A les 7:30h d'ahir s'obrien les portes del Teatre Grec amb totes les 2.000 localitats venudes des de feia dos dies per veure aquesta nit de circ que s'havia promocionat tant en els últims 5 dies.
L'entrada es va fer molt lenta i la gran cua de la porta semblava que no avançava. De manera que alguns espectacles ja havien començat i la meitat de la gent encara estava fora.
L'espectacle, tal i com s'havia promocionat en els últims dies (no des del principi) tenia dos parts, una primera pels jardins amb tres punts d'actuacions on els espectacles es van repetir dues vegades (per tan només en podies veure dos), també amb alguns jocs de fira, els Mortimers deambulant per allí i la fanfàrria Au près ma blonde a l'entrada. En un espai, hi havien els titelles circenses de Txo Titelles (molt recomanables), en un altre l'excèntric musical Mestre Sobrepera, la trapezista Miriam Edo i el acroportors Cia. Insoportés i en l'altre la música d'Au près ma blonde, Fernando Pose a les pilotes de rebot, Manuela Gracián als equilibris sobre mans i Luciano i Kike (Zahircirco) a la perxa. Aquest últim espectacle estava situat a diferents nivells d'una escala (i el públic a sota de tot), cada número més allunyat del següent, de manera que la perxa a penes es distingia a la llunyania i la il·luminació era insuficient. A part, que cada número va ser molt curt (sobretot la perxa) i no es va poder apreciar del tot la qualitat dels artistes. Cal dir que el públic estava una mica desconcertat, perquè no tothom s'esperava aquesta primera part i, a més, no hi havia espai per acollir tot el públic (ni la comoditat adecuada, encara que els espais eren...bonics), de manera que molta gent va decidir menjar-se un entrepà en espera de la segona part. A més, els intemitjos entre les actuacions va ser potser massa llargs (sobretot tenint en compte que s'enunciava com a espectacle familiar) i la gent no era conscient de com anava això dels intemitjos. De tota manera, els artistes estaven molt ben triats i tots van fer el seu paper.
La segona part era al Teatre Grec. Els Mortimers anaven acomodant a la gent, primer amb entusiasme, però després d'estar-se mitja hora acomodant, ja es van cansar i anaven d'una banda a l'altre sense que el públic s'hi fixés gaire, ja amb ganes que comences l'espectacle que havien estat esperant durant dues hores i mitja. Finalment, els Mortimers fan la presentació amb el seu magnífic número d'striptease musical que va ser un èxit rotund.
Després van venir Le quntet de Boeufs que van desconcertar a tothom (en el mal sentit de la paraula) ja que van fer un concert amb espectacle. O sigui, la base era la música (boníssima i molt ben tocada, per cert), però poc circ i poca gràcia. El ritme es va fer pesat a estones, perquè la gent no anava a veure cap concert sinó circ (i en aquest sentit potser es va arriscar una mica massa en el basant de la fusió d'estils artístics i potser no era l'espai indicat). Números de circ destacables? Potser les caixes de cigars (que comparat amb els malabars de Fernando Pose no era res de l'altre món) o el quadrant aeri (que comparat amb alguna companyia catalano-francesa que jo sé no valia gaire), la resta eren només alguns trucs entre les cançons (un nivell tècnic certament inferior al que s'havia vist en els "aperitius").
A mi la nit em va passar de pressa i bé, però crec que moltes famílies ho van tenir difícil per controlar uns nens que esperaven veure un espectacle de circ a les 20:00h i van acabar veient un concert a les 22:30h (en un dilluns, a més a més).
En resum, si valorem aquesta nit de circ com un canvi per tenir durant tot un mes "la Cucina del arte" o el "Circo Romanés" plantant darrera el MACBA (com va succeir en les dues edicions anteriors), jo crec que hem sortit perdent. Sí és cert que moltes companyies catalanes hi estaven involucrades, però aquestes han tingut un paper d '"aperitu" d'un espectacle d'una companyia francesa que tampoc n'hi ha per tant.
Aquí hi ha els articles de l'Avui i del Punt.
L'entrada es va fer molt lenta i la gran cua de la porta semblava que no avançava. De manera que alguns espectacles ja havien començat i la meitat de la gent encara estava fora.
L'espectacle, tal i com s'havia promocionat en els últims dies (no des del principi) tenia dos parts, una primera pels jardins amb tres punts d'actuacions on els espectacles es van repetir dues vegades (per tan només en podies veure dos), també amb alguns jocs de fira, els Mortimers deambulant per allí i la fanfàrria Au près ma blonde a l'entrada. En un espai, hi havien els titelles circenses de Txo Titelles (molt recomanables), en un altre l'excèntric musical Mestre Sobrepera, la trapezista Miriam Edo i el acroportors Cia. Insoportés i en l'altre la música d'Au près ma blonde, Fernando Pose a les pilotes de rebot, Manuela Gracián als equilibris sobre mans i Luciano i Kike (Zahircirco) a la perxa. Aquest últim espectacle estava situat a diferents nivells d'una escala (i el públic a sota de tot), cada número més allunyat del següent, de manera que la perxa a penes es distingia a la llunyania i la il·luminació era insuficient. A part, que cada número va ser molt curt (sobretot la perxa) i no es va poder apreciar del tot la qualitat dels artistes. Cal dir que el públic estava una mica desconcertat, perquè no tothom s'esperava aquesta primera part i, a més, no hi havia espai per acollir tot el públic (ni la comoditat adecuada, encara que els espais eren...bonics), de manera que molta gent va decidir menjar-se un entrepà en espera de la segona part. A més, els intemitjos entre les actuacions va ser potser massa llargs (sobretot tenint en compte que s'enunciava com a espectacle familiar) i la gent no era conscient de com anava això dels intemitjos. De tota manera, els artistes estaven molt ben triats i tots van fer el seu paper.
La segona part era al Teatre Grec. Els Mortimers anaven acomodant a la gent, primer amb entusiasme, però després d'estar-se mitja hora acomodant, ja es van cansar i anaven d'una banda a l'altre sense que el públic s'hi fixés gaire, ja amb ganes que comences l'espectacle que havien estat esperant durant dues hores i mitja. Finalment, els Mortimers fan la presentació amb el seu magnífic número d'striptease musical que va ser un èxit rotund.
Després van venir Le quntet de Boeufs que van desconcertar a tothom (en el mal sentit de la paraula) ja que van fer un concert amb espectacle. O sigui, la base era la música (boníssima i molt ben tocada, per cert), però poc circ i poca gràcia. El ritme es va fer pesat a estones, perquè la gent no anava a veure cap concert sinó circ (i en aquest sentit potser es va arriscar una mica massa en el basant de la fusió d'estils artístics i potser no era l'espai indicat). Números de circ destacables? Potser les caixes de cigars (que comparat amb els malabars de Fernando Pose no era res de l'altre món) o el quadrant aeri (que comparat amb alguna companyia catalano-francesa que jo sé no valia gaire), la resta eren només alguns trucs entre les cançons (un nivell tècnic certament inferior al que s'havia vist en els "aperitius").
A mi la nit em va passar de pressa i bé, però crec que moltes famílies ho van tenir difícil per controlar uns nens que esperaven veure un espectacle de circ a les 20:00h i van acabar veient un concert a les 22:30h (en un dilluns, a més a més).
En resum, si valorem aquesta nit de circ com un canvi per tenir durant tot un mes "la Cucina del arte" o el "Circo Romanés" plantant darrera el MACBA (com va succeir en les dues edicions anteriors), jo crec que hem sortit perdent. Sí és cert que moltes companyies catalanes hi estaven involucrades, però aquestes han tingut un paper d '"aperitu" d'un espectacle d'una companyia francesa que tampoc n'hi ha per tant.
Aquí hi ha els articles de l'Avui i del Punt.
Comentaris