Passa al contingut principal

Trapezi Reus (una setmana després)


Encara no havia tingut temps de dir res del Trapezi de Reus i potser val la pena que ho faci abans que vinguin altres festivals, com el Trapezi de Vilanova (30 maig, 1 i 2 de juny) que ja té programació aquí i és molt diferent de la de Reus, a primera vista hi ha moltes més companyies d'aquí.

El primer que s'ha de dir és que no hi havia espectacle dolent i que tot estava pleníssim. Era al·lucinant veure la quantitat enorme de públic que estava intentant veure els Zahir Circo que tenen un espectacle nou amb un nou fitxatge (l'equilibrista de l'últim Combinat de l'Ateneu POP9barris). Hi havia tanta gent que vam haver de marxar perquè no veiem res.

El primer que vam veure va ser el "Cobador" on les escoles de circ van presentar números de gran nivell: mortal endavant i endarrere al cable!!! Difícils suicides i genocides als diabolos i un monocilista molt espectacular. El poliesportiu estava tan ple que alguna gent es va enfilar per les parets i treien el cap per les finestres.

La companyia 2 rien merci boníssima. Llàstima que a la seva carpa només hi càpiguen 40 persones. No us els perdéssiu pas si en teniu la oportunitat. Amb quatre idees simples i uns personatges molt treballats capten totalment l'atenció durant 40 minuts.

Le p'tit cirque, en una de les carpes grans, també molt bé, amb un gest molt cuidat i una música en directe de multitud de detalls. Em va recordar una mica al Rasposso.

Teatro Necessario tenen un número de carrer boníssim. És com un número d'entrades de excèntrics musicals-acrobàtics amb un ritme trepidant.

Els malabaristes Pol & Freddy (profes d'una escola Belga) amb el seu número de carrer rollo destroier i fent malabars amb masses en el sentit més contemporani del terme van sorprendre a tothom en parar de cop el número perquè un nen s'havia posat a plorar. Com van aconseguir que deixés de plorar no us ho diré, però van estar a l'alçada del mateix Charlie Rivel.

Finalment, la sessió golfa també a rebentar! Tot i així encara em vaig apanyar per veure alguna cosa. Tots els números molt bons. A mi em va agradar especialment els yoyos de Yukki yoyo i els malabars musical del señor Biel.

Comentaris

Joan Ramon ha dit…
Be, jo no vaig connectar gaire amb els 2rien merci, potser m´esperava massa, o estava massa cansat, o em trobava estrany en mig de reus, en un espectacle on hi entraven 40 persones, 30 de les quals eren franceses. Potser el personatge que em va agradar mes va ser la tortuga, no em va semblar que explotessin les idees fins al final.
URI ha dit…
Altra gent també pensa com tu, però jo crec que és difícil no entrar en l'espectacle en un espai tan petit. És cert que no hi ha un treball de gest de molts canvis. L'espectacle és lent i la comicitat surt de la parsimònia. És cert que les idees o el missatge que hi pugui haver al darrere no queden clars, és simplement com contemplar un paisatge. Però també és veritat que si no entres a l'espectacle aleshores no et queda res, ni tècnica, ni argument.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie