Ahir vam anar a l'última representació d'Un Tramvia Anomenat Desig a la Sala Muntaner, que ha exhaurit localitats en les últimes setmanes.
Podeu llegir les crítiques de Begoña Barrena al Pais, de Joan-Anton Benach a la Vanguardia i de Teresa Ferré al Punt (les del Periodico i l'Avui no les he trobat).
A mi em va semblar una proposta interessant. La idea de transformar un personatge tan fràgil mentalment com la Blanche en una pallassa està força justificada i produeix alguns bons moments en l'obra, també li treu potència dramatisme quan la pallassa fa de les seves. Tot i així, com la resta dels personatges no són pallassos, es crea com una distància entre la protagonista i la resta que repercuteix negativament en la història (tot i que representa prou bé que aquesta idea que la Blanche viu en el seu món). Una altra idea que no acaba de funcionar és personificar les acotacions. Sí que ajuden a solucionar situacions inversemblants produïts per la presencia de la pallassa, però trenca l'atmosfera que creen els actors.
A mi em va semblar un experiment que val la pena veure. Ara bé, potser aconseguir igualar el dramatisme de la versió original, seria demanar massa. El què sí aconsegueix és retratar-nos la Blanche des d'un altre punt de vista (sacrificant però altres virtuts de l'obra).
Podeu llegir les crítiques de Begoña Barrena al Pais, de Joan-Anton Benach a la Vanguardia i de Teresa Ferré al Punt (les del Periodico i l'Avui no les he trobat).
A mi em va semblar una proposta interessant. La idea de transformar un personatge tan fràgil mentalment com la Blanche en una pallassa està força justificada i produeix alguns bons moments en l'obra, també li treu potència dramatisme quan la pallassa fa de les seves. Tot i així, com la resta dels personatges no són pallassos, es crea com una distància entre la protagonista i la resta que repercuteix negativament en la història (tot i que representa prou bé que aquesta idea que la Blanche viu en el seu món). Una altra idea que no acaba de funcionar és personificar les acotacions. Sí que ajuden a solucionar situacions inversemblants produïts per la presencia de la pallassa, però trenca l'atmosfera que creen els actors.
A mi em va semblar un experiment que val la pena veure. Ara bé, potser aconseguir igualar el dramatisme de la versió original, seria demanar massa. El què sí aconsegueix és retratar-nos la Blanche des d'un altre punt de vista (sacrificant però altres virtuts de l'obra).
Comentaris