Ara que ja he tornat del Canadà, volia explicar un parell de coses. Avui us explicaré (fins a on vaig entendre) la tècnica de Clown que gasten per allí, força diferent a l'europea.
Richard Pochinko, va néixer a Halifax, Canadà, i de seguida va tenir la necessitat de treballar coma a actor, per això va anar a París a estudiar a l'escola Jaques Lecoq. No hi va durar ni un any (diuen que perquè era impossible ensenyar-li res (per massa bo o per massa tossut)). Després d'això se'n torna al Canadà (a la costa Oest) i hi va conèixer el clown (i indi americà) Jonsmith que li va ensenyar la cultura del indis americans. Aleshores, fusinonant aquestes dues idees, va anar-se'n a Montreal per crear la primera escola de clown amb un estil purament americà i diferenciat de l'europeu (que considerava massa autoritari).
La influència d'aquesta escola de clown (Theatre Resource Centre) és enorme en el circ i el teatre canadenc. Aquesta tècnica es basa, abans de res en alliberar-se de tots els prejudicis i el retorn a la infància (fins aquí res de molt original) i després en les 6 direccions o màscares (nord, sud, est, oest, amunt i avall) que s'han de superar per arribar a la setena màscara que és el clown o sigui el que queda després d'haver-nos alliberat de les falses màscares. Ja sé que sona tope místic, però així és com funciona. A vegades, en el cursets d'iniciació, els alumnes han de construir físicament les sis màscares amb cartró pedra i els ulls embenats (cada màscara a més d'una direcció representa un estat d'ànim: trist, content, enfadat,avergonyit,...). Després d'això es treballa l'expressió de cada màscara i sobretot la transformació d'una a l'altre. Aquesta tècnica entén que el clown ha de poder expressar amb el cos totes 6 màscares (amb diferents graus d'intensitat) i després ser capaç de canviar d'una a l'altre i que el públic ho entengui.
Jo he pogut veure a algun dels seus alumnes i la veritat, la majoria no treballa gaire la expressió corporal i els temes que tracten solen ser molt ofensius, de manera que habitualment en els seus espectacles està prohibida l'entrada a menors. Per exemple he vist a Adam Lazarus (un "bouffon"), Sue Morrison (que és la mestra més activa d'aquesta disciplina i que, de fet, aquest any va fer un curset a l'escola de clowns de Barcelona), Scot Free/Fesso, Daniel Nimio, Dave McKay i altres que solent sortir als Lunacy Cabarets. I també una de les clowns del Zumanity a las Vegas, Izzy, va ser alumna seu. I encara cal afegir-hi Moshe Cohen.
Podeu trobar més informació a aquesta pàgina-tribut. Com a curiositat Pochinko també va ser el fundador del mític local (música-bar-teatre-varietats-nohovolgueusaber) de Montreal "Les foufounes electriques".
Richard Pochinko, va néixer a Halifax, Canadà, i de seguida va tenir la necessitat de treballar coma a actor, per això va anar a París a estudiar a l'escola Jaques Lecoq. No hi va durar ni un any (diuen que perquè era impossible ensenyar-li res (per massa bo o per massa tossut)). Després d'això se'n torna al Canadà (a la costa Oest) i hi va conèixer el clown (i indi americà) Jonsmith que li va ensenyar la cultura del indis americans. Aleshores, fusinonant aquestes dues idees, va anar-se'n a Montreal per crear la primera escola de clown amb un estil purament americà i diferenciat de l'europeu (que considerava massa autoritari).
La influència d'aquesta escola de clown (Theatre Resource Centre) és enorme en el circ i el teatre canadenc. Aquesta tècnica es basa, abans de res en alliberar-se de tots els prejudicis i el retorn a la infància (fins aquí res de molt original) i després en les 6 direccions o màscares (nord, sud, est, oest, amunt i avall) que s'han de superar per arribar a la setena màscara que és el clown o sigui el que queda després d'haver-nos alliberat de les falses màscares. Ja sé que sona tope místic, però així és com funciona. A vegades, en el cursets d'iniciació, els alumnes han de construir físicament les sis màscares amb cartró pedra i els ulls embenats (cada màscara a més d'una direcció representa un estat d'ànim: trist, content, enfadat,avergonyit,...). Després d'això es treballa l'expressió de cada màscara i sobretot la transformació d'una a l'altre. Aquesta tècnica entén que el clown ha de poder expressar amb el cos totes 6 màscares (amb diferents graus d'intensitat) i després ser capaç de canviar d'una a l'altre i que el públic ho entengui.
Jo he pogut veure a algun dels seus alumnes i la veritat, la majoria no treballa gaire la expressió corporal i els temes que tracten solen ser molt ofensius, de manera que habitualment en els seus espectacles està prohibida l'entrada a menors. Per exemple he vist a Adam Lazarus (un "bouffon"), Sue Morrison (que és la mestra més activa d'aquesta disciplina i que, de fet, aquest any va fer un curset a l'escola de clowns de Barcelona), Scot Free/Fesso, Daniel Nimio, Dave McKay i altres que solent sortir als Lunacy Cabarets. I també una de les clowns del Zumanity a las Vegas, Izzy, va ser alumna seu. I encara cal afegir-hi Moshe Cohen.
Podeu trobar més informació a aquesta pàgina-tribut. Com a curiositat Pochinko també va ser el fundador del mític local (música-bar-teatre-varietats-nohovolgueusaber) de Montreal "Les foufounes electriques".
Comentaris