Fa uns dies en el diari Avui, va sortir aquest article:
El "Circ o el judici" de l'11-m
DESCLOT
Avui comença a l'Audiència Nacional el judici del segle, que intentarà establir les responsabilitats criminals dels atemptats de l'11-M. Molt bé. Passaran potser mesos abans que se'n faci pública la sentència. N'hi haurà per remenar síndries. La premsa del quilòmetre zero còsmic en traurà tant de profit com pugui. En veurem de tots els colors. Filtracions interessades i esbiaixades, pressions i extorsions en nom de la llibertat i la veritat. Tothom les té, a la boca i a la mà, la llibertat i la veritat. Enhorabona. N'hi ha per demanar la carta d'exiliat fins que tot això acabi. Alguns senyors de la ràdio i la premsa més bèsties s'han dedicat en els tres últims anys a teixir lentament una teoria de la conspiració, plena de peces soltes i d'especulacions incomprensibles. Segons proclamen i bramen, hi ha dues trames negres. La dels dirigents del PSOE que van impulsar o tolerar un atac d'ETA disfressat amb turbant integrista, i la dels periodistes també socialistes que tracten de treure importància a les grans "troballes" de la investigació dels enramadors de conspiracions. Així ho escrivia ahir amb totes les lletres el paraperiodista Federico Jiménez Losantos. I no passa res. Aquests articles amb una difamació criminal insuportable èticament i legalment no tenen fiscal que els denunciï. Tota aquesta gentola ha arribat a una conclusió prèvia a qualsevol sentència. Han fet de policies i de magistrats, i no es creuran res que no sigui la bola que han anat engrandint amb fantasia i bilis. Segons Don Federico, avui comença "el judici o el circ". Ell -i molts amb ell- voldrien que comencés una altra història. I si no comença, no és perquè no ho intentin, sinó perquè a l'Espanya del 2007 la gent té moltes més coses a perdre que a la del 1936.
Aquest, es un dels molts articles i en els quals s´utilitza el nom del circ per a desqualificar el treball d´algun col·lectiu, seria fàcil de la meva part reprovar aquest text tot dient que el circ és molts cops una cosa molt seriosa, i que hi regna la poesia i l´amor. Tot al contrari, el circ sempre ha estat una plataforma de mentiders i tramposos.
No molt mes tard de la creació del circ modern amb Philip Astley ell crea el seu circ a Londres, després va a paris i quan torna a Londres un dels seus col·laboradors Franconni aprofita per a fer un altre coliseu per a fer-li la competència. La competència feroç és un dels mals del circ, encara hi han circs paràsits que treballen en competència, seguint circs mes grossos, arrancant-li la publicitat o modificant-la per que la gent es pensi que va al seu circ i no al altre.
De mentiders també n´h i han al món del circ, el mes famós en Barnum, que va arribar a la fama amb Tom Thum segons ell el nan més petit del mon que a sobre era admirall, i moltes més rareses amb les quals va arribar a fundar el Barnum & Bailey, L´espectacle més gran del mon, Aqui a principis de segle XX hi havia un home anomenat Quebedo que tenía un circ de puces. Però encara hi han mentiders, s´ha d´anar molt en compte per que no et venguin gat per llebra, a vegades el millor del mon, no ho es pas.O l´unic circ amb cadires comodes, es una carpa com un altra. O perfi un circ de qualitat a Barcelona: je, je, je. O una nova forma de fer circ.O l´artista que ve de la india i es tant catalana com jo. O per primera vegada a Catalunya... Algunes mentides es poden entendre com a recurs poètic, altres només serveixen per a desprestigiar més el nom del circ. A més menys sap de circ el públic general, més el pots enganyar.
I com no, el circ es una empresa i com en casi totes, hi han empreses que plagien, empreses que paguen menys als immigrants per a la mateixa feina, i com no els nens al tercer mon hi treballen en condicions poc favorables.
Tot i això la majoria de gent del circ que conec, són molt nobles, i el que veig es que els que no ho són es perquè fan massa política o massa empresa, per tant no sé de qui es la culpa si del circ o de la política.
El "Circ o el judici" de l'11-m
DESCLOT
Avui comença a l'Audiència Nacional el judici del segle, que intentarà establir les responsabilitats criminals dels atemptats de l'11-M. Molt bé. Passaran potser mesos abans que se'n faci pública la sentència. N'hi haurà per remenar síndries. La premsa del quilòmetre zero còsmic en traurà tant de profit com pugui. En veurem de tots els colors. Filtracions interessades i esbiaixades, pressions i extorsions en nom de la llibertat i la veritat. Tothom les té, a la boca i a la mà, la llibertat i la veritat. Enhorabona. N'hi ha per demanar la carta d'exiliat fins que tot això acabi. Alguns senyors de la ràdio i la premsa més bèsties s'han dedicat en els tres últims anys a teixir lentament una teoria de la conspiració, plena de peces soltes i d'especulacions incomprensibles. Segons proclamen i bramen, hi ha dues trames negres. La dels dirigents del PSOE que van impulsar o tolerar un atac d'ETA disfressat amb turbant integrista, i la dels periodistes també socialistes que tracten de treure importància a les grans "troballes" de la investigació dels enramadors de conspiracions. Així ho escrivia ahir amb totes les lletres el paraperiodista Federico Jiménez Losantos. I no passa res. Aquests articles amb una difamació criminal insuportable èticament i legalment no tenen fiscal que els denunciï. Tota aquesta gentola ha arribat a una conclusió prèvia a qualsevol sentència. Han fet de policies i de magistrats, i no es creuran res que no sigui la bola que han anat engrandint amb fantasia i bilis. Segons Don Federico, avui comença "el judici o el circ". Ell -i molts amb ell- voldrien que comencés una altra història. I si no comença, no és perquè no ho intentin, sinó perquè a l'Espanya del 2007 la gent té moltes més coses a perdre que a la del 1936.
Aquest, es un dels molts articles i en els quals s´utilitza el nom del circ per a desqualificar el treball d´algun col·lectiu, seria fàcil de la meva part reprovar aquest text tot dient que el circ és molts cops una cosa molt seriosa, i que hi regna la poesia i l´amor. Tot al contrari, el circ sempre ha estat una plataforma de mentiders i tramposos.
No molt mes tard de la creació del circ modern amb Philip Astley ell crea el seu circ a Londres, després va a paris i quan torna a Londres un dels seus col·laboradors Franconni aprofita per a fer un altre coliseu per a fer-li la competència. La competència feroç és un dels mals del circ, encara hi han circs paràsits que treballen en competència, seguint circs mes grossos, arrancant-li la publicitat o modificant-la per que la gent es pensi que va al seu circ i no al altre.
De mentiders també n´h i han al món del circ, el mes famós en Barnum, que va arribar a la fama amb Tom Thum segons ell el nan més petit del mon que a sobre era admirall, i moltes més rareses amb les quals va arribar a fundar el Barnum & Bailey, L´espectacle més gran del mon, Aqui a principis de segle XX hi havia un home anomenat Quebedo que tenía un circ de puces. Però encara hi han mentiders, s´ha d´anar molt en compte per que no et venguin gat per llebra, a vegades el millor del mon, no ho es pas.O l´unic circ amb cadires comodes, es una carpa com un altra. O perfi un circ de qualitat a Barcelona: je, je, je. O una nova forma de fer circ.O l´artista que ve de la india i es tant catalana com jo. O per primera vegada a Catalunya... Algunes mentides es poden entendre com a recurs poètic, altres només serveixen per a desprestigiar més el nom del circ. A més menys sap de circ el públic general, més el pots enganyar.
I com no, el circ es una empresa i com en casi totes, hi han empreses que plagien, empreses que paguen menys als immigrants per a la mateixa feina, i com no els nens al tercer mon hi treballen en condicions poc favorables.
Tot i això la majoria de gent del circ que conec, són molt nobles, i el que veig es que els que no ho són es perquè fan massa política o massa empresa, per tant no sé de qui es la culpa si del circ o de la política.
Comentaris