10.17.2014

JOAN MONTI MONTANYES MARTINEZ "MONTI " NAS d´Or 2014


FESTIVAL DE PALLASSOS DE CORNELLA 

Avui lliurament Nas d´Or 2014 al Museu de les Aigues de Cornella a les 19 hores a Joan Joan Monti Montanyes Martinez "MONTI",




Naç d'Or posthum... Ahir, a la cerimònia, molt emocionant per cert, una de les seves filles va subratllar el fet que Monti hagués necessitat tots aquests reconeixements en 


VIDA...


NAS D'OR


El Nas d’Or és un guardó que es lliura per distingir a aquelles personalitats que en els seus treballs s’han erigit com a divulgadores reconegudes del món del pallasso. En anteriors edicions han rebut el guardó, entre d’altres, Mary Santpere, Arturo Castilla, Leo Bassi, Emilio Aragón “Miliki” i Tortell Poltrona. Aquest any, la direcció del festival ha decidit concedir a títol pòstum el Nas d’Or 2014 al pallasso Joan Montanyès “Monti” desaperagut recentment.
Lliurament del Nas d’Or
Dijous 16 d’octubre, 19 h - (Per invitació)
Lloc: Dipòsit del Museu de les Aigües de Cornellà
Carretera de Sant Boi, 4-6,
Cornellà de Llobregat

Foto espectacle
Foto espectacle
Foto espectacle
Foto espectacle
    Fotos realitzades i cedides per Asier Bastida

Joan Montanyès “Monti”

Joan Montanyès, Monti, (1965-2013) 

Joan Montanyès i Martínez, Monti, dedicat al món del circ i a l'estudi dels pallassos i dels 'clowns', fou l'ànima de la companyia Monti&Cia, fundada l'any 1996. Fill de l'actor i director Josep Montanyès, va treballar en diverses companyies de teatre com ara Comediants, Le Grand Magic Circus o el Lliure i en els circs Cric, Cardenal, Raluy, Italiano, Mundial i Roncalli. Amb Tortell Poltrona fundà la companyia Bandaclown. Va formar part de les expedicions de Pallassos Sense Fronteres amb figures com Leo Bassi o Jango Edwards. Va ser director del Circo Pirce de Madrid. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Premi Max del Circ l'any 2001 i la Creu de Sant Jordi a títol postum el 2014.
El següent text fou escrit per Monti poc abans de morir, una mena de decàleg del bon pallasso que suposa el seu testament artístic:
Tenim una gran irresponsabilitat social i hem de fer honor al nostre ofici, sense benefici.
Ficar la pota, que es riguin de nosaltres, ensopegar, estornudar sorollosament i cantar desafinats, aquestes són les nostres principals obligacions.Tots som irresponsables del nostre petit cercle. Quan siguem fora d’aquí, en això que en diuen “el mundo real”, tenim l’obligació de demostrar amb el nostre comportament, que els pallassos podem canviar la realitat.
Moquem-nos fent força soroll, (pet), cosa dolenta fora del ventre… i quan tinguem ganes de plorar, fem-ho, però a bots i barrals ruixant-ho tot i a tothom.
Amb la clenxa ben partida i un clavell vermell al trau…, per ficar-lo a la boca dels que criden i al canó dels que volen disparar.
Perdeu el pas a les desfilades, i recordeu: no hi ha cap bandera que valgui més que un gos abandonat. Entre desfilar amb un fusell a l’espatlla o amb una escombra, no ho dubtem agafem sempre l’escombra, ens serà molt més útil.
En qualsevol situació d’emergència, ja sigui perquè algú ens crida, ens empeny per passar ell primer, ens roba el lloc per aparcar, o ens amenaça amb pegar-nos, ja ho sabeu, n’hi ha prou amb treure la bola vermella i col·locar-se-la a la punta del nas… així…
I si així no el calmeu, proveu de donar-li un cacauet, amb els micos que són força més intel·ligents que algunes persones, funciona. La corbata sempre de colors, les butxaques plenes de confetti i quan siguem a casa d’algú massa seriós, no oblidem de serrar-li una de les potes de la seva butaca preferida… i si aquest algú massa seriós s’entossudeix a recitar-nos un important discurs, demanem-li el text fotocopiat. Ja sabeu que amb els papers es poden fer fantàstics avions voladors, molt útils en moments d’avorriment mortal.
Els arbres són per enfilar-s’hi, no per tallar-los, sobretot no abandoneu aquesta vida sense haver llençat un pastís de nata a la cara d’un amic, i a les nits abans d’anar a dormir, exigiu sempre un conte, no importa l’edat que tinguem…
La nit és nostra. Els estels bressolen els nostres somnis i fan que es converteixin en realitat. Tots tenim dret a adormir-nos convençuts que les fades existeixen, que els prínceps són valents i que els pallassos tenen l’arma més poderosa de la felicitat: el riure.
Nessum dorma, amics…
All’alba vincerá!
vinceró, vincerá! Vincerá!

1 comentari:

prof karoli ha dit...

GUAPO ,GUAPO , GUAPO