Això sí és una altra cosa. No crec que hi hagi cap espectacle com Kà. És una espècie de teatre acrobàtic amb circ produït pel Cirque du Soleil. Es va estrenar el Febrer de 2005 al hotel MGM Grand. El creador i director és Robert Lepage (reconegut director d'escena d'òpera canadenc) i es nota la diferència amb l'estil de Dragone, tot i que els vestuaris i el maquillatge continuen en la línia habitual del Soleil.
El primer que és diferent és l'escenari: no n'hi ha. O sigui que de fet l'escena és un abisme on apareixen plataformes segons la conveniència. Destaca una plataforma que es pot inclinar fins a la vertical (i també girar sobre ella mateixa) que simula una muntanya en un moment de l'espectacle.
Com ja he dit Kà és teatre. L'argument és la fugida dels bessons (noi i noia) fills dels emperadors d'un país llunyà (tirant a oriental) després que uns barbars ataquen el seu palau. Kà és la "típica" història de l'aprenentatge a través del viatge i la necessitat d'enfrontar-se cara a cara amb el destí de cadascú (a mi em recorda una mica a la Guerra de las Galàxies).
Les tècniques de circ són diverses, però el que més hi ha (a diferència dels altres espectacles del Soleil) és manipulació d'objectes. Des de les demostracions "d'arts marcials" i el número de caixes de cigars del joglar de la festa amb que comença l'espectacle fins als malabars de contacte amb dos flautes travesseres (amb una espectacular rutina utilitzant el coll i l'esquena). També hi una escena per les acrobàcies aèries en una selva de fantasia que apareix de cop en mig del viatge (que a mi em va recordar el bosc dels Ewoks) on s'hi pot veure quadrant aeri i una meravellosa fusió de màstil xinés i gronxador (a part d'una serp gegant i parafernàlia diversa). La escena més emotiva és potser la de les ombres xineses a quatre mans entre un dels bessons i el joglar de la cort. També hi ha una escena d'acrobàcia en una paret on s'hi van clavant unes fletxes que tiren els dolents (que són com una tribu mongola-mohicana), representant una persecució (amb espectaculars caigudes evidentment). Hi ha també moments per l'humor com en l'escena de la platja on els personatges han conviure amb animals tan "terrorífics" com una estrella de mar gegant. A destacar també la batalla final en forma de dansa vertical high-tech i l'escena de l'escapada en vaixell. El clímax de l'espectacle, però, és la roda de la mort, que simbolitza una màquina infernal de destrucció (com l'Estrella de la Mort). Aquest número inclou una segona roda de la mort de tres braços en segon terme i també el difícil truc de saltar a la corda mentre la roda està girant.
La música és d'un estil èpic oriental amb molts timbals. Encaixa a la perfecció.
Kà és un molt bon espectacle, potser l'únic de las Vegas pel qual val la pena pagar el preu desorbitat de les entrades. Lamentablement, Kà utilitza de manera essencial el teatre on es representa (creat expressament per l'espectacle) i és impossible que pugui fer gira. Tot i així, és un espectacle molt cinematogràfic i suposo que es deixa veure prou bé en vídeo.
Comentaris