A mi m´agrada el circ

Aquest cap de setmana es fa unes jornades d ajuda a la makabra, l indret mes gran de creació de numeros de circ de Barcelona. Es indignant que amb l historia de Barcelona els seus espais dedicats al circ. L espai mes equipat dedicat a la creació sigui una sala treta a la força. llarga vida a la Makabra

Vaig anar ahir a la Makabra: una casa okupada al costat de la plaça de les Glòries i vaig veure diva, un espectàcle de titelles molt bo. Era un telo com en dutxa, com un cilindre. i va girant i es van obrint finestretes, on hi havien petites escenes que es combinaven. Estava tant ben fet, amb tantes sorpreses. Chapo.

Avui volia anar a veure dansa contemporànea al casal de les corts, pero no hi quedaven entrades. La dansa aporta public, vaig anar a cric i estava ple, vaig anar a un concert i estava ple, vaig anar al combinat i estava ple. L unic lloc que anat fa poc i no estava ple era el teatre, per que tant de teatre????? Per cert a partir d´ara es poden fer comentaris al blog.

Aquest dissabte, he anat al combinat de l ateneu, uns espectacles, on si esscenifica la barreja , la multiculturalitat, una mica de cada. a mi personalment em van agradar, el malabarista els equilibris i el mastil.

Aquest dimecres vaig anar al teatre nacional. a la sala tallers( de fet nomes vaig a la sala tallers ja que a la gran nomes hi fan terra baixa practicament. Hi vaig veure UUUUH!!! Una obra de teatre sobre Charlie Rivel, jo hi anava amb l esperança de veurei una mica de circ. Pero era teatre pur. Vaig llegir la critica del diari que exaltia l espectacle. I he tingut la sensacio de que no era el mateix que havia anat a veure. Trobo que es un esforç dedicar encara que nomes fos el tema al circ, pero lespai estava malgastat. Al teatre nacional s hi podria fer trapezi volant, en canvi s hi fan obres que hi cabrien al malaurat teatre malic.

Es fabulos, com pot haveri tant circ i funcioni en un mateix pais, la setmana passada vaig estar a Brusseles, i al mateix temps hi ha el circ Florilegio, el Buglione, el Powels, circ estatal rus. Tots ells tradicionals, i tambe hi ha el trotola ( el circ trotola, lexemple exacte de que la simplicitat, pot omplir molt molt i molt. Un espectacle dedicat a les baldufes on s hi fa girar tot.) Vaig anar al festival a Neerpelt on vaig actuar, i vaig veure un espectacle de la companyia anomalie, es molt contemporani, be potser nomes te aixo es contemporani. I els del circ romanes que segurament vindrant a l estiu a barcelona. alla pots trobar un ambient de familia que et fa sentir be i oblidar la tecnica.