Aquí teniu una crítica del punt, es positiva segur que a ell el van convidar.
Somnis de nit
Lluís Llach va confessar ja fa uns quants anys que algun dia li agradaria preparar un espectacle amb elements del món del circ. Ha trigat bastant a executar aquest seu antic projecte, però a la recta final de la seva carrera artística ha aconseguit dur-lo a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. El resultat és Tranuites Circus, el muntatge que es va estrenar dimecres amb molt d'èxit a la Sala Gran.
El creador i director de Tranuites Circus, Lluís Danés, que col·labora amb Llach des que el 1998 es va fer càrrec de l'escenografia dels concerts de presentació del disc 9, ha dirigit també la pel·lícula documental Llach, la revolta permanent, inspirada per la cantata Campanades a morts.
Somniem, la cançó de Llach que el 1979 va donar nom a un dels seus discos més estranys i que no forma part del seu repertori habitual, és el punt de partida de l'espectacle. Una mica a la manera d'algunes composicions de Léo Ferré llargues i programàtiques, Somniem evoca el poder de la imaginació per fer realitat el desig amb una voluntat que és recurrent en la trajectòria de Llach: la de mostrar camins cap a formes de vida més plaents que les convencionals, com els que es dibuixen al disc Porrera, en què reivindica uns valors molt allunyats dels de la societat de consum.
Com l'obra literària de Miquel Bauçà, Tranuites Circus es planteja com una invitació a explorar el territori dels somnis com a últim refugi per viure lliurement. La col·laboració de Marta Carrasco, que ha pres part en la direcció de moviment, confereix a l'obra una personalitat especial. Les escenes amb què els intèrprets proposen, en el misteri de la nit, un viatge per la bellesa dels moviments del cos recullen l'esperit reflexiu sobre la fugacitat i la fragilitat que es pot trobar en els muntatges de dansa de la companyia de la coreògrafa.
Fa de mal dir si aquest és el millor espectacle de circ que es podia imaginar a partir de la música de Llach. En tot cas, a Tranuites Circus no sobra cap de les cançons (algunes reconvertides en aquesta ocasió en peces instrumentals) i dels fragments musicals escollits, que el cantant interpreta, amb l'acompanyament de vuit músics, molt motivat i divertit, qui sap si més desinhibit i còmode que mai, en saber que per un cop els focus no estan orientats cap a ell, sinó caps als excel·lents artistes del circ, entre els quals és just destacar Fura amb la seva elegància aèria.
Tranuites Circus és un bon pretext per retrobar el Llach més natural a l'escenari, el que s'ho passa bé deixant que la sensualitat de la seva veu es retroalimenti de les sensualitats que provenen de les altres disciplines artístiques en joc.
Xevi Planas
El Punt 05/01/2007
Somnis de nit
Lluís Llach va confessar ja fa uns quants anys que algun dia li agradaria preparar un espectacle amb elements del món del circ. Ha trigat bastant a executar aquest seu antic projecte, però a la recta final de la seva carrera artística ha aconseguit dur-lo a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. El resultat és Tranuites Circus, el muntatge que es va estrenar dimecres amb molt d'èxit a la Sala Gran.
El creador i director de Tranuites Circus, Lluís Danés, que col·labora amb Llach des que el 1998 es va fer càrrec de l'escenografia dels concerts de presentació del disc 9, ha dirigit també la pel·lícula documental Llach, la revolta permanent, inspirada per la cantata Campanades a morts.
Somniem, la cançó de Llach que el 1979 va donar nom a un dels seus discos més estranys i que no forma part del seu repertori habitual, és el punt de partida de l'espectacle. Una mica a la manera d'algunes composicions de Léo Ferré llargues i programàtiques, Somniem evoca el poder de la imaginació per fer realitat el desig amb una voluntat que és recurrent en la trajectòria de Llach: la de mostrar camins cap a formes de vida més plaents que les convencionals, com els que es dibuixen al disc Porrera, en què reivindica uns valors molt allunyats dels de la societat de consum.
Com l'obra literària de Miquel Bauçà, Tranuites Circus es planteja com una invitació a explorar el territori dels somnis com a últim refugi per viure lliurement. La col·laboració de Marta Carrasco, que ha pres part en la direcció de moviment, confereix a l'obra una personalitat especial. Les escenes amb què els intèrprets proposen, en el misteri de la nit, un viatge per la bellesa dels moviments del cos recullen l'esperit reflexiu sobre la fugacitat i la fragilitat que es pot trobar en els muntatges de dansa de la companyia de la coreògrafa.
Fa de mal dir si aquest és el millor espectacle de circ que es podia imaginar a partir de la música de Llach. En tot cas, a Tranuites Circus no sobra cap de les cançons (algunes reconvertides en aquesta ocasió en peces instrumentals) i dels fragments musicals escollits, que el cantant interpreta, amb l'acompanyament de vuit músics, molt motivat i divertit, qui sap si més desinhibit i còmode que mai, en saber que per un cop els focus no estan orientats cap a ell, sinó caps als excel·lents artistes del circ, entre els quals és just destacar Fura amb la seva elegància aèria.
Tranuites Circus és un bon pretext per retrobar el Llach més natural a l'escenari, el que s'ho passa bé deixant que la sensualitat de la seva veu es retroalimenti de les sensualitats que provenen de les altres disciplines artístiques en joc.
Xevi Planas
El Punt 05/01/2007
Comentaris