Amb l´excusa de que no volia desvetllar sorpreses, m´he donat el temps per a reflexionar sobre el final de curs de la Rogelio Rivel Carpa diem.
No puc comparar gaires finals de curs, ja que jo vaig estar al primer ( i les segones parts... je je).
Aquest any crec que han volgut treballar sobretot el treball de cor ( treball de grup en que la emoció es transportada per tots ). I crec que ho han aconseguit sobretot al final amb la escena del vaixell. Que no hi haguessin gaires números llargs de tècnica no m´ha molestat gaire per a dos motius, el primer es que alguns d´ells ja hi eren l´any passat, i no te cap sentit repetir el número. Per exemple el Moritz fa la figura que ha aprés aquest any en comptes de repetir-ho tot. El segon motiu es per que eren molta gent, i ja em va be que l´espectacle no duri 2 hores i mitja. El retall de números es porta a l´extrem amb el de cable del Beni, on només s´hi fa mitja passada i un gag, crec que no es pot riure d´algú que cau si no se´l veu caminant normalment abans, no vaig tenir ni el temps de interioritzar que estava fent cable que ja es queia.
Aquest treball de cor es dispersa la tècnica que no vol dir que no n´hi hagi: 3/4 de gir arribar a bola a la perxa xinesa, mortal planxat al minivolant, curbeta en mans a mans, i fonts i canvis diversos a la bàscula. ( m´hages agradat tenir temps per a treballar mes el quadrant amb ells, s´han espavilat molt be )
En resum jo hi vaig entrar molt suposo per l´energia i el ritme i les coses que veus poc en un espectacle de circ com per exemple el claqué. En relació a altres finals de curs d´Europa m´ha agradat que no es pretensiós no van de que son super acròbates simplement fan el que saben.
No el comparo amb l´espectacle de l´any passat, si l´he de comparar ho faré amb l´espectacle sobre gel que es va fer al forum, i aquest m´agrada mes, es mes humà.
Comentaris
La veritat, mai havia patit i disfrutat tant res a la meva vida!!! Realment el que voliem era sorprendre i fer disfrutar, ser un equip en escena, els lluiments personals ja ens els coneixem, ser un grup, una piña, i fer emocionar i emocionar-nos tots junts era el principal objectiu. Esperem haver-ho aconseguit de portes enfora, perque de portes endins us asseguro que si.
A qui l'hagi vist, espero que ho disfrutessiu.
Ara bé, en el tema música, hi ha coses que no encaixen, com el Fredom de l'Areta Franklin i alguns altres. La música en directe sempre és un punt de qualitat, però a vegades simplement no enganxava gens amb els números que s'estaven fent i alentia el ritme.
L'altre cosa que es podria haver millorat són totes les persecucions (sobretot al principi de l'espectacle) per agafar el mapa. Per una banda, no són creïbles i per l'altre tampoc són ben bé una paròdia còmica que faci gràcia, per tant estan en un terreny que fa sentir el públic incòmode.
Sobre la qualitat dels números, crec que n'hi havia d'interessants, però altres es feien de manera molt casual (sense encaixar amb la dramaturgia o sense fer servir tota la tècnica "necessària" que el justifiques d'alguna manera). Per mi, el millor (perquè vaig tenir temps de disfrutar-lo) va ser l'anella aèria, després el llit elàstic amb el quadrant aeri. Però la bàscula, per exemple, s'allargava massa, per ensenyar poques coses destacables (crec que només un mortal planxat endarrera) i no contribuir gens a la dinàmica del conjunt (que era una persecució d'alguna mena).
En fi, a mi em va agrada a estones, però sí és cert que és millor que el de l'any passat (en conjunt) i que el de fa dos anys, com a espectacle, encara que en els dels dos anys anteriors vaig veure números molt més bons que tècnicament em van sorprendre per originalitat i dificultat. Aquest any m'han sorprès d'una altra manera. Tot i així, és genial que puguin muntar tot això per fer-ho només tres vegades.
El tema en qüestió es fins a quin punt l´espectacle es un espectacle i es pot comparar i fins a qui punt es un treball de tres setmanes, que de fet es molt poc. Per tant acceptant que es una bona experiència fer un espectacle com aquest crec que també es una experiència veure que en pensa el públic normal que no coneix als artístes ni la tècnica que fan.
Com diu la Laia, ja coneixem les individualitats i les tècniques, però l´uri que no us coneix trobo lògic que digui dir que ve a veure circ i que vol mes tècnica.
Amb el que no coincideixo es amb que no es pot dir que un espectacle es millor que un altre, només que t´ha agradat mes o menys.
I tampoc coincidim amb la bàscula, de fet a mi m´agrada molt la tècnica dels canvis en la bàscula Koreana, per a mi es una tècnica que demana molta precisió, encara que no sigui tant espectacular com els salts.
La música ves no hi entenc gaire, potser si que es nota massa posar una cançó només per que dona energia encara que no tingui res a veure amb la resta del espectacle.