El Circ d’Hivern, una arriscada aventura
artística, avui reconeguda a Europa i que
sembla que les institucions, definitivament,
tindran en compte, estrena la 10a producció.
Una treballada invitació al món del circ, caracteritzada
per l’humor, la màgia i una sorprenent
originalitat. Vuit artistes es reparteixen
exercicis d’acrobàcia (Rafael López), corda fluixa
(Karl Stets), pallassos (Cristina Solé), equilibrisme
(Quim Girón), aeris (Candice Bordes)... Risc, humor,
proesa i poesia es donen cita a Rodó,un espectacle
aparentment senzill (però que amaga un
munt d’hores de treball), amb una gran capacitat
de suggestió.
La representació no segueix la fórmula tradicional
del circ, amb un número darrere un altre i
els clàssics intermedis de pallassos, sinó que en
realitat es tracta d’una única escena en la qual
van entrant i sortint els personatges en funció del
guió. El marc en què tot es desenvolupa és la neu,
i els artistes, vestits amb un blanc rigorós, utilitzen
molt pocs elements de suport. La imaginació
al poder: Rodó equilibra amb sensibilitat i intel.
ligència les tècniques del circ, en perfecta combinació
amb un teatre de l’absurd i una poesia de
l’emoció.
Gonzalo Pérez de Olaguer
El Periódico
30/12/2005
artística, avui reconeguda a Europa i que
sembla que les institucions, definitivament,
tindran en compte, estrena la 10a producció.
Una treballada invitació al món del circ, caracteritzada
per l’humor, la màgia i una sorprenent
originalitat. Vuit artistes es reparteixen
exercicis d’acrobàcia (Rafael López), corda fluixa
(Karl Stets), pallassos (Cristina Solé), equilibrisme
(Quim Girón), aeris (Candice Bordes)... Risc, humor,
proesa i poesia es donen cita a Rodó,un espectacle
aparentment senzill (però que amaga un
munt d’hores de treball), amb una gran capacitat
de suggestió.
La representació no segueix la fórmula tradicional
del circ, amb un número darrere un altre i
els clàssics intermedis de pallassos, sinó que en
realitat es tracta d’una única escena en la qual
van entrant i sortint els personatges en funció del
guió. El marc en què tot es desenvolupa és la neu,
i els artistes, vestits amb un blanc rigorós, utilitzen
molt pocs elements de suport. La imaginació
al poder: Rodó equilibra amb sensibilitat i intel.
ligència les tècniques del circ, en perfecta combinació
amb un teatre de l’absurd i una poesia de
l’emoció.
Gonzalo Pérez de Olaguer
El Periódico
30/12/2005
Comentaris