Aquest més el Volt de pista d´en Jordi Jané al Avui, ens parla de la conferència que es va celebrar fa poc al institut italià de cultura de Barcelona: Artistes a la carpa de circ: perplexos.
El que sobta mes en aquest escrit es el petit article que precedeix l´explicació de la conferencia.
Es tracta de una llista ( com les de l´escola primària) de qui va i qui no va anar a la conferència .
Em pregunto si això podria passar amb un crític de teatre on dansa?? Jo he vist critiques d´espectacle amb menys de 15 persones de públic, com si no passes res.
En canvi amb el circ, a la que no hi ha gent es diu i ja esta! ( no se si es bo o es dolent )
Be a vegades son els artistes que es queixen de que no hi han medis als seus espectacles, a vegades son els teòrics que es queixen de que no hi ha gent de circ a les conferències.
Jo només vaig rebre un mail , de l´apcc ( no es pas el medi de difusió el mes espaterrant del món)
M´hagués agradat assistir-hi però no vaig poder, per que estava a Montreal.
De totes maneres aquí deixo l´oportunitat a tothom d´excusar-se públicament.
Que fèieu Dimecres, 13 de febrer 2008 a les 19h ?? Confesseu pecadors!!
( per cert tampoc podré assistir a la presentació del llibre del seminari de El circ i la poètica del risc. Per que seré a Brusel·les, a veure si algú m´en guarda algun)
Comentaris
I per allò de l'assistència, jo sempre ho dic quan no hi ha gent o està ple, perquè em sembla una dada important (potser no pel futur espectador, però sí per la continuïtat de l'espectacle). Però sobretot ho dic quan em fa ràbia que un espectacle bo no tingui públic. De fet, crec que la majoria de vegades si no hi ha públic és perquè no hi ha hagut difusió. La difusió podia ser una excusa al segle passat, però ara no.