Avui a Mataró s'ha realitzat una trobada amb Blai Mateu i alguns alumnes de l'Aula de teatre, professors i alumnes de l'escola Rogelio Rivel i membres de Cronopis. Aquesta iniciativa ha estat realitzada per la tècnica de cultura de la ciutat i la directora de l'Aula. Ja fa temps que han començat aquestes trobades amb professors de teatre social, coreògrafs que venen a la ciutat, etc... i realment és molt interesant. De fet només es tracta d'un intercanvi, entre una energia de creació que s'està vivint a la ciutat, entre les arts escèniques i professionals que hi passen a deixar les seves experiències. El cas d'en Blai ha sigut molt especial. Realment ha viscut coses increibles i al mateix temps tot s'ho ha anat trobant pel camí.
Estaria molt bé que qui pugués, anés a veure el seu espectacle perquè aporta moltes reflexions a fer-se sobre la manera de voler expressar amb el cos, amb el circ i amb el fet de que és un art, amb distensions, equilibris i comunicació. El més important és que quan surts del teatre no surts indiferent i això aporta molt a qualsevol persones amb ganes de reflexionar sobre el circ català. Francès, contemporani, d'algú que parla amb el seu cos i té busquedes precioses...
Dissabte 12 al Teatre Monumental a les 21 h.
salut i circ
PD. El més important és anar fent i creant i treballant sense comparar-se ni sense por, sense lluites ni estrebades. Ja que som pocs, hem de seguir cadascú respectant el treball de tothom i sense ser acusat de res. Fer-lo créixer i créixer és tota una aventura, amb crítiques per a construir i no per a destruir, si no, ja no pot ser una Familia de circ. Si tens alguna cosa a dir, digues-ho per a expresar el més pur de tu... no el de fora de tu.
Estaria molt bé que qui pugués, anés a veure el seu espectacle perquè aporta moltes reflexions a fer-se sobre la manera de voler expressar amb el cos, amb el circ i amb el fet de que és un art, amb distensions, equilibris i comunicació. El més important és que quan surts del teatre no surts indiferent i això aporta molt a qualsevol persones amb ganes de reflexionar sobre el circ català. Francès, contemporani, d'algú que parla amb el seu cos i té busquedes precioses...
Dissabte 12 al Teatre Monumental a les 21 h.
salut i circ
PD. El més important és anar fent i creant i treballant sense comparar-se ni sense por, sense lluites ni estrebades. Ja que som pocs, hem de seguir cadascú respectant el treball de tothom i sense ser acusat de res. Fer-lo créixer i créixer és tota una aventura, amb crítiques per a construir i no per a destruir, si no, ja no pot ser una Familia de circ. Si tens alguna cosa a dir, digues-ho per a expresar el més pur de tu... no el de fora de tu.
Comentaris
que és el que em sembla del espectacle d'en blai. igualment jo crec que en blai és molt gran i ens seguira sorprenent amb el seu treball.
"
P.- ¿Cuál ha sido la última obra de teatro que has ido a ver?
R.- Elephant vanishes de Simon Mc Burney, un antiguo alumno mío, en el Teatro Bobigny de París.
P.- ¿Y qué te pareció? ¿Te gustó R.- Se trataba de un espectáculo muy bonito, sí, pero sin actores, repleto de imágenes pero carente de humanidad. Creo que esto es algo muy triste y, por desgracia, muy común. A los profesionales con talento, cuando son reconocidos y se convierten en “genios”, les importa un bledo mostrar esta humanidad y usan docenas de focos. Yo prefiero ver actores a imágenes. Mira, si quieres ver imágenes, vete a Tokio, tendrás miles, y siempre será menos costoso que montar una producción como ésta. El Teatro siempre será un maravilloso ser humano sobre el escenario.