Cròniques Gruyère
2ona entrega
Vaig anar a veure el Circ Starlight, instal.lat a la "place du cirque" de Ginebra durant el mes de març. Es un circ suis sense animals que té 21 anys, com la mitjana d'edat dels artistes que composen l'espectacle d'aquesta temporada (van dels 13 als 27 anys). El circ Starlight va de gira per Suissa cada any, amb un espectacle nou per temporada.
Johnny Gasser, 27 anys, fill dels directors del circ i director artistic de l'espectacle de la temporada anterior, es va formar a l'escola nacional de circ de Montréal i l'any 2006 va rebre la medalla d'or al festival du cirque de Demain, amb un numero espectacular de barra russa. No és doncs coincidència que la concepcio, la creacio i la banda sonora de l'espectacle estigui feta per canadencs - Director artistic: Yves Dagenais. Escenògraf: Richard Cameron Morneau. Coreògrafa: Marie-Josée Lareau. Compositor: Laurent Aglat- i al Canadà. El 90% dels artistes que actuen dins l'espectacle son també ex-alumnes de l' escola de Montréal. Entre aquests s'hi troba un ex-alumne de l'escola de circ Rogelio Rivel, és el clown val.lisoletà, Ruben Martin-Urdiales.
L'ESPECTACLE
Descripcio:
El titol de l'espectacle és "C com..." I en el programa podem llegir un text compost d'un seguit de frases del tipus: "C com Cadira. Per seure, aixeCar-se, estirar-se... C com Comèdia, per riure; Com Clowns per reCordar-nos que som tots éssers humans, naïfs i estupids; C com Circ per retrovar-nos en Cercle dins una Carpa..."
Tal i com els seus creadors ens ho descriuen, l'espectacle s'inspira del circ que es fa al Québec i a França, i és un seguit de numeros entrellaçats per un fil conductor portat de la mà de tres pallassos i un objecte: la cadira.
Mentre el public s'acaba d'instal.lar, un pallasso i una pallassa entren i van fent-se fotos amb la gent. Sobre la pista, que és quadrada ( ! ), hi ha col.locades 11 cadires de fusta plegables, cara al public, arrenglerades en dues files, l'una devant de l'altre. Sobre la pista també, un acomodador amb aire despistat, vestit negre i cabells despentinats (el tercer pallasso), va acollint la resta d'artistes que entren i s'asseuen un per un. Van tots vestits amb abric i gorro, estil aviador (petita astucia dels estil.listes per amagar el vestuari particular de cada artista?...). Quan tothom està assegut, inclosos els 2 pallassos que estaven al principi entre el public, "l'acomodador" s'enfila a un màstil que està al costat de la pista. Fixat al màstil, a uns 3 metres del sòl, hi ha una cadira i quatre trastos més. Des d'aquesta cadira, mentre no fa els seus gags, el pallasso fara ofici de Monsieur Loyal a la seva manera. A grosso modo, és aixi com comença l'espectacle. De fet, al llarg de la representacio, hi ha varis moments de cor, vull dir, on tots els artistes fan quelcom junts:
El principi, amb un "argumen teatral" que segueix al que ja he explicat fins introduir el primer numero de l'espectacle, n'és un. Hi ha coreografies de dansa i malabars entre alguns numeros i també canten tots junts mentre en Ruben Martin toca l'acordio, per fer la banda sonora del numero de la filferrista. La resta d'enllaços està feta pels pallassos.
LUS NUMURUS... aqui va una llisteta dels 11 artistes i les seves respectives tècniques:
1. Goos Meeuwsen.Holandès: clown-"monsieur loyal"
2. Jessica Gasser. Suissessa. 13 anys (la filla dels directors): trapezi
3. Joëlle Huguenin. Suissessa. 17 anys: malabarista
4. Saphorine Petermann. Suissessa: corda vertical
5. Jacques Palardy-Dion. Canadenc: màstil xinès
6. Simon Renaud. Canadenc: roda cyr i corda volant
7. Richard Cameron Morneau. Canadenc: doble escla aèria, creada pel propi artista. Es també l'escenògraf de l'espectacle.
8. Rubén Martin-Urdiales. Espanyol: clown
9. Marie-Andrée Lemaire. Canadenca: clown
10.Stéphanie Bouchard. Canadenca: fil de ferrista
11. Marie-Eve Dicaire. Canadenca: equilibrista sobre mans
Percepcio:
Cosetes que tinc a dir...
...de l'espectacle:
-La musica: Tot i ser enllaunada, està composada especialment per al circ Starlight i és prou original.
-El vestuari: "Contemporani" en el sentit que no hi ha ni escots ni lluentons, no l'he trobat massa el.laborat, ni en la tria de colors ni en la forma dels dissenys. No hi ha una etètica homogènia del grup però tampoc han aconseguit caracteritzar prou cada artista. En aquest aspecte en Ruben ha tingut sort perquè en el seu numero de clown es disfressa de diferents insectes (mosca, marieta, abella) i és l'unic que ha pogut aportar el seu propi vestuari.
-La tècnica: Els numeros més forts son els de la malabarista (segons l'URI, redactor d'aquest blog, una de les millors malabaristes del mon, a nivell tècnic. A la seccio "a mi m'agraden els malabars" novena entrega, el circquetincson ens en mostra 3 videos.) i el de l'equilibrista, que és el numero final. De fet, al llarg de l'espectacle, abans de poder fer el numero complet, l'equilibrista intenta multiples vegades fer el seu numero, pero els pallassos la interrompen i ella acaba marxant cabrejada.
-La teatralitat: La presència escènica d'alguns dels artistes és fràgil, suposo que és perquè son molt joves. En aquest aspecte, el fet que hi hagi tres pallassos que asseguren un munt, compensa la mancança.
A nivell global, l'espectale no presenta profunditat teatral perquè no ens explica cap història, tampoc no descriu cap situacio real o onirica. L'estructura i el desenvolupament resten ben tradicionals, la vessant comtemporània l'aporten la banda sonora i el fet jugar amb un objecte recurrent (la cadira).
-El treball de grup: Es genial veure tots els artistes fent una coreografia perquè
LA DINASTIA
Cal remuntar fins al 1880 per trobar els orígens del circ Starlight, quan Heinrich Gasser, suis germànic (se'n diu aixi dels oriünds de les regions suisses de parla alemanya) es llança sobre la pista com acròbata. Els seus descendents muntaran la primera carpa. Així neix, el 1949, el circ Olímpia.
Heinrich Gasser, l'actual director, que va entrar a pista a l'edat de 9 anys, crea el 1987, Starlight amb la seva dona Jocelyne Christe. Amb ella, presentava un número arriscat de llançament de ganivets sobre fil de ferro.
Avui, la parella dirigeix el seu circ, amb el suport del seu fill Johnny que, amb menys de 2 anys, apareixia ja sobre la pista. El Circ Starlight diu respectar el circ tradicional, ja que son les seves arrels pero volen ensenyar una altra cosa. Cada any han de renovar el programa perquè a Suïssa, en vista de l'exigüitat del territori, no poden anar de gira amb el mateix programa diversos anys. Per aconseguir més public, tal i com fa el Circ Cric, o altres circs, treballen també amb les escoles infantils del pais.
La caravana es composa d'una trentena de vehicles. El circ no es beneficia de cap subvenció. Arriben a arrodonir el seu pressupost, que se situa a les rodalies d'un milió de francs, gràcies als patrocinadors i a les ofertes de lleure que proposen (vacances dins l'antiga caravana renovada de la direccio del circ o camps de circ infantils).
A Suissa queden 5 grans dinasties de circ més o menys actives
Si el major circ del país, el Knie, dit també Circ nacional (encara que no rebi cap ajuda estatal) és el més conegut de tots, existeix en total 5 grans famílies:
- Knie: el 1803, Friedrich Knie renuncia als seus estudis de medicina per amor a una artista i entra a formar part d'una tropa de genets. Aquest és l'origen de l'actual dinastia Knie. L'arena a cel obert de la societat de ballarins de corda i altres saltimbanquis existirà fins a la fundació del Circ nacional suís Knie el 1919. El Knie és avui una empresa que compta amb 200 empleats, un centenar de vehicles i un centenar d'animals. Actualment està dirigida per Frédy i Franco Knie. A Suissa es considera que els Knie són una mica com la família reial de circ.
- Nock: és la més antiga dinastia helvètica. Aquest circ és molt popular a Suïssa. Viatgen a través del país de finals del segle XIX. Ja en aquell temps, posseia elefants i girafes. Després d'haver passat per nombroses proves i crisis, el circ Nock va reprendre vida a partir de 1954. El seu centenar d'empleats i recorren 2500 km per temporada.
Al costat d'aquestes dues famílies conegudes i reconegudes a nivell nacional, es troben igualment els Gasser (Circ Starlight), així com els Royal i els Stey.
Vaig anar a veure el Circ Starlight, instal.lat a la "place du cirque" de Ginebra durant el mes de març. Es un circ suis sense animals que té 21 anys, com la mitjana d'edat dels artistes que composen l'espectacle d'aquesta temporada (van dels 13 als 27 anys). El circ Starlight va de gira per Suissa cada any, amb un espectacle nou per temporada.
Johnny Gasser, 27 anys, fill dels directors del circ i director artistic de l'espectacle de la temporada anterior, es va formar a l'escola nacional de circ de Montréal i l'any 2006 va rebre la medalla d'or al festival du cirque de Demain, amb un numero espectacular de barra russa. No és doncs coincidència que la concepcio, la creacio i la banda sonora de l'espectacle estigui feta per canadencs - Director artistic: Yves Dagenais. Escenògraf: Richard Cameron Morneau. Coreògrafa: Marie-Josée Lareau. Compositor: Laurent Aglat- i al Canadà. El 90% dels artistes que actuen dins l'espectacle son també ex-alumnes de l' escola de Montréal. Entre aquests s'hi troba un ex-alumne de l'escola de circ Rogelio Rivel, és el clown val.lisoletà, Ruben Martin-Urdiales.
L'ESPECTACLE
Descripcio:
El titol de l'espectacle és "C com..." I en el programa podem llegir un text compost d'un seguit de frases del tipus: "C com Cadira. Per seure, aixeCar-se, estirar-se... C com Comèdia, per riure; Com Clowns per reCordar-nos que som tots éssers humans, naïfs i estupids; C com Circ per retrovar-nos en Cercle dins una Carpa..."
Tal i com els seus creadors ens ho descriuen, l'espectacle s'inspira del circ que es fa al Québec i a França, i és un seguit de numeros entrellaçats per un fil conductor portat de la mà de tres pallassos i un objecte: la cadira.
Mentre el public s'acaba d'instal.lar, un pallasso i una pallassa entren i van fent-se fotos amb la gent. Sobre la pista, que és quadrada ( ! ), hi ha col.locades 11 cadires de fusta plegables, cara al public, arrenglerades en dues files, l'una devant de l'altre. Sobre la pista també, un acomodador amb aire despistat, vestit negre i cabells despentinats (el tercer pallasso), va acollint la resta d'artistes que entren i s'asseuen un per un. Van tots vestits amb abric i gorro, estil aviador (petita astucia dels estil.listes per amagar el vestuari particular de cada artista?...). Quan tothom està assegut, inclosos els 2 pallassos que estaven al principi entre el public, "l'acomodador" s'enfila a un màstil que està al costat de la pista. Fixat al màstil, a uns 3 metres del sòl, hi ha una cadira i quatre trastos més. Des d'aquesta cadira, mentre no fa els seus gags, el pallasso fara ofici de Monsieur Loyal a la seva manera. A grosso modo, és aixi com comença l'espectacle. De fet, al llarg de la representacio, hi ha varis moments de cor, vull dir, on tots els artistes fan quelcom junts:
El principi, amb un "argumen teatral" que segueix al que ja he explicat fins introduir el primer numero de l'espectacle, n'és un. Hi ha coreografies de dansa i malabars entre alguns numeros i també canten tots junts mentre en Ruben Martin toca l'acordio, per fer la banda sonora del numero de la filferrista. La resta d'enllaços està feta pels pallassos.
LUS NUMURUS... aqui va una llisteta dels 11 artistes i les seves respectives tècniques:
1. Goos Meeuwsen.Holandès: clown-"monsieur loyal"
2. Jessica Gasser. Suissessa. 13 anys (la filla dels directors): trapezi
3. Joëlle Huguenin. Suissessa. 17 anys: malabarista
4. Saphorine Petermann. Suissessa: corda vertical
5. Jacques Palardy-Dion. Canadenc: màstil xinès
6. Simon Renaud. Canadenc: roda cyr i corda volant
7. Richard Cameron Morneau. Canadenc: doble escla aèria, creada pel propi artista. Es també l'escenògraf de l'espectacle.
8. Rubén Martin-Urdiales. Espanyol: clown
9. Marie-Andrée Lemaire. Canadenca: clown
10.Stéphanie Bouchard. Canadenca: fil de ferrista
11. Marie-Eve Dicaire. Canadenca: equilibrista sobre mans
Percepcio:
Cosetes que tinc a dir...
...de l'espectacle:
-La musica: Tot i ser enllaunada, està composada especialment per al circ Starlight i és prou original.
-El vestuari: "Contemporani" en el sentit que no hi ha ni escots ni lluentons, no l'he trobat massa el.laborat, ni en la tria de colors ni en la forma dels dissenys. No hi ha una etètica homogènia del grup però tampoc han aconseguit caracteritzar prou cada artista. En aquest aspecte en Ruben ha tingut sort perquè en el seu numero de clown es disfressa de diferents insectes (mosca, marieta, abella) i és l'unic que ha pogut aportar el seu propi vestuari.
-La tècnica: Els numeros més forts son els de la malabarista (segons l'URI, redactor d'aquest blog, una de les millors malabaristes del mon, a nivell tècnic. A la seccio "a mi m'agraden els malabars" novena entrega, el circquetincson ens en mostra 3 videos.) i el de l'equilibrista, que és el numero final. De fet, al llarg de l'espectacle, abans de poder fer el numero complet, l'equilibrista intenta multiples vegades fer el seu numero, pero els pallassos la interrompen i ella acaba marxant cabrejada.
-La teatralitat: La presència escènica d'alguns dels artistes és fràgil, suposo que és perquè son molt joves. En aquest aspecte, el fet que hi hagi tres pallassos que asseguren un munt, compensa la mancança.
A nivell global, l'espectale no presenta profunditat teatral perquè no ens explica cap història, tampoc no descriu cap situacio real o onirica. L'estructura i el desenvolupament resten ben tradicionals, la vessant comtemporània l'aporten la banda sonora i el fet jugar amb un objecte recurrent (la cadira).
-El treball de grup: Es genial veure tots els artistes fent una coreografia perquè
dóna unitat i energia a l'espectacle, pero si no està ben feta, es veu de seguida que és palla per omplir entre numero i numero. La coreografia de malabars em va agradar, la van inventar els artistes mateixos. La coreografia de dansa no em va agradar. La va inventar la coreògrafa de l'espectacle... no ho acabo d'entendre.
...de l'espai:
Primer de tot, em va sorprendre que la pista no fos circular sino quadrada i que no estigués arran de sòl sino que fos una tarima d'1m50 d'alçada aproximadament. Aixo creava un ambient més de teatre o cabaret que no pas de circ, tot i estar dins una carpa. El fet que la pista sigui una tarima permet l'utilitzacio de l'espai "subterrani" (treure objectes del terra o fer aparèixer/desaparèixer algu. Jo ho havia vist a "Le vertige du papillon" de la cia. FeriaMusica i ho utilizen també els de ElCircodelaSombra). Trobo que no només és una font de recursos molt rica que suscita curiositat i sorpresa del fet que no veiem què hi ha a dins sino que a més a més, reflexa un espai que existeix a la vida real ia ue per raons òbvies no és sempre representable.
Em pregunto si fer una tarima rodona els sortia més car.
Per a descans del ulls puristes d'espectadors àvids d'art, va ser una molt agradable sorpresa el fet que no hi hagués reclams publicitaris dins la carpa. Oéééé! Els anuncis els van per megafonia just d'abans de començar. Quin plaer estar dins una carpa blava amb el sostre ple d'estrelles blanques, la pista, els artistes, la musica, el public... i RES MES!
...de les taquilles:
A la llista de tarifes hi ha una seccio de seients que, si queden entrades, son gratuits. No sé si és habitual o no, en els circs. Ho havieu vist, vosaltres? A canvi, has de comprar el programa, que costa sis francs (al voltant de quatre euros).
El principi és interessant, no només perquè per l'empresa és més rentable, ja que en els circs petits no és habitual fer el ple de public, sino pel fet que una persona qualsevol, o familia nombrosa, que no tingui molts diners, pugui accedir-hi directament.
...de l'espai:
Primer de tot, em va sorprendre que la pista no fos circular sino quadrada i que no estigués arran de sòl sino que fos una tarima d'1m50 d'alçada aproximadament. Aixo creava un ambient més de teatre o cabaret que no pas de circ, tot i estar dins una carpa. El fet que la pista sigui una tarima permet l'utilitzacio de l'espai "subterrani" (treure objectes del terra o fer aparèixer/desaparèixer algu. Jo ho havia vist a "Le vertige du papillon" de la cia. FeriaMusica i ho utilizen també els de ElCircodelaSombra). Trobo que no només és una font de recursos molt rica que suscita curiositat i sorpresa del fet que no veiem què hi ha a dins sino que a més a més, reflexa un espai que existeix a la vida real ia ue per raons òbvies no és sempre representable.
Em pregunto si fer una tarima rodona els sortia més car.
Per a descans del ulls puristes d'espectadors àvids d'art, va ser una molt agradable sorpresa el fet que no hi hagués reclams publicitaris dins la carpa. Oéééé! Els anuncis els van per megafonia just d'abans de començar. Quin plaer estar dins una carpa blava amb el sostre ple d'estrelles blanques, la pista, els artistes, la musica, el public... i RES MES!
...de les taquilles:
A la llista de tarifes hi ha una seccio de seients que, si queden entrades, son gratuits. No sé si és habitual o no, en els circs. Ho havieu vist, vosaltres? A canvi, has de comprar el programa, que costa sis francs (al voltant de quatre euros).
El principi és interessant, no només perquè per l'empresa és més rentable, ja que en els circs petits no és habitual fer el ple de public, sino pel fet que una persona qualsevol, o familia nombrosa, que no tingui molts diners, pugui accedir-hi directament.
UNA MICA D'HISTÈRIA. D'HISTÒRIA
LA DINASTIA
Cal remuntar fins al 1880 per trobar els orígens del circ Starlight, quan Heinrich Gasser, suis germànic (se'n diu aixi dels oriünds de les regions suisses de parla alemanya) es llança sobre la pista com acròbata. Els seus descendents muntaran la primera carpa. Així neix, el 1949, el circ Olímpia.
Heinrich Gasser, l'actual director, que va entrar a pista a l'edat de 9 anys, crea el 1987, Starlight amb la seva dona Jocelyne Christe. Amb ella, presentava un número arriscat de llançament de ganivets sobre fil de ferro.
Avui, la parella dirigeix el seu circ, amb el suport del seu fill Johnny que, amb menys de 2 anys, apareixia ja sobre la pista. El Circ Starlight diu respectar el circ tradicional, ja que son les seves arrels pero volen ensenyar una altra cosa. Cada any han de renovar el programa perquè a Suïssa, en vista de l'exigüitat del territori, no poden anar de gira amb el mateix programa diversos anys. Per aconseguir més public, tal i com fa el Circ Cric, o altres circs, treballen també amb les escoles infantils del pais.
La caravana es composa d'una trentena de vehicles. El circ no es beneficia de cap subvenció. Arriben a arrodonir el seu pressupost, que se situa a les rodalies d'un milió de francs, gràcies als patrocinadors i a les ofertes de lleure que proposen (vacances dins l'antiga caravana renovada de la direccio del circ o camps de circ infantils).
A Suissa queden 5 grans dinasties de circ més o menys actives
Si el major circ del país, el Knie, dit també Circ nacional (encara que no rebi cap ajuda estatal) és el més conegut de tots, existeix en total 5 grans famílies:
- Knie: el 1803, Friedrich Knie renuncia als seus estudis de medicina per amor a una artista i entra a formar part d'una tropa de genets. Aquest és l'origen de l'actual dinastia Knie. L'arena a cel obert de la societat de ballarins de corda i altres saltimbanquis existirà fins a la fundació del Circ nacional suís Knie el 1919. El Knie és avui una empresa que compta amb 200 empleats, un centenar de vehicles i un centenar d'animals. Actualment està dirigida per Frédy i Franco Knie. A Suissa es considera que els Knie són una mica com la família reial de circ.
- Nock: és la més antiga dinastia helvètica. Aquest circ és molt popular a Suïssa. Viatgen a través del país de finals del segle XIX. Ja en aquell temps, posseia elefants i girafes. Després d'haver passat per nombroses proves i crisis, el circ Nock va reprendre vida a partir de 1954. El seu centenar d'empleats i recorren 2500 km per temporada.
Al costat d'aquestes dues famílies conegudes i reconegudes a nivell nacional, es troben igualment els Gasser (Circ Starlight), així com els Royal i els Stey.
Comentaris