Aquest és un documental que no us podeu pedre per res del món. Ahir el vaig veure a l'Ateneu POP9b, amb la protagonista, el director (David Moncasi) i unes 30 persones més. Sense voler-ho, el documental, fa una comparativa del circ de fa 50 anys (quan la Carmen era La muñeca del espacio, també coneguda com la señora Rudi-llata, ja que el seu marit era un d'aquests cel·lebres pallassos) i l'actual (en què els seus dos fills dirigeixen i actuen en el Cirque de Paris, a França). Una descripció molt més precisa i interessant que qualsevol peli del Ken Loach.La Carmen va ser una bona trapezista, que es va quedar cega als 37 anys. Ara viu a Sitges i té una vitalitat exorbitant: Fa uns exercicis matinals que jo no podria fer ni que m'entrenés; es banya quasi cada dia a la platja sigui estiu o hivern i va a ballar al casal d'avis sempre que pot.
Hi ha frases durant el documental que impresionen. Com quan el fill de la Carmen diu: "De la única cosa que tengo miedo es de terminar en la calle. Les a pasado a muchos" o quan la Carmen diu: "A mi no m'agrada menjar. El què m'agrada és anar a la platja o ballar. Jo menjo per obligació" o "Sempre he viscut amb l'esperança de que algun moment o altre podria tornar-me la vista. A fin y al cabo igual que se fue, puede volver ¿eh? Però buenu si triga molt, ja no tindré il·lusió de muntar fantasies".
Aquí podeu veure una escena d'una elegància i sensibilitat extrema que analitza amb delicadesa i profunditat un món sorprenent.
Una petició: Durant el documental passen un tros del número "el restaurante automàtico" dels autèntics Rudi-Llata. Hi ha la possibilitat de veure aquest video a algun lloc?
Comentaris