5.17.2012

BIBLIOTECA DE NOUBARRIS Especialitat el CIRC


Edifici de la biblioteca Nou barris

otras opiniones sobre TRAPEZI

http://www.payasoenrico.com

17/05/2012 - "Fira Trapezi 2012": “Diari de Tarragona” nº 9.019 de fecha 16/05/12 (página 15) .....




..
“Diari de Tarragona” nº 9.019 de fecha 16/05/12 (página 15) .....

Viendo esta foto de Alba Mariné, no es nada extraño que el director artístico de la “Fira Trapezi 2012” opine del tema circense en la forma que lo hace. En esta posición las cosas se ven al revés .....
El titular de la entrevista de Silvia Fornós, tampoco tiene desperdicio: “El circo actual es una mezcla de lenguajes” (Jordi Gaspar) ¿lenguajes de diccionario; o lenguajes del miembro interno de la boca?. Porque repasando los espectáculos contratados, predominan los de “lengua catalana”; aunque no de toda Catalunya .... algunos repiten y otros lo hacen gracias a “amiguismos” y “militancias ideológicas concretas”.
Se entiende perfectamente porque desde Cultura de la Generalitat de Catalunya; y desde la A.P.C.C. se “vetó y eliminó” a la sra. Louisa Raluy, que había sido contratada por el Ayuntamiento de Reus. Si dicha profesional circense hubiese sido la directora artística de la “Fira Trapezi 2012” (que nada que ver con un festival circense); probablemente la mayoría de profesionales de la actual programación no estaría en Reus (provincia de Tarragona)
el articulo continua en www.payasoenrico.com


Programació

19 May
11:00 h
Festa Major de l'Ateneu
Una jornada festiva i de trobada entre totes les persones, grups i col·lectius que sumant esforços fem rutllar dia a dia el projecte de l’Ateneu Popular 9barris. Hi serem des de les 11h a les 19h, amb tallers, jocs populars, dinar, tertúlia, i un fabulós espectacle Cabaret 100% circquero al teatre de l'Ateneu (de 17h a 19h). Entrada lliure!
Amb la participació de:
Ingrid Esperanza - aro aeri
Madonas - clown acrobàtic
Jordan Pudev - verticals
Irene - cable
Dos puntos más - teles
Duo Laos - mà a mà
Tothom hi és convidat!!! Apunteu-vos a l'esdevenimentdel Cabaret de Festa Major a les xarxes socials.
Cabaret de Festa Major de l'Ateneu

BLOC DE CIRC


Marcel | dijous, 17 de maig de 2012 | 16:52h
Aquesta entrevista s'ha publicat al número 32 de la revista de circ Zirkòlika

La pallassa Pepa Plana (Valls, 1965), enrolada al Cirque du Soleil des del 2 de gener, concedeix aquesta entrevista el 16 d’abril, pocs dies abans de l’estrena mundial a Montreal d’Amaluna, el nou espectacle de la companyia quebequesa i emmig d’assajos maratonians de 12 hores. Els pròxims mesos no podrà descansar gaire tampoc. L’espera una gira per Canadà i els Estats Units.
Acostumada a treballar sola als teatres, com es troba al Cirque du Soleil?
“No havia vist mai de la vida un equip d’unes 200 persones presents diàriament als assajos, on tots els artistes treballem com si fos el dia de l’estrena i ens hi anés la vida.”
L’espectacle reivindica la femimitat…
“Sembla fet a mida! És un espectacle en femení on el 75% de les artistes són dones. Inspirat en La Tempestat de Shakespeare, se situa en una illa de dones i l’arribada dels homes ho fa capgirar tot. És una història d’amor molt shakesperiana. En paral·lel també hi ha la història d’amor de dues pallasses.”
Tot el que fa el Soleil després s’imita. Creu que el fet de reivindicar la feminitat farà canviar alguna cosa?
“Com m’agrada aquesta pregunta! Tant de bo aquest espectacle fos un exemple i que comencessim a veure pallasses a la resta de circs tradicionals.”
Quines entrades presenta?
“Fem dos números de 10 minuts,  el primer dels quals és l’enamorament i el segon, molt divertit i boig, és la conseqüència d’aquest amor i on aparec amb molts bebès. La complicitat amb la meva partenaire és molt bonica i ha estat fàcil arribar-hi.”
S’ha adaptat bé al circ, doncs?
“Hi ha hagut  moments en què m’he hagut de barallar perquè no m´acabaven d’agradar algunes coses, fins que vaig asumir que no era el meu espectacle i que sóc una peça més perquè l’espectacle funcioni bé. Ara bé, em mimen i m’estimen molt. La meva pallassa cau molt bé i els hi agrada molt com jugo. Presento les mesures de seguretat i dono la benvinguda als espectadors en francès, tot i que a l’espectacle també parlo en català. Es pensen que parlo una llengua exòtica entre italià, portuguès, castellà i francès.”
Com es diu el personatge?
“Nourse, Nunu, Dida… N’hem posat molts. Però al final sempre és la Pepa i m’agrada que sigui així.”
I què en queda d’aquella Penèlope que coneixem?
“La meva pallassa existeix ja que té un punt de coqueta i aquesta esquizofrènia tan característica que fa que passi de dolça a superpunk.”

Com es treballa amb la directora, Diane Paulus?
“Ve del teatre i l’òpera i per ella el circ és també una descoberta. El llenguatge és teatral i seriós. Per això l’humor ha costat una mica més. Però confía molt en nosaltres perquè la reacció del públic als assajos ha estat bona. Tot i que té el llenguatge del Cirque du Soleil, la companyia volia un espectacle diferent i crec que ho aconsegueix.”
En quin sentit?
“El món és màgic, però el maquillatge i el vestuari són bastants més realistes que altres espectacles. La Diane ho ha volgut humanitzar-ho molt tot i el resultat és una mica sorperrent. Hi ha molts artistes que juguem amb els nostres cabells.”
Quants vestits porta?
Dos en total i un davantal que em vaig canviant. Hi ha hagut una gran complicitat amb la Mérédith Caron. Un dels vestits és de groc safrà, com una paella!
No és supersticiosa?
Als pallassos ens agraden tots els colors I el groc es meravellós. M’encanta! L’Slava Polunin juga també amb el groc. El segon vestit me’l poso al final de l’espectacle i és com un tu-tut. Quasi no em puc bellugar.  
Està nerviosa per a l’estrena?
“La veritat és que tinc pessigolles, aquestes famoses papallones, però més que nervis tinc moltes ganes de començar amb el públic real i que no ens canviïn més coses. Els pallassos volem públic.” 

Marcel Barrera  

TROBADA MALABARISTA EN BARCELONA – INTRINGULIS 2012


La assciació malabarista In Extremis de Barcelona prepara la seva novena trobada malabarista el pròxim dissabte 26 de maig.

ACTIVITATS

10:30 h Taller de boles
11:30 h Taller de globusflexia
13:00 h Espectacle de malabars amb JOAN JOGLAR

15:00 h Taller de passing
16:00 h Jocs malabarímpics
17:00 h Espectacle de malabars amb MALABOIG
19:00 h Escenari Obert.

Totes les activitats són gratuïtes.

Estarem a  Plaça de Mig - Campus Nord de la UPC 
en Barcelona (Metro: Zona Universitaria - L3)


Marcel | dilluns, 14 de maig de 2012 | 23:12h
El següent article de perfil ha estat publicat al número de maig de "NW. La revista de Reus"

Marcel Barrera/ El malabarista i acròbata Jordi Gaspar, de només 34 anys, és el flamant nou director del festival Trapezi fins el 2014. Tossut com una mula i pencaire com un abella obrera, la setzena edició l’ha preparat amb poc més de tres mesos, un temps rècord.  
“El nou director del festival Trapezi de l’any 2012 va ben arreglat, el planyo perquè amb el poc temps de preparació que tindrà serà una missió quasi impossible. Pobre a qui li toqui”. En Jordi Gaspar repetia aquestes paraules durant la tensa espera per conèixer el desenllaç del thriller que ha envoltat el festival i sense tenir tampoc ni remota idea que, finalment i paradoxalment, seria ell l’elegit. O millor dit, com diria ell mateix, el `pobre` elegit.
Nascut a Caldes de Montbui en una mítica data de reminiscències revolucionàries, un 14 de juliol, però de l’any 1977, amb els primers acnés va començar a aficionar-se als malabars amb unes pilotes que sempre portava a la motxilla de l’institut. “És tossut com una mula i s’ha sacrificat molt pel circ; quan posa la banya no hi ha qui l’aturi”, explica el seu germà Josep. I en efecte, de ben jove va posar la directa i la seva progressió ha estat imparable. Alumne amb només 17 anys del pallasso Jango Edwards i monociclista durant les cercaviles del grup Vatua l’Olla, va començar a anar a convencions de malabaristes a Arbeca, Torino i Grenoble i a estudiar a les escoles Le Lido, a Tolouse; i Teathre-Circule, a Ginebra. Actualment, i després de passar també per La Makabra, El Circo de la Sombra i la direcció del festival Trapezi de Vilanova, domina quatre disciplines de circ: roda alemanya, malabars, banquina i bàscula.         
L’ofici de lampista que va aprendre d’adolescent li ha permès innovar en el circ. Va construir una girafa de dos metres amb unes rodes de trial i cadenes de moto, i després de preguntar i repreguntar per botigues d’electrònica va enginyar una de les primeres maces de llum per fer malabars. Però a aquest talent se li ha d’afegir una imaginació desbordant a casa. Enamorat dels alvocats, se’l coneix com l’'aprofitaneveres` pels seus mètodes de fer arrossos. I encara més difícil, com dirien a la pista: Dins de la mateixa furgoneta Fiat Maxi Ducato amb què viatjava fa uns anys a Trapezi va reciclar una làmpara de l’Ikea i la convertir, taxan taxan, en una pica!
“És molt manetes i a mi em va ajudar a fer tota la instal·lació de l’aigua calenta de casa”, comenta Joan Ramon Graell, actual president de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) i company d’estudis d’en Jordi Gaspar a la primera promoció de l’Escola de Circ Rogelio Rivel. “Érem els primers en entrar a l’escola i no en sortíem fins que ens feien fora, cap a les 10 o les 11 de la nit”, recorda Graell. “És un belluguet i una persona amb qui sempre es pot comptar, es troba molt a gust quan està en grup”, destaca l’artista Xavi Arcos, de Pessic de Circ.
Tretze sempre són tretze per en Jordi i la seva obstinació l’ha portat a camins difícils de preveure. Quan estudiava EGB, fa anys llum, veia morta de fàstic al gimnàs del poble una roda alemanya que alguna vegada ha fet servir l’eurodiputat Raül Romeva i que l’ajuntament de Taunusstein, a Alemanya, va regalar a Caldes. En Jordi no ha parat fins a aconseguir-la.     
“Sempre li agrada anar al fons de les coses que fa i comprendre-les bé”, comenta l’artista Laia Orriols, que recorda com en Jordi va estudiar la roda alemanya veient vídeos i que aquest aprenentatge “a l’aventura” li va costar trencar-se algun dit del peu quan provava de fer els exercicis de manera autodidacta. Les lesions, justament, han estat la seva creu. A punt de deixar el circ per culpa d’un herpes a l’ull que va requerir un transplantament de còrnia, també s’ha trencat una vèrtebra i s’ha fet lesions importants al turmell i al menisc, aquesta última durant un dels assajos de l’espectacle 'Llits' al TNC.
Fa uns anys se’l veia ajudant als alumnes de l’escola Rogelio Rivel a moure els matalassos amunt i avall pel centre de Reus i donant suport tècnic. Ara se’l veurà a la seu del CAER. Gaspar ha passat de mosso de pista del festival a ser-ne el director, seguint el mateix procés de Josep Guardiola, que de seure a la gespa per recollir pilotes al Camp Nou ara seu en un lloc una mica més distingit: la banqueta d’entrenador. 

Foto: Manel Sala "Ulls" 

5.16.2012

FESTIVAL CIRC CRIC


TE NOTO A FALTAR HOY MAS QUE NUCA


DOMINGO, 30 de septiembre de 2001

Fallece Rogelio Rivel, payaso y maestro del arte del circo

EL PAÍS Barcelona 
No era tan conocido como su hermano mayor, el famoso Charlie Rivel, pero en Cataluña ha dejado una huella imborrable entre los profesionales del circo, un arte que él contribuyó a actualizar creando una importante estela de discípulos que, en muchos casos, han sido los responsables de la significativa renovación del arte circense en Cataluña. Se llamaba Roger Andreu, aunque era más conocido como Rogelio Rivel y falleció el pasado viernes en Barcelona a consecuencia de una parada cardiaca. La ceremonia de despedida del artista se celebró ayer por la mañana en el tanatorio de Sabcgi de Ávila de Barcelona.
Nacido en Roubaix, Francia, un 17 de diciembre de 1909, Rogelio Rivel era el pequeño de seis hermanos, la mayoría de los cuales se dedicaron al arte circense, la profesión de sus padres, auténticas figuras en esta especialidad. Aprendió el arte del circo de la mano de su padre, Pere Andreu, y de su famoso hermano mayor, Josep Andreu (Charlie Rivel). A mediados de la década de 1950 comenzó su andadura profesional con el trío de payasos y acróbatas que formaba con sus hermanos René y Celito. Rogelio estaba educado en la tradición multidisciplinar del circo de principios de siglo y dominaba numerosas especialidades al tiempo que tenía también grandes aptitudes para la música. Los tres hermanos Rivel obtuvieron un notable éxito durante varias décadas en las pistas de circo europeas y asiáticas.

Maestro

Retirado de las pistas, Rogelio Rivel se centró en los últimos veinte años en la docencia impartiendo sus conocimientos sobre el medio y su experiencia en artes como el trapecio, la acropacia, el equilibrio, o de payaso en escuelas como Área, escuela de danza, circo y trapecio, en la Peña Cultural de Barcelona y en la Escuela de Actores de Barcelona. En 1997 dejó definitivamente la docencia si bien su relación con el mundo del circo siguió viva a través de múltiples homenajes. La escuela de circo de Nou Barris, fundada por algunos de sus alumnos, lleva, precisamente, su nombre a modo de reconocimiento. Entre otros muchos, han pasado por sus clases artistas como Ramón Caroli, Tortell Poltrone, Elsa Moreno o los acróbatas del grupo Los Galindos.
Ramón Caroli, en declaraciones a Efe, señaló que Rivel 'ha sido una de las pocas personas que ha apostado por la gente joven dentro del mundo del circo', ya que transmitió a las nuevas generaciones todas las técnicas del circo clásico, que supo flexibilizar y adaptar a los nuevos tiempos.
Entre otros reconicimientos, Rogelio Rivel recibió en 1993 el Premio Nacional de Circo del Ministerio de Cultura y en 1996 el Premio de honor Sebastià Gash del FAD.



"Libellé: manière dont est rédigé un texte, un document" = redacción, texto.

estan al apartat del blog Libellé: Publicat al blog el dia del any10.24.2007 Josep Romeu


10.24.2007


Josep Romeu

Qui es Josep Romeu, us estareu preguntant quasi tots, dons us diré que era un contorsionista que va començar a exercir el 1894.
I com ho se?? dons per que la premsa no sempre ha estat tant fastigosa com ara (salvant petites excepcions) on s´utilitza el circ només per dir el nom del porc.
Per donar un exemple de l´any 1929 fins al 1936, es va editar una revista que es deia Mirador, on hi escrivien gent com Josep Maria de Sagarra, Sebastià Guach, o Joan Tomàs.

Fa poc la UAB, va digitalitzar la revista i es pot visitar en format PDF. Qui s´ha matat a buscar tots els articles de circ?, JO!! ( encara que els del Sebastià Guach ja estan recollits al Llibre del Jordi Jané " El gust pel circ", llibre obligat per a tots els amants del circ.)

En definitiva per a poder pair amb tranquil·litat, els aniré posant unt per un. El primer es un article sobre Josep RomeuAneu directament a la cinquena pàgina. Així els podrem comentar. ( per cert la figura de Joan Tomàs em te intrigat, algú m´en podria dir alguna cosa??)