Avui a la nit he anat a veure l´estrena de Sombreros de Philippe Decouflé format entre d´altres a l´escola nacional de circ de França. Crec que es nota... I això que des de la fila 23 no es veu gaire cosa. ( segurament sortint de l´escola es va dir a ell mateix, si vull fer pasta em posaré a fer dansa...). Encara que està preparant un espectacle per al Cirque du Soleil...
Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m
Comentaris
A mi em va semblar com un espectacle de gags, amb bones idees i experimentació audiovisual. És com si fessin un espectacle junts el Tricicle, el Marcel·lí Antunez i l'Anònima Imperial.
Cal dir que l'espectacle es fa llarg i la falta de cohesió es deixa notar. Tot i així té moments prou bons en què et despertes de cop. També m'agrada remarcar que utilitza l'audiovisual d'una manera molt més enginyosa i encertada que molts altres creadors.
Ah! I la música era en directe (recordant a Air quan van posar música pel ballet Preljocaj).
Conclusió: El teatre públic està ple de manguis.