Aquest cap de setmana vaig anar a dos espectacles del Circorts, els dos molt interessants. El primer va ser el del Boni i, com a públic em vaig trobar molt còmode, ja que van deixar un espai prou gran perquè, qui volgués, s'assegués a terra (sobretot nens), després cadires (unes 4 fileres) i després la gent dreta (o sigui els tardons). En canvi l'endemà vaig anar a veure Sólo Manolo i va ser un veritable suplici haver de suportar el públic. De seguida, abans de començar es van posar uns fileres de nens i els pares de peu just al darrera (de cada nen), creant un mur de contenció infranquejable. Jo estava a la trinxera, just entre els nens i els pares. El veritable problema va ser quan (abans fins i tot de començar l'espectacle) van començar a arribar més nens que es posaven al davant (com és normal), però aleshores els primers pares no tiraven endarrera perquè no volien perdre els seus nens de vista. Ho sigui, que es va crear una pressió a la zona on estava que feia que els nens s'aixequessin, que algun pare se't poses de peu al davant perquè volia tenir controlat el fill i crits de "Estàs bé?", "Ara no veig la meva nena!" i uf!!!!!
A altre llocs com a Tàrrega hi ha més marge per convèncer als espectadors i fer alguna maniobra, però en un actuació on només hi ha pares i fills és una batalla perduda.
A altre llocs com a Tàrrega hi ha més marge per convèncer als espectadors i fer alguna maniobra, però en un actuació on només hi ha pares i fills és una batalla perduda.
Comentaris
Salut