Divendres vaig anar al Ple de Riure del Masnou i em va agradar molt en Paolo Nani, un mim que representa 15 vegades la mateixa escena d'escriure una carta de maneres diferents (com per exemple, ambientada al vell oest, sense mans, de peli de terror,...). Un treball de gest increïble, molt comunicatiu sobretot amb les ganyotes. És un espectacle ple d'idees i imaginació. Es nota que porta temps de rodatge: Es va estrenar al 1992 i s'ha representat més de 700 vegades.
L'altra cosa destacable de divendres va ser l'actuació de "Seriosamente tragicomedia" (Alba Serraute (clown exalumna de la Rogelio) i Roc Sala (piano)) amb "Mirando a Yukali" (premi Golfes del Festival de Pallasses d'Andorra 2007). Una allau imparable de música, poesia i divagació existencial on una pallassa vestida de boxejador estambòtic es disfressa i desdisfressa mentre toca el saxo, el clarinet i canta (a Billie Holiday entre d'altres) mentre el piano prova de seguir-li el fil en aquesta rapsòdia desconcertant que evoca la infància amb tendresa, humor i mala llet. És extraordinari que pugui recitar un dels trossos més sobats del Petit Príncep sense que soni pedant i encara faci riure i tingui temps d'interactuar amb el públic.
Nota: Youkali és una illa imaginaria en un tango de Kurt Weill, un lloc ideal inabastable on poder ser feliç (escrita durant l'exili a França abans de la 2a guerra mundial).
Dissabte vaig anar a veure l'espectacle de la Rogelio (també al Masnou), que va estar bé dintre de les dificultats amb el vent, el so, el terra i les disfresses inadequades per fer certs números. I després me'n vaig anar a Canovelles a veure el Circo de la Sombra. Han fet canvis i ara l'espectacle no comença amb l'arribada d'una carta, sinó que va començant com qui no vol la cosa, amb els artistes sense vestir i l'escenari a mig muntar. Sembla que no facin res, però es van guanyant l'atenció del públic amb petits gags fins que, no te n'adonés i, ja estàs al mig de l'espectacle amb malabars, equilibris, trapezi, banquina, roda alemanya,... En fi estigueu atents que aquest estiu faran algunes actuacions per Catalunya.
Ah! Una de les millors coses del Ple de Riure, per si no hi heu anat mai, a part del fet que es fa a la platja és que cada any hi ha una banda itinerant del festival, que va omplint tots els espais buits entre actuacions. Aquest any era la espatarrant Always Drinking Marching Band.
L'altra cosa destacable de divendres va ser l'actuació de "Seriosamente tragicomedia" (Alba Serraute (clown exalumna de la Rogelio) i Roc Sala (piano)) amb "Mirando a Yukali" (premi Golfes del Festival de Pallasses d'Andorra 2007). Una allau imparable de música, poesia i divagació existencial on una pallassa vestida de boxejador estambòtic es disfressa i desdisfressa mentre toca el saxo, el clarinet i canta (a Billie Holiday entre d'altres) mentre el piano prova de seguir-li el fil en aquesta rapsòdia desconcertant que evoca la infància amb tendresa, humor i mala llet. És extraordinari que pugui recitar un dels trossos més sobats del Petit Príncep sense que soni pedant i encara faci riure i tingui temps d'interactuar amb el públic.
Nota: Youkali és una illa imaginaria en un tango de Kurt Weill, un lloc ideal inabastable on poder ser feliç (escrita durant l'exili a França abans de la 2a guerra mundial).
Dissabte vaig anar a veure l'espectacle de la Rogelio (també al Masnou), que va estar bé dintre de les dificultats amb el vent, el so, el terra i les disfresses inadequades per fer certs números. I després me'n vaig anar a Canovelles a veure el Circo de la Sombra. Han fet canvis i ara l'espectacle no comença amb l'arribada d'una carta, sinó que va començant com qui no vol la cosa, amb els artistes sense vestir i l'escenari a mig muntar. Sembla que no facin res, però es van guanyant l'atenció del públic amb petits gags fins que, no te n'adonés i, ja estàs al mig de l'espectacle amb malabars, equilibris, trapezi, banquina, roda alemanya,... En fi estigueu atents que aquest estiu faran algunes actuacions per Catalunya.
Ah! Una de les millors coses del Ple de Riure, per si no hi heu anat mai, a part del fet que es fa a la platja és que cada any hi ha una banda itinerant del festival, que va omplint tots els espais buits entre actuacions. Aquest any era la espatarrant Always Drinking Marching Band.
Comentaris