Ahir a la nit vaig anar al Festival Escena a veure aquesta clown francesa (que va fer un espectacle en anglès) al Casino de l'Aliança del Poblenou (al ridícul preu de 2€) amb la platea plena de gent.
La Jackie Star és una conferenciant que ve a parlar-nos de l'elegància i la bellesa, però la seva esquizofrènia provocada per un accident d'aviació quan treballava d'hostessa, li provoca innumerables tics (gestos típics d'hostessa i riures histèrics) i el públic no pot evitar riure's d'ella. Abocada al fracàs (com a conferenciant) des del mateix moment en què surt a l'escenari provoca les riallades de l'audiència que s'encadenen de principi a fi. Tot i així, ella es manté forta, inclús increpant al públic: "Be careful, eh!" . Encara que li quedi la cara coberta de pintallavis o es quedi sense camisa o se li desfaci el monyo ella aguanta com pot, mentre el públic es descollona dels seus gestos grotescos i la seva imatge denigrada.
L'espectacle és divertit, sí, però té un regust amarg, ja que riem d'un personatge, que si bé és patètic, ho és perquè està traumatitzat. Així ho reafirma amb un final tenebrós i reflexiu (contrastant absolutament amb la resta de l'obra), a les fosques, el personatge ja dividit en dos (hostessa i conferenciant) canta Il faut partir, l'ària de comiat del primer acte de La fille du régiment de Donizetti (perquè, de fet, la pallassa Charlotte Saliou va començar cantant opera còmica).
Comentaris