Tal i com hem dit anteriorment l'espectacle inaugural del Grec d'enguany serà de circ: Creatures de Arcipelago Circo Teatro. Però alhora semblava que havia desaparegut el circ de la resta de la programació. Concretament, trobavem a faltar la Nit de Circ, per exemple. Doncs no. Resulta que l'espectacle inaugural es durà a terme en un format semblant a la "nit de circ" que ara s'anomena "nit dels estels". Ja no el dirigirà Escarlata, sinó que ho faran les empreses Velvet Events i Circo e Dintorni (relaciondes també amb Arcipelago Circo Teatro). També hi ha un altre canvi, per comtes de fer el circ al jardi abans de l'espectacle es farà al final.
Els artistes que actuaran al jardi són prou interessants: Dima Shine (medalla d'or al Cirque du Demain), Charlotte Höfer (contorsió sota l'aigua rollo Zummanity), Golden Power (acrobacia mà a mà a camara lenta rollo Hermanos Brothers) i Fura (trapezi-teles). En aquest espai també hi participaran els alumnes de la Rogelio Rivel.
A veure què tal... llàstima això de cambiar-li el nom a una cosa consolidada on apereixia la paraula circ i llàstima també que per impulsar el circ es faci menys circ que mai, vull dir, la nit de circ ja es feia, el fet que sigui inaugual o no... no sé si és tan rellebant. Però en la resta de la programació només hi ha circ a Dies de Dansa (Zirkus Frak, Loco Brusca...) i s'intueix que n'hi haurà pinzellades a Música per a les bèsties (tot i que es promociona com a "Programa doble d'animació teatral, cinema i música en directe").
Els artistes que actuaran al jardi són prou interessants: Dima Shine (medalla d'or al Cirque du Demain), Charlotte Höfer (contorsió sota l'aigua rollo Zummanity), Golden Power (acrobacia mà a mà a camara lenta rollo Hermanos Brothers) i Fura (trapezi-teles). En aquest espai també hi participaran els alumnes de la Rogelio Rivel.
A veure què tal... llàstima això de cambiar-li el nom a una cosa consolidada on apereixia la paraula circ i llàstima també que per impulsar el circ es faci menys circ que mai, vull dir, la nit de circ ja es feia, el fet que sigui inaugual o no... no sé si és tan rellebant. Però en la resta de la programació només hi ha circ a Dies de Dansa (Zirkus Frak, Loco Brusca...) i s'intueix que n'hi haurà pinzellades a Música per a les bèsties (tot i que es promociona com a "Programa doble d'animació teatral, cinema i música en directe").
Comentaris
quina llàstima que no hagin llogat també en Andrey Katkov
http://www.youtube.com/watch?v=OcT2huNDf7E
y a la Miss Aurori, de la cual no hi han videos, per el moment.
De totes maneres, crec que el grec d´aquest any es irrespectuós amb el circ, i sobretot el circ d´aquí.
el que estar clar es que si volem veure feines interessants amb cies. de circ d'aquí o d'allà, a Barcelona no pot ser.
l'actualitat circ generalment es presenta a provincies i altres contrades remotes, la cual cosa no deixa de tenir el seu encant.
En fi jo pensava que el grec hauria no només de programar si no que hauria de fer produccions de circ, i com no de circ d´aquí.
Que entenc jo com a circ d´aquí, dons jo entenc als artistes que viuen a Catalunya, simplement.
Diria que menys de la meitat de l'espectacle presenta realment circ.
El personatge del pallasso em va agradar encara que de vegades distreia l'atenciò quan els seus companys realitzaven exercicis interessants.
Crec que el millor de la nit va ser el "Bonus track" que ens va oferir el Dime Shine com a propina, gran artista que ja vaig veure al nadal al Cirque Phenix.
També n'ha publicat un article na Tresa Bruna a l'Avui:
(hi ha un petit descuit que convé corregir: "Criatrues" està basat en "el càntic de les Criatures" i no "el càntic de la creació")
I jo ignorant de mi em pregunto "¿D'on surt aquest format d'espectacle?" Ja sé que a aquestes alçades ningú s'inventa res, però ¿hi ha precedents? ¿hi ha referents? Aquests tipus d'espectacles sempre em fan recordar un espectacle es que es va fer als jardins de la universitat per a celebrar el 555è aniversari (Dr. Solé, Quimet Pla, Manolo i Kike...)
"Criatures" em va agradar. És una obra de ritme assossegat que s'entreté en els símbols i es repetix constantment per anar desplegant imatgeria variada. Qui volia veure números espectaculars, s'equivocava d'espectacles, qui volia intuir una història també. L'espectacle consisteix en posar un pallasso europeu en mig d'un poble africà i començar un viatge iniciàtic de redescobrir la importància de coses fonamentals i universals. Fins i tot el públic hi participa activament en aquest descobriment, ja que el pallasso treia molts voluntaris (alcalde inclòs). Els acròbates mentrestant anaven a la seva, com en paral·lel en una celebració infinita a la terra, al foc, a les cabrioles i a les acrobàcies.
No tinc clar però que l'essència de "El càntic de les criatures" quedi massa clar: la lluna, el foc i l'aigua hi queden ben reflectides, però el sol, l'aranya o la mort no tant. També m'ha semblat que s'han quedat molt en el misticisme del càntic, un pèl càndid, i el veritable protagonisme l'agafen les estructures escenogràfiques i l'espai, que em va sembla molt ben cuidat, de la mateixa manera que la música en viu i la il·luminació.
Al jardí hi vam veure quatre espectacle prou interessants, Fura movent-se dins una estrella de David vermella (també molt mística); Dima Shine increïble al màstil amb contorsió, un numero molt bo; Charlotte Höfer va fer un número molt plàstic entrant i sortint de la piscina semiesfèrica i els Golden Power van deixar al públic bocabadat en una demostració de força i elegància.
¿Algú sap quins acròbates van ser els primers en fer números d'acrobàcia a càmera lenta com si es tractés d'estàtues?
Els alumnes de la Rogelio tenien un paper molt secundari, movent marionetes gegants pel jardí. Llàstima, perquè també saben fer circ molt bé com vam veure al final de curs fa tres dies.
A. Fancelli del País:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/circo/ofrece/apertura/Grec/familiar/multietnica/elpepuespcat/20090621elpcat_12/Tes
José Carlos Sorribes del Periòdico
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=623164&idseccio_PK=1013
Agencia EFE a la Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090621/53727894980/poemas-visuales-en-un-cantico-a-la-creacion-abren-el-grec.html
Jordi Bordes al Punt:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/52790-multitud-i-en-familia-al-grec.html
Bernat Salvà a l'Avui:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/nit_estelada_al_grec_63345.php
i la previa de la Teresa Bruna:
http://paper.avui.cat/cultura/detail.php?id=167518
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090621/53726912551.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090621/53726912551.html
Va acabar dormint placidament entre els aplaudiments del respetable.
coses que agraden i coses que no agraden.
i coses que tenen raó de ser i coses que no.
Segurament el circ que es presentava durant la segona meitat del segle XIX o els individus que s'exhibien durant les Exposicions Universals tenien alguna raó de ser, victimes del seu temps.
Eren generalment persones d'étnia no caucàsica, en general gent de color, gaire-be sense roba, oferint el que els empresaris denomivaven "tribus no civilitzades, salvatges, oriunds d'aquí o d'allà"
Aquest exostisme avui, m'espanta.
Parlo del que vaig ressentir durant l'espectacle "Creatures".
Una troupe d'acóbates Kenian Boys que ofereixi els seus números em sembla molt licit.
Peró en el marc d'aquest "Creatures" tant de simbolisme oportunista, gratuït, buit i inútil -el pa, l'aigua, el foc- acaba enmascarant, veure ocultant, la realitat cotidiana del Continent Africà.
Em va entristir veure la fotografia que ens ofereixen el Sr. Serena i Cia. d'uns nanos incapaços de parlar una altra llengua que no sigui la seva, condemnats a moure un baixell que res té a veure amb les pasteres en que moren tants esser humans. obligats a saltar encara mes alt segons els capricis d'una dramaturgia erma peró carregada de decoracions d'un Nadal ben estrany, inclús de diamants... diamants africans?
Tots aquests nanos van com teledirigits per un home ben blanc, el pallasso, ben decidit, senyalant amb el seu dit aquí o allà, observat de prop per l'expresió sempre complaent, es clar!!! de l'unica dona, veu sense paraules enmarcada per una cara de lluna nova, un rostre de pau inalterable.
Tremendo.
L'unic conflicte que patia aquest pallasso era que el moguessin i el fessin posar cap per avall.
No pretenc que tots els espectacles com Taüb, Baobab, Creatures tinguin un conponent permanent de denúncia, de protesta, peró ho sento, a mi cap d'ells m'ha arribat.
Només veig nanos saltant cada cop mes alt per agafar un bitllet de 500. Em direu que així poden ajudar les seves families, esperem que si.
El que no m'agrada es que darrera de la imatge de fals benestar amb que tothom, o quasi tothom, s'en va a casa, s'amaguen uns empressaris que s'omplen les butxaques de valent i un continent veí perpetuament explotat.