Aquest article no l´ha escrit cap autor del blog si no la Laia, crec que es una bona idea, en comptes de tenir tants autors, de tant en tant la gent escriurà articles i jo els posaré per aquí. I amb aquest es una molt bona manera de començar:
Estocolm, una ciutat amb molt d'encant, molt de fred, i una escola de circ, la Danshögskolan. Una escola de tres anys, on només fan audicions cada dos anys, una infraestructura de luxe, i una potent calefacció....
Vaig anar de visita, a veure les presentacions personals dels alumnes de tercer, entre els quals hi ha un ex alumne de la Rogelio Rivel, en Sergi Parés, especialitzant-se en portes acrobàtics i dansa acrobàtica. Al ser una presentació personal, no feia acroportés, sinó la seva pròpia creació en solitari de manipulació i dansa acrobàtica.
Després d'una estona asseguts a les grades, ben apilonats,ja que hi havia més públic que espai, ens diuen que ens asseguem a terra, al voltant d'una pista blanca que han preparat al centre de l'escena (mes aviat, seguim a la gent, perquè el suec no es el meu fort, la veritat...). Apareix el Sergi, amb els ulls tancats, vestit de color caqui amb una corda vermella, un tros de corda de potser un xic més d'un metre, i una mica gruixuda.... no obre els ulls. No els obre mentre manipula la corda pel seu cos, la fa rebotar i la torna a agafar i segueix amb els ulls clucs, tota una demostració de busqueda i manipulació totalment sensitiva... per el terra, per l'aire, però sempre amb els ulls tancats... i finalment els obre. Els obre poc a poc, observa al public que té al voltant mirant-se atentament cada un dels seus moviments, cada respiració, i llavors comença. l´'improvisació de dansa amb elements acrobàtics. La superfície del terra rellisca, es mou per l'escena ballant, deixant-se portar pels moviments que el public l'inspira en aquell moment, com l'acrobàcia, ningú sap que farà, ni ell mateix no ho sap fins que una mirada d'algú el fa fer un salt en concret i no un altre...
Un molt bon nivell acrobàtic, finesa a l'hora de treballar, moviments sinuosos, violents, suaus, a cada moment els que estem embadalits mirant-lo li inspirem una sensació diferent amb la que treballar, i ell la plasma amb la seva tècnica i les seves emocions.... marxa de l'escenari, agafa algú del public i s'escabulleix mentre la pobre víctima rep la tona d'aplaudiments que van destinades al Sergi...
Si hi havia musica? doncs no ho sé. La veritat es que l'únic so que recordo es el meu cor bategant com un boig al veure un amic emocionant d'aquesta manera a tota la sala, jo inclosa, (que em saltaven llagrimetes i tot..)
I al sortir nevava.....
(si voleu veure una mica el seu treball: "footstep" al youtube i segur que alguna cosa mes deu tenir, i les noves promocions que acaben d'arribar: "balaganscia")
Missatge escrit per Laia
Estocolm, una ciutat amb molt d'encant, molt de fred, i una escola de circ, la Danshögskolan. Una escola de tres anys, on només fan audicions cada dos anys, una infraestructura de luxe, i una potent calefacció....
Vaig anar de visita, a veure les presentacions personals dels alumnes de tercer, entre els quals hi ha un ex alumne de la Rogelio Rivel, en Sergi Parés, especialitzant-se en portes acrobàtics i dansa acrobàtica. Al ser una presentació personal, no feia acroportés, sinó la seva pròpia creació en solitari de manipulació i dansa acrobàtica.
Després d'una estona asseguts a les grades, ben apilonats,ja que hi havia més públic que espai, ens diuen que ens asseguem a terra, al voltant d'una pista blanca que han preparat al centre de l'escena (mes aviat, seguim a la gent, perquè el suec no es el meu fort, la veritat...). Apareix el Sergi, amb els ulls tancats, vestit de color caqui amb una corda vermella, un tros de corda de potser un xic més d'un metre, i una mica gruixuda.... no obre els ulls. No els obre mentre manipula la corda pel seu cos, la fa rebotar i la torna a agafar i segueix amb els ulls clucs, tota una demostració de busqueda i manipulació totalment sensitiva... per el terra, per l'aire, però sempre amb els ulls tancats... i finalment els obre. Els obre poc a poc, observa al public que té al voltant mirant-se atentament cada un dels seus moviments, cada respiració, i llavors comença. l´'improvisació de dansa amb elements acrobàtics. La superfície del terra rellisca, es mou per l'escena ballant, deixant-se portar pels moviments que el public l'inspira en aquell moment, com l'acrobàcia, ningú sap que farà, ni ell mateix no ho sap fins que una mirada d'algú el fa fer un salt en concret i no un altre...
Un molt bon nivell acrobàtic, finesa a l'hora de treballar, moviments sinuosos, violents, suaus, a cada moment els que estem embadalits mirant-lo li inspirem una sensació diferent amb la que treballar, i ell la plasma amb la seva tècnica i les seves emocions.... marxa de l'escenari, agafa algú del public i s'escabulleix mentre la pobre víctima rep la tona d'aplaudiments que van destinades al Sergi...
Si hi havia musica? doncs no ho sé. La veritat es que l'únic so que recordo es el meu cor bategant com un boig al veure un amic emocionant d'aquesta manera a tota la sala, jo inclosa, (que em saltaven llagrimetes i tot..)
I al sortir nevava.....
(si voleu veure una mica el seu treball: "footstep" al youtube i segur que alguna cosa mes deu tenir, i les noves promocions que acaben d'arribar: "balaganscia")
Missatge escrit per Laia
Comentaris
Per cert, el Peter Aberg té un duo amb música de Roxette molt divertit, amb un altre malabarista anomenat Viktor Gyllenberg (que crec que també va estudiar a aquesta escola).
Que bé que tants catalans passin per allí i ens enviïn informació!
Gràcies!!