El Ringling Bros. and Barnum & Bailey Circus (o sigui, ni més ni menys que, "The geatest show on earth") està cel·lebrant el seu 136è aniversari que no és poc. La seva formula d'espectacularitat i risc vestits de plomes, purpurina i somriures d'orella a orella ha funcionat durant més de cent anys i no la pensen canviar ara. La gent que va a veure el Ringling vol: 1. Elefants a dojo i evidentment tigres i caballs que no faltin, 2. un presentador de veu penetrant (i si pot ser accent texà), 3. Referències entranyables a la vida meravellosa del circ, 4. Pallassos que es tiren pastissos a la cara i 5. La possibilitat de passar un meravellós diumenge en familia (al més pur estil yankie, o sigui gastant pasta).
Actualment tenen 3 shows girant pels Estats Units: El blau (o Circus of Dreams), el Vermell (o Bellobration) i el daurat (an Upside Down World).
De la posada en escena només diré que se suposava que agafaven una família "qualsevol" del públic i el pare es convertia en el presentador, la mare en la trapezista i el nen (amb gorra de baseball incorporada) en acròbata (com que bons acròbates nens a estats units suposo que no n'hi ha gaires, per allò de que han d'anar a l'escola, el nen era xinés, amb una poca gràcia increïble i com no podia parlar anglès la seva veu era gravada (o sigui que grinyolava una mica)). Tot plegat més nyonyo que una festa pijama dels pin y pon i els gusiluz.
Una decepció molt grossa que em vaig endur és que ja no viatgen en carpa des de fa anys. Ara actuen en poliesportius. Molt trist. Una altra decepció és que aquesta producció no inclou pallasso estrella, és a dir d'aquells que poden fer riure un poliesportiu sencer (és veu que a anteriorment hi havia un pallasso boníssim anomenat David Larible que ara està al Roncalli també amb molt èxit, podeu llegir una entrevista en el número 11 de Zirkolika i per altra banda a l'espectacle Vermell hi un tal Bello que segons diuen és molt bo).
Un cop separada la palla, anem al gra: El número de gronxadors del xinesos Yunnan Flyers és boníssim: Els acròbates surten disparats del gronxador fent mortals i piruetes i van a parar successivament, a una matalàs, a una corda o a les mans d'un portor. Al final els acròbates es van tirant el portor successivament formant una cadena de fins a cinc persones. Molt original un número amb dos trapezis i unes cordes penjant entre mig que permetien passar al trapezista Wellington Silva (Brazil) d'un a l'altre trapezi penjat de cap per avall. Molt bo també el número d'acrobàcia en terra (una companyia xinesa que no surt ni al programa). També un interessant (però vulgar) número de trapezi fix amb altres acròbates fent teles en segon terme. Un número de malabars amb barrets i piràmides humanes molt coreogràfic (Shenzhen Toroupe de Xina també). L'últim número de l'espectacle eren set motoristes (The Torres Family del Paraguay) a dins d'una petita gàbia esfèrica i vinga a donar voltes i a creuar-se (la veritat es pateix una mica). També interessant el número dels Cossacks Russos, saltant i pujant dels cavalls. Desconcertant el número de doma de gats ¿us imagineu un gat fent pont de mico? doncs és possible jo ho vaig veure. També hi havia el infal·lible número d'elefants, el de doma de tigres (blancs), el del forçut aturant una bala de canó (que ja es veu d'una hora lluny que es cuento, però si es fa en gràcia no deixa de tenir aquell to patètic tipus "la strada").
El pitjor de tot són els pallassos. Una troupe (anomenada Clown Alley) de personatges maldestres vestits amb roba ample que no paren de llançar-se menjar per sobre i caure per terra sense solta, ni volta, ni gràcia (però cal reconèixer que la nena de davant meu no parava de riure...). Bàsicament feien dos entrades: un restaurant en que entre un elefant i demana la carta i una cursa d'"autos locos".
Total que és un circ atrapat en uns clixés del segle passat (jo vaig tenir la sensació d'estar veient la tele en blanc i negre com quan tenia ¿7 anys?), però encara tenen un bon criteri per triar artistes de qualitat. O sigui que és antiquat i ensucrat, però no decadent (del tot, si més no).
Per si teniu curiositat: No crec que venguessin ni la meitat de les entrades, però hi havia suficient gent com per fer soroll.
Comentaris
Pel que fa al home cano, un es va morir al Liceu volguent parar una bala ( això surt al llibre de la editorial milà: el circo en la vida Barcelonesa ).