Ahir va ser com una marató de 1.50h on tot el pes el portava el Monti, que va aguantar infatigable. Jo pensava que anava a veure una evolució de l'espectacle que havíem vist a la Vela al gener, però no, va ser una nit d'entrades clàssiques de pallasso amb música en viu (i potser millor així).
Realment, és un gust quan un pallasso es deixa anar i allarga una entrada tant com vol i el públic li permet seguir sense parar de riure (cosa que no pot passar en un circ on el pallasso només fa la represa). Aquest va ser el cas de l'entrada de les abelles i la mel (que em va sembla que durava 20 o 30 o 40 minuts, no sé). També va ser molt enginyós el carrega-descarrega sense contraaugust (i replet de paraulotes marca de la casa) i el començament amb el Monti recordant quan el director li va dir que s'havia mort el seu company Frou Frou (em va encantar com els hi va sortir, potser la vegada que m'ha agradat més, en directe si més no).
Potser va abusar una mica amb la quantitat d'entrades, ja que, a més a més, va fer la de la radio i les escombreries, la de la pasta, la cantant i la de la ballesta. A tot això, hi cal sumar les tres entrades musicals de Pipo Sosman, en el seu to distingit i delicat habitual. Tot i així, el ritme i l'entrega a la pista no va baixar ni un moment (potser només en alguns desajustos tècnics).
Molt bé també el Monsieur Loyal Joan Valentí i el contraugust Pau Serraute al número de la ballesta i tocant amb la orquestra. Quina orquestra! Super enèrgica (tot i que es notava que no era de circ perquè no clava encara els repics en les patacades dels pallassos) , composta d'un piano, una saxo, una bateria i un baix/guitarra.
La pancarta de la foto va ser un regal de la Monti & Cia al fetival "La bandera del Clown Power".
Comentaris