Dos articles de circ al diari Avui de divendres: Reflexions montecarlines i Un autèntic regal, referit, aquest darrer, a l'espectacle Cavalia que segons l'autor de l'article és: "un dels espectacles més suggestius i innovadors que ens han visitat en els últims anys". Mirant enrera trobarem, al nostre bloc, més comentaris a Cavalia, però un servidor, per al.lusions franciscanes, afegeix el seu.
Jordi Jané diu textualment: "El cavall és a la base del circ modern inventat per Astley al segle XVIII i s'ha mantingut a l'espectacle circense tan franciscanament que ni els animalistes més radicals gosen qüestionar-ne la presència a les carpes".
M'ha plagut llegir l'adverbi "franciscanament" en una crítica de circ perquè em sento identificat amb els dos àmbits que, per a mi, tenen punts de connexió. El circ té tons franciscans, i el franciscanisme té tocs circenses.
Motivat per l'adverbi, i seduït per l'article del diari, se m'ha acudit deixar-me portar pel rampell de mirar els preus de l'espectacle. Us ben asseguro que els preus no són gens franciscans. Evidentment, la temptació d'anar-hi ha quedat immediatament anul.lada. Malgrat els cavalls (i altres coses) convisquin franciscanament en el circ, l'espectacle de Cavalia tindrà algun toc franciscà gràcies a la figura del cavall, però el seu accés i entorn no és gens franciscà perquè oblida una part important de persones que són, precísament, les que el circ sempre ha tingut a prop, la gent senzilla.
Comentaris