Fira de Tàrrega i van omplir els carrers de la ciutat lleidatana d’espectacles de carrer que buscaven la complicitat del públic. Amb els anys, la fira s’ha professionalitzat fins a convertir-se en un important mercat europeu de les arts escèniques.
El mes de maig de 1980, Comediants van participar a la festa major petita de Tàrrega i l’èxit del seu espectacle pels carrers de la ciutat va afavorir la bona entesa per organitzar alguna cosa més important. Amb la col·laboració de l’alcalde, Eugeni Nadal, i vinculada a les tradicionals Festes de Sant Eloi, l’any següent Comediants van iniciar ‘La Fira del Teatre, trifulgues i xim-xim al carrer de Tàrrega’.
Van utilitzar el nom de ‘fira’ per la tradició que tenien en aquesta ciutat lleidatana les fires agrícoles o de bestiar. Comediants van organitzar una festa on es potenciaven els espectacles de carrer, populars i participatius. Tot s’impregnava d’un to festiu per convidar la gent del poble a sumar-se a l’esdeveniment. Per exemple, a Tàrrega se solia fer un mercat tradicional els dilluns, que Comediants van convertir en les ‘Imprevisibles aventures i desventures en un dia de Mercat a Tàrrega’, en què també van participar Pep Bou o Artristras.
L’èxit de la primera edició i la satisfacció dels creadors i artistes van fer que la fira es repetís anualment. Els primers anys, amb l’organització sobretot de Comediants, la fira anava carregada de manifestacions de la cultura popular i es respiraven anhels de llibertat vinculats a la recuperació dels drets democràtics. La situació geogràfica de Tàrrega en feia un espai ideal per concentrar-hi públic i artistes durant uns dies. A més, el passat medieval de la ciutat permetia trobar molts escenaris inspiradors i nous per als forasters. Paral·lelament a l’eclosió internacional de Comediants, la Fira de Teatre de Tàrrega de seguida va tenir difusió internacional. Si Comediants eren els que dirigien artísticament la fira, l’historiador i crític teatral Xavier Fàbregas va ser l’ideòleg del projecte, sempre avalats per Joan Brossa, que va seguir molt de prop les primeres edicions. En una publicació commemorativa de la primera edició del festival, Fàbregas reflexionava sobre la necessitat de recuperar el carrer com a espai per desenvolupar públicament activitats creatives i destacava les possibilitats que ofereix el traçat urbà de Tàrrega. Així mateix, defensava la qualitat de les propostes de Comediants i el nivell de professionalitat de tots els espectacles. El crític va veure en aquest esdeveniment una oportunitat per a la renovació de les festes populars i tradicionals i per això apuntava la necessitat d’estendre el model de Tàrrega arreu del país.
Aquest certamen va contribuir a la promoció dels grups de teatre de carrer que apareixien a Catalunya, com L’Avalot, Tripijoc, Gog i Magog o Xarxa Teatre. Els primers anys, les arts relacionades amb el món del circ van estar molt vinculades a la programació, l’originalitat i l’èxit de la fira.
Des del 1985, un organisme autònom municipal creat per l’Ajuntament dirigeix la fira. És el Patronat Fundació Pública Municipal, Fira del Teatre al Carrer, integrat per l’Ajuntament de Tàrrega, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida i presidit per l’alcalde corresponent. Aquest patronat és qui encarrega l’organització i l’orientació de la fira a professionals aliens a l’entitat. A partir del 1986 va apujar el pressupost i la fira va intensificar la presència fronteres enllà amb la creació de l’àrea de promoció internacional. L’organització es va fer cada vegada més professional. L’any 1988 es va crear l’àrea de programadors, que va convertir la festa popular en un mercat per oferir els productes espectaculars no només a Catalunya, sinó també a Europa i al món. Des del 1991, s’atorga la direcció artística de la fira a un professional de les arts escèniques. Se n’han encarregat, successivament, Frederic Roda, Ramon Simó, Joan Anguera, Llorenç Corbella i Jordi Colominas.
Als anys noranta, la fira va continuar creixent. Frederic Roda va reforçar el caire d’aparador i mercat d’espectacles amb la creació de la Llotja, espai per als professionals destinat a la contractació d’espectacles, i d’una col·lecció de llibres dedicats a la reflexió sobre el mercat cultural i la gestió a les arts escèniques. Cal tenir en compte que el país cada vegada està més institucionalitzat, és a dir, que hi ha més entitats i administracions amb capacitat i necessitat de programar els productes i espectacles que s’ofereixen a la fira. L’auge de les sales petites arreu del país també fa aflorar nous programadors que comparteixen aquestes necessitats.
Cap a la segona meitat dels anys noranta, la fira va destacar per les innovacions tècniques i les tendències renovadores per les quals apostava. A partir del 2003 es van potenciar els espectacles de llenguatge visual i universal per reforçar la internacionalització de la fira i evitar les possibles barreres lingüístiques entre programadors i creadors d’arreu del món.
Avui dia, la Fira de Teatre de Tàrrega ha vist reconeguda la seva tasca capdavantera en la promoció de les arts escèniques i és referent de les fires i festivals que s’organitzen a l’estat espanyol. La voluntat d’internacionalització des d’un principi i un compromís continuat amb la qualitat han fet de la fira un punt de referència a Europa. Va néixer vinculada a les festes tradicionals i populars, però sempre ha tingut voluntat de renovació del món de les arts escèniques. L’origen popular s’ha mantingut en la voluntat d’apropar les manifestacions artístiques al poble, és a dir, n’ha volgut fer partícip la gent. La fira, a més d’haver-se consolidat com a mercat teatral, permet observar les tendències escèniques del moment, ja que incentiva la mostra de les estètiques contemporànies, que tenen cabuda a Tàrrega. A la fira es presenten principalment manifestacions teatrals no convencionals, però una de les peculiaritats és també la diversitat d’espectacles que s’hi poden veure any rere any.

un servido  RAMON MUÑOZ  " KAROLI " al 1983  actua amb LA COMPA.NYIA BONI AND CAROLI