Vagi d'entrada que la diversitat dels circs d'hivern de Nou Barris no deixa de sorprendrem. Oniricus és potser l'espectacle més "comercial" que s'hi ha fet mai i no s'assembla a cap dels anteriors. Està dedicat a un públic clarament infantil (una mica com el Circ de Sara) i té estètica Disney, tipus la Bella i la Bestia i canten! Canten rollo "Bajo el maaaaar, bajo el maaaar, vives conteno...." o "Si hay una canción, que hace suspiraaaar y habla el corazóooon..." En general són soliloquis somiadors i una mica nyonyos (o sentimentals), però encaixen en l'estètica de l'obra. Els personatges semblen trets d'una sèrie de dibuixos animats, sobretots els dolents.
L'argument és típic de peli de dibuixos, hi han uns bons (en aquest cas un científic i una ajudant) que persegueixen un somni impossible d'abastar (en aquest cas la màquina dels somnis) i uns dolents proven d'impedir-ho. Al final...(no l'explico), però és feliç i ens remarquen explícitament la moralitat de l'obra: "si vols que els teus somnis es facin realitat utilitza la imaginació".
Interpretativament, els personatges són arquetípics i sobreinterpretació, tal i com escau a una obra plena de referents als dibuixos animats: La dolenta (a lo Cruella de Vill), els esbirros (tipus els de Inspector Gatget o los Autos Locos o les Hienes del Llibre de la Selva) i els secundaris graciosos (en aquest cas les rates de laboratori, que posen el contrapunt adult, emulant a referents com el cavall del Lucky Luck, a l'escamarlà de la Sirenita, al mico d'Aladin,...)
I el circ? Doncs n'hi ha prou i prou ben camuflat dins la història (cosa que no és gens fàcil d'aconseguir): corretges, verticals, cable, acrobàcia, equilibris,... Generalment en números curs buscant més l'estètica que l'espectacularitat.
Jo destacaria l'eficàcia de la producció: L'escenari dona molt de joc, els personatges contribueixen a la història a la perfecció, hi ha una certa empatia amb el públic, la música és excel·lent (a mi és el què més em va agradar de tot) en directe amb òrgans Hammond i una bateria i el treball actoral és bo.
La història i la manera d'explicar-la potser no m'interessen gaire, però està molt ben feta i funciona (com les pelis de Disney). A mi em van atraure més els mils de referents al món de dibuixos animats. Es passa una bona estona un cop s'entra en el joc, però per gaudir de veritat s'ha de ser infant o una mica infantil o un sentimental (tal i com diuen ells mateixos).
L'argument és típic de peli de dibuixos, hi han uns bons (en aquest cas un científic i una ajudant) que persegueixen un somni impossible d'abastar (en aquest cas la màquina dels somnis) i uns dolents proven d'impedir-ho. Al final...(no l'explico), però és feliç i ens remarquen explícitament la moralitat de l'obra: "si vols que els teus somnis es facin realitat utilitza la imaginació".
Interpretativament, els personatges són arquetípics i sobreinterpretació, tal i com escau a una obra plena de referents als dibuixos animats: La dolenta (a lo Cruella de Vill), els esbirros (tipus els de Inspector Gatget o los Autos Locos o les Hienes del Llibre de la Selva) i els secundaris graciosos (en aquest cas les rates de laboratori, que posen el contrapunt adult, emulant a referents com el cavall del Lucky Luck, a l'escamarlà de la Sirenita, al mico d'Aladin,...)
I el circ? Doncs n'hi ha prou i prou ben camuflat dins la història (cosa que no és gens fàcil d'aconseguir): corretges, verticals, cable, acrobàcia, equilibris,... Generalment en números curs buscant més l'estètica que l'espectacularitat.
Jo destacaria l'eficàcia de la producció: L'escenari dona molt de joc, els personatges contribueixen a la història a la perfecció, hi ha una certa empatia amb el públic, la música és excel·lent (a mi és el què més em va agradar de tot) en directe amb òrgans Hammond i una bateria i el treball actoral és bo.
La història i la manera d'explicar-la potser no m'interessen gaire, però està molt ben feta i funciona (com les pelis de Disney). A mi em van atraure més els mils de referents al món de dibuixos animats. Es passa una bona estona un cop s'entra en el joc, però per gaudir de veritat s'ha de ser infant o una mica infantil o un sentimental (tal i com diuen ells mateixos).
Comentaris
Sí que amb una mica de rodatge és un espectacle al qual li veig rentabilitat ja que fàcilment pot entrar al circuït d'espectacles infantils en teatres municipals.
També destacaria amb tu la producció. En el circ contemporani la creació i producció d'espectacles de qualitat és lenta i de llarga durada, sovint més que el teatre. Si comptem que aquest espectacle ha tingut escassos 4 mesos per muntar-se entenem el resultat.
Salut i circ.
Per mi el circ d'hivern ha estat sempre algo intressan de veure, una producció que sembla prendre riscos. La qual cosa fa que hi hagi anys millors i anys pitjors, pero aquest any em sembla que s'ha fallat desde la proposta inicial.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3254418
i aquí la del Periodico:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=574232&idseccio_PK=1013
1) No estic d'acord amb qui diu que actoralment estava bé. No: la construcció de personatges és molt rudimentària. Els gestos són barroers i si no arriben a ser confusos és per la mateixa simplicitat de la història i perquè tot queda subratllat verbalment. 2) L'escenografia pot haver costat molt de fer, però malauradament no és practicable i no se'n pot treure partit des del punt de vista circense (i, en efecte, no es fa). Té valor purament de decorat. I 3) Precisament perquè és un espectacle dirigit a un públic infantil, penso que hauria de tenir més matís, que no hauria de ser tot tan blanc o negre, bo o dolent... Els nens això ja s'ho saben.
Tot plegat són aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de muntar un espectacle. I encara més quan es vol arriscar i innovar alguna de les parts (o totes!) que componen un espectacle de circ.
Personalment, les propostes arriscades són les que més m'agraden, però són molt difícils i demanen molt d'ofici. D'aquesta producció, en destaco la música per l'originalitat.
L´article de la Begoña Barrena a el Pais...
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Oniricus/Infantilismo/innecesario/elpepiespcat/20090102elpcat_9/Tes
Quan parlo de risc podria dir també innovació. Per exemple anteriors circs d´hivern com el Rodó i el Click em semblen dos propostes que intenten innovar i per tan, prenen riscos. Malgrat això els dos espectàcles tenen resultats molt diferents. Aquest any en canvi em sembla que es tira per un format d'espectacle més convencional. Tot i que evidenment tots els espectacles prenen riscos pel fet de mateix de ser un espectacle, mai saps si funcionarà o no.
I que no s'acabin mai les critiques i defenses que es donen a vegades en aquest blog, crec que són importants i no fan mal a ningú. Per exemple recordo la polèmica que hi va haber quan Traces van venir al mercat de les flors, va ser apassionant!
A no ser que darrera d'aquesta crítica que encoloma així per les bones -mitja plana i fotografia a tot color- tingui els interessos que finalment aconsgueix; esfonsar de plé una feina feta.
Es ben trist que una persona que té el poder i l'oprtunitat de fer-se llegir en un mitjà tan poderós, dediqui el seu temps i l'espai mediàtic amb proposits tan mesquins.
Que algú m'expliqui com es pot fer una crítica amb tanta mala llet tenint com a únic punt de partida els seus propis gustos personals.
Qué aconsegueix amb aixó?
Que hi ha darrera d'aixó?
Qui es aquesta senyora?
Algú ho sap?
Pero en aquest cas crec que es desqualifica ella sola utilitzant la paraula pallassada amb sentit negatiu en un article de circ.
Com a minim en l argot del circ pallassada sempre sera positiu...
i també el to general de l'escrit. com si l'hi fes mandra escriure'l.
revisant una mica el que ha escrit aquesta, el génere circ no es lo seu
be... continuem tenint aquesta -gaire-be naif- esperança en l'esser humà i dessitjem que aquest any els diaris es comprin per altres motius.
sobretot pel dispendi de diners que suposa en aquest país fer-se resó a la premsa per cualsevol esdveniment de circ.
http://paper.avui.cat/article/cultura/150476/musical/circ.html
Las critiques destructives no serveixen per res, i parlan molt de qui las fa.
Es fastigosa la manera de fer una critica de la Begoña Barrena a El Pais. I mes tenin en compte que ho fa des de una tribuna que crea opinio com es El Pais.
Amb el treball que costa fe una produccio!!!
Aplaudeix-ho al Marcel Barrera i al Jordi Jane que sense deixar de parlar de las mancances fan critiques constructives.
Per mi aixo es un critic, el que diu el que no li sembla be, pero tambe el que li sembla be. Donan pistas des de la seva visio del que es podria fer per millorar un espectacle.