Avui, per primera vegada, que jo sàpiga, el bloc ha sortit en un diari. Es tracte del Diari de Girona, que, en un article de Carles Navales sobre Euroclowns (que és com el que va sortir al Singular Digital, però amb algun afegit i modificació subtil), cita alguns cometaris que jo vaig fer en aquest bloc. Genial! Nosaltres no parem de citar als diaris, està bé que hi hagi una correspondència, o sigui que ells s'aprofitin de nosaltres igual que nosaltres ens aprofitem d'ells (en positiu). De fet, això és una avantatge del bloc, que tothom pot contestar. I no només això, sinó que tothom a qui li interessi reflexionar en pot ser autor (només li heu de demanar al Joan Ramón). Jo pensava que els diaris en paper eren una cosa massa estàtica com per fer evolucionar un discurs, ja que un cop publicat l'article...ja està. En canvi el bloc permet rectificar o disculpar-se en cas de dir alguna cosa falsa o inadequada (com jo he fet algun cop també). L'article del Diari de Girona demostra que estava equivocat, els diaris en paper també poden tenir certa flexibilitat.
Però aquí sorgeix un tema que em comentaven l'altre dia, hi ha qui pensa que l'autoria de cada missatge no queda clara en el bloc (ja que és costum d'usar pseudònim), de fet molta gent encara es pensa que tots els missatges els escriu el Ganyet. Per part meva, he canviat el meu perfil perquè hi aparegui el meu nom (Oriol Raventós) i hi posaré una foto més adequada. No crec que cap de les persones del bloc busqui cap anonimat, però en el meu cas, com no soc artista, potser era més complicat ubicar-me.
Però aquí sorgeix un tema que em comentaven l'altre dia, hi ha qui pensa que l'autoria de cada missatge no queda clara en el bloc (ja que és costum d'usar pseudònim), de fet molta gent encara es pensa que tots els missatges els escriu el Ganyet. Per part meva, he canviat el meu perfil perquè hi aparegui el meu nom (Oriol Raventós) i hi posaré una foto més adequada. No crec que cap de les persones del bloc busqui cap anonimat, però en el meu cas, com no soc artista, potser era més complicat ubicar-me.
Comentaris
Potser els especialites, els periodistes, els crítics han de signar amb noms i cognoms i per això tenen els seus "mitjans oficials". A mi es que m'agrada el circ, que hi farem.
Quan vaig comen¢ar el blog tot i que vaig posar el meu nom complert al perfil(que per aixô hi es ) el que menys em preocupava era el meu anonimat.
El que em preocupava de veritat era l`anonimat del circ, que per molta gent nomes existis un o dos circs, un o dos critics, un o dos pallassos...
Jo crec que hem posat un gra de sorra a la difusio del circ. Hi ha molta gent que em diu que mira el blog i que li serveix d`alguna cosa.
Pel que fa al pseudonim, es una eina d`internet que tambe permet de fer-te unic: per exemple si poses Jordi Jane al google et surt un candidat de CIU. Si poses cirquetincson, vas a parar al blog. I si vols saber mes sobre mi pots mirar al perfil.
Pel que fa al meu anonimat, estic disposat a sortir per la tele,o a fer el prego de la Mer¢e si algu m`ho demana, o fer una festa l`abril quan torni a barcelona.
De moment dono les gracies a tots els que participen al blog, no tant per el seu nom, sino per els seus arguments i imformacions.
VISCA EL CIRC!!!!!
Per cert, no em dic ganyet, em dic Joan Ramon Graell Gabriel.
i el meu mail es ganyet@yahoo.com
per que era el segon cognom del meu avi i m`agrada per que sona a pallasso català: Claret, Quimet, Maginet, Xumet...
El què si que tinc clar és que m'agrada aquest blog perquè m'agrada el circ.
sAlut