"El dia 11 de noviembre de 1948, Juan Palosanto hijo de una saga de palosantos, de professión frutero, descubre que sus frutas son musicales..."
Això que pot semblar el començament d´una novel·la o un conte, es la boja, excèntrica, proposta del Brian membre de Freak Cabaret. Que en aquest cas ens ha dirigit l´ultim combinat de l´Ateneu.
L´història es reprodueix a Ciudad Estación a la plaça de l´estació. A partir d´això la inacabable imaginació del director, introdueix els números amb idees esbojarrades.
I com canta el Brian!!, hi havien moments que fins i tot et feien pensar que estaves en un concert. I com pinta i fa decorats...
El que passa es que els combinats es fan en una setmana, i aquest espectacle te molt de potencial i es llàstima que no es pugui desenvolupar. Animo a que el continuïn. i que a veure si d´una vegada algun teatre de Catalunya produeix espectacles en condicions que de públic no en falta que a fora del combinat i morts de fred s´en van quedar uns quants...
Això que pot semblar el començament d´una novel·la o un conte, es la boja, excèntrica, proposta del Brian membre de Freak Cabaret. Que en aquest cas ens ha dirigit l´ultim combinat de l´Ateneu.
L´història es reprodueix a Ciudad Estación a la plaça de l´estació. A partir d´això la inacabable imaginació del director, introdueix els números amb idees esbojarrades.
I com canta el Brian!!, hi havien moments que fins i tot et feien pensar que estaves en un concert. I com pinta i fa decorats...
El que passa es que els combinats es fan en una setmana, i aquest espectacle te molt de potencial i es llàstima que no es pugui desenvolupar. Animo a que el continuïn. i que a veure si d´una vegada algun teatre de Catalunya produeix espectacles en condicions que de públic no en falta que a fora del combinat i morts de fred s´en van quedar uns quants...
Comentaris
Donat que en alguns moments l'acció es feia molt poètica (o sigui lenta) la música captava l'atenció més que no pas l'acrobacia, el trapezi o la contorsió.
En l'especte humoristic hi va haver alguns alts i baixos, tot i que va tenir l'espontneitat i la frescura que un s'espera d'un combinat que es prepara amb una setmana.
A mi, el què més em va agrada van ser els malabars de robot musicals (ja era hora que sortissin més malabars als combinats) i sobretot tenint en compte que ja havia vist el número dues setmanes abans i al combinat va sortir molt més àgil.
Jo m'ho vaig passar molt bé, llàstima que ara només se'n facin dos a l'any. Sort que altres espais agafen el relleu de l'Ateneu (que va ser durant molt temps l'únic espai on s'organitzaven aquests esdeveniments).