És llàstima. Jo he vist molts cabarets dirigits per l'Alba Serraute a Can Fabregas i a altres llocs... i precisament el d'ahir, que havia tingut més ressò, no va acabar d'anar tan bé com els altres. De totes maneres, la música va ser tan fresca i original com sempre, el sopar va estar molt bo i l'atmosfera de la carpa petita del Cric era perfecte. Llàstima d'alguns problemes d'il·luminació, el projector i alguns números potser massa verds per exposar-los en un cabaret com aquest. Tot i així molta gent va descobrir per primera vegada coses com, el ballet de bombetes del Balta, realment delicat, i que ja s'havia vist a Viladecans en format de carrer o Anisset (el payaso loco) que no deixa indiferent a ningú (i que produeix una sensació de malestar per la seva lentitud, el seu desmanegament contrari a tot canon estètic circense i aparent (o no) inconsciència i temeritat a l'hora d'executar figures com la vertical sobre la perxa o el mortal endavant també a la perxa). També van estar molt bé Martí i Agnès en el mà a mà, Ignasi gil al màstil-gronxador i Páramo Zero (amb aquesta estètica mig-gòtica-tenebrosa que porten). Les intervencions de Claret Papiol sobre la llum van quedar potser poc integrades, massa aïllades entre actuacions amb estètiques més tràgiques, potser hagés estat millor donar-li més continuïtat i que sortís també a presentar els números.
Així ha acabat aquest cicle que han fet al Cric de Cabarets nocturns els divendres. Jo només hi vaig poder anar ahir, però la iniciativa és molt bona i espero que continuï.
Així ha acabat aquest cicle que han fet al Cric de Cabarets nocturns els divendres. Jo només hi vaig poder anar ahir, però la iniciativa és molt bona i espero que continuï.
Comentaris