Més tard, el divendres, vaig anar a veure Akoreacro, un espectacle purament acrobàtic amb música en directe. Hi havia tantes figures impressionants que no et deixaven recuperar-te. Tots els números eren boníssims: llençaven una banquina i canviaven de parella de portors. Pirueta enrera des de mans peus!! Apoteòsic!
Però una imatge val més que mil paraules. Vegeu, doncs, Akoreacro
I les fotos de l'Ulls.
Però una imatge val més que mil paraules. Vegeu, doncs, Akoreacro
I les fotos de l'Ulls.
Comentaris
A mi em va agradar molt al rutina de malabars amb masses i un bastó, així com els canvis a la banquina i també el fet que el final fos un creixendo tan bèstia. El personatge de la noia també tenia el seu interès tot i que treballava grestualment en un altre registre de la resta de la companyia i quedava una mica xocant.
No m'agradaria ser simplista, però vaig passar-m'ho millor amb el Circ Aïtal. La evolució tenia més sentit, poc a poc ella anava dominant als tres nois i canviaven d'actitud i el sentit de l'humor més treballat.