Passa al contingut principal

Sabor a tierra

Sabor a tierra

Una clara continuación del espíritu de fiesta compartida y aire popular espontáneo, de los haceres artesanos y la dramaturgia circense de la excelente De farra, que el mismo Oliván nos dio a conocer hace dos años.Las de Enclave son piezas muy enraizadas y en clave popular: espectáculos que renuncian a la hipocresía de la representación teatral asépticamente limpia para, al contrario, presentar más personas que personajes, acciones conjugadas en tiempo presente, una reivindicación de lo que el teatro y el circo y la música y la danza pueden tener de más artesanal y directo.

El aire de familia, de vieja y convivencial troupe circense, es lo que Homeland sin duda busca, aunque no lo consiga plenamente todavía. Para un tipo de propuesta en la que los intérpretes aportan tanto, la bisoñez de alguno de ellos, la procedencia muy dispar del conjunto, no deja de notarse. Oliván asume un riesgo, como el chaval que salta al vacío en escena bajo el envite del confía en nosotros de sus compañeros. Y es también éste el salto de Oliván: un juego de seducción a corazón abierto,, desequilibrado como cualquier organismo en crecimiento.


Joaquim Noguero
La Vanguardia 11/03/2007

Comentaris

URI ha dit…
Primer: Pels que com jo no sapigueu què vol dir "bisoñez", ho podeu traduir per "inexperiencia".

Després: M'agrada que els articles sobre "art" vagin a fons, com aquest. Jo coincideixo a destacar en "Homeland" el tractament del actor com a persones més que com a personatges. De fet era un afegit que ja estava a la primera versió de l'article "El circ es cola al Mercat de les Flors" (que està penjat per aquí sota), però ho vaig treure perquè em semblava que desviava l'atenció del tema principal de l'article. Però tornant al tema, crec que això és un dels trets més destacables de "Homeland": Tractar "personalitats", talment com posar una persona del carrer en un escenari i ala! Clar que la persona té certes habilitats, però això només afecta al COM s'expressarà i no el QUÈ expressarà. Diferent és el tractament dels personatges a "Le vertige" (continuant la comparació) que no tenen profunditat, són només objectes al servei de la coreografia, com els colors a la paleta d'un pintor. Què diferent seria un quadre en que els colors hi poguessin dir la seva! I això és el que passa a "Homeland". Tot i així, no se li pot treure l'adjectiu d'experimental ja que no hi ha una coherència dramàtica, ni estètica, ni un treball actoral complet, falla una direcció que articuli la espontaneïtat (com a mínim crec que l'espectador ho agrairia).

O sigui, el Joan Ramon ja ho ha dit moltes vegades i (aquest cop té raó): NO EXISTEIXEN DIRECTORS DE CIRC.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie