7.11.2013

enguany la col·laboració amb La Central del Circ ha sortit rodona


 Jordi Jané

El Grec de Ramon Simó persisteix en el seu suport al circ produït al país, i enguany demostra que el convenciment i la constància acaben donant fruits. Després de la molt oblidable experiència dels cabarets circenses de l’any passat al hub de la plaça Margarida Xirgu, enguany la col·laboració amb La Central del Circ ha sortit rodona.
El títol ho indica clarament: és un espectacle fet de retalls, de fragments dels espectacles que els diferents solistes i companyies que hi intervenen han preparat en residència a La Central del Circ entre el 2011 i el 2013: Nacho Flores, La Clandestina, Psirc, Nacho Ricci i Les Capgirades. Com a fórmula, no dista gaire (o gens) dels combinats instaurats per l’Ateneu Popular Nou Barris i que tan bons resultats han donat i tant han ajudat al rodatge i la trajectòria de moltes companyies.
Ara bé: en aquest cas, la direcció de Leandro Mendoza ‘Ley’ ha aconseguit un producte unitari molt allunyat del concepte de patchwork: el to i el ritme generals, el tractament de llum i música (Quico Gutiérrez i Mauro Paganini), l’ordre i l’enllaç dels números i un munt de petits detalls deixats anar amb comptagotes en el moment just, donen a aquest combinat una gratificant dimensió d’obra acabada que podria circular amb èxit pels millors festivals europeus d’arts escèniques. I val a dir, encara per a més mèrit de Mendoza, que en els dies previs a l’estrena ha hagut d’integrar a corre-cuita Natxo Ricci i Les Capgirades per substituir els dos números de la companyia Estropicio per lesió de la trapezista Ruth Gascón.
Obre l’espectacle l’equilibrista sobre tacs de fusta Nacho Flores. Aquest artista que al gener havia convençut al Festival Mundial de París i al maig havia triomfat a Trapezi, enceta un camí molt personal en aquesta especialitat circense i desplega una peculiar simpatia escènica que fa que el públic li segueixi els reptes i les dèries amb l’afectuosa complicitat amb què se segueixen les primeres passes d’un infant. Les fragmentades intervencions de La Clandestina (Jorge Albuerne, Jeremías Fajanel, Sergio González) són, amb la música de Mauro Paganini, una mena d’espina dorsal de l’espectacle. Si bé pel meu gust caldria condensar les filosòficament interessants intervencions parlades d’Albuerne, les espectaculars acrobàcies combinades d’aquesta companyia (solo, duo, trio) eleven la temperatura general.
Per suavitat i originalitat, el número de corda llisa de Nacho Ricci s’escapa dels estàndards i aporta una delicada bellesa a l’espectacle. El duo al trapezi de Les Capgirades (Ester Panés i Sílvia Capell, festival Pisteurs d’Étoiles 2013) és molt net de tècnica, ajustat d’interpretació i mesurat de tempos –un número magnífic. Per la seva banda, Psirc (Anna Pascual, Wanja Kahlert i Adrià Muntaña) omplen l’escena de misteri i profunditat anímica amb la silenciosa relació que estableixen entre els seus cossos i els objectes.
Retalls és un espectacle madur, consistent, ben enfocat i molt ben posat en escena. Una perla passatgera per contemplar amb tota la família. Al Mercat de les Flors. Només fins al 13 de juliol.