Passa al contingut principal

Un clown sérieusement drôle


Je connais le clown Claret depuis peu et j'ai également le plaisir de découvrir l'homme, Claret Papiol, au hasard de petites phrases légères, échangées dans les coulisses du Circ Cric. Ce que j'ai vite saisi, par contre, c'est l'immense chance que j'ai de travailler auprès de grands artistes comme Claret et Tortell Poltrona. Il n'y a pas un an encore que je suis sur le marché du travail et, côtoyer des monuments vivants est une expérience aussi fascinante que simple à vivre.
J'ai été voir le spectacle "Devos a vos", à la Sala la Planeta de Gérone, aussi bien renseignée que possible. Claret m'avait consciencieusement fourni, dans l'ordre chronologique, les extraits qu'il avait adaptés pour son spectacle, tiré en majorité du livre de Raymond Devos, "Matière à rire". Québécoise francophone, j'ai aussi commencé à étudier le catalan pour m'amuser et pour mieux comprendre les réunions d'équipe du cirque, dont le personnel est en majorité catalan. Comme ma langue y ressemble un peu, j'étais relativement bien armée pour comprendre ce qui se passait sur scène.
Accompagné d'un saxophoniste au regard perçant, dont le jeu musical et théâtral est aussi discret qu'efficace, un jeune homme au cheveux poivre et sel débarque sur scène perdu dans un complet d'une blancheur éclatante. Il est entouré de sacs de jute remplis de mots, de paroles, de phrases et de trésors, qu'il salue tel des partenaires de scène, comme si Raymond Devos lui-même les lui avait livrés. Avec une assurance timide, il ouvre la bouche pour nous mener dans des dédales de paroles, d'images, de métaphores désopilantes, de jeux de mots surprenants et d'histoires apparemment innocentes, mais à niveau et à signification multiples. J'ai reconnu avec plaisir et ravissement les textes qui m'avaient faite rire deux jours plus tôt, transformés et colorés par le talent de clown et la vision rafraichissante de Claret. Puisque je n'avais pas eu accès à tous les textes, j'ignore quels sont les ajouts qui viennent de l'interprète. Évidemment, je n'ai pas tout compris non plus. Le travail de jeu corporel de Claret, sa capacité à rendre le texte interactif avec le public, en plus des échanges succulents entre lui et son musicien - qui n'approuve pas toujours ses déclarations- rendent l'exposé amusant et dynamique. Ce qui est sûr, c'est que l'ensemble est charmant et qu'il faut beaucoup d'humour et de maestria pour rendre léger et accessible ce genre d'intellectualité. Le défi est relevé avec brio.
Claret a un grain et une texture de voix superbes, qu'on a envie d'écouter. J'aurais apprécié l'entendre sans micro. Je me demande par contre si il n'aurait pas été enterré par le saxophoniste. L'intimité du spectacle rappelle et suggère une conversation et donne l'envie d'un rapport plus naturel et plus simple avec notre professeur fou.
Après le spectacle, Claret parlait au téléphone et se laissait dériver au gré de ses amis venus le voir, qui cherchaient un café où se réunir. J'ai reconnu le même personnage doux et rêveur qui le matin même était si nerveux de jouer "Devos a vos", qu'il jouait passionnément du violon avec sa baguette sur le câble d'une tente pour se changer les idées. L'instant d'après, il tirait les sacs de croustille du café du Circ Cric avec la même baguette, comme à un stand de foire où on doit viser des ballons pour gagner un prix.
Un personnage dans la vie, qui reflète une poésie sans y réfléchir mais qui sait aussi réfléchir, et qui nous insuffle ses réflexions simplement, comme on souffle un baiser.

Traducció en Comentaris.

Comentaris

Un pallasso seriosament divertit
Conec el pallasso Claret des de fa poc i tinc el plaer de descobrir l'home, Claret Papiol, a l'atzar de petites frases lleugeres, intercanviades en els camerinos del Circ Cric. El que he entès de pressa, és la immensa sort que tinc de treballar amb grans artistes com el Claret Clown i el Tortell Poltrona. No fa ni un any que estic en el mercat laboral i, vorejar monuments vius és una experiència tan fascinant com senzilla a viure.
He anat veure l'espectacle "Devos a vos", a la Sala la Planeta de Girona, tant preparada com he pogut. Claret m'havia proveït conscienciosament, en l'ordre cronològic, els extractes que havia adaptat per al seu espectacle, trets la majoria del llibre de Raymond Devos, "Matèria a riure". Quebequesa francòfona, també he començat a estudiar el català per divertir-me i per comprendre millor les reunions d'equip del circ, en el que la majoria del personal és català. Com que la meva llengua s'hi assembla una mica, estic relativament ben armada per comprendre el que passava en l´escena.
Acompanyat d'un saxofonista a la mirada aguda, de la qual el joc musical i teatral és tan discret com eficaç, un jove home al cabells de pebre i sal desembarca en escena perdut en una americana d'una blancor clamorosa. És envoltat de sacs omplertes de paraules, de frases i de tresors, que saluda com a companys d'escena, Raymond Devos ell mateix els li havia lliurat. Amb una seguretat tímida, treballa la boca per portar-nos a laberints de paraules, d'imatges, de metàfores còmiques, de jocs de paraules sorprenents i d'històries aparentment innocents, però amb nivells i significats múltiples. He reconegut amb plaer i l´encís dels texts que m'havien fet riure dos dies abans, transformats i acolorits pel talent de pallasso i la visió refrescant de Claret. Ja que no havia tingut accés a tots els textos, ignoro quins són els afegitons que vénen de l'interpret. Evidentment, no ho he entès tot. Però el treball corporal de Claret, la seva capacitat de fer el text interactiu amb el públic, a més a més dels intercanvis suculents entre ell i el seu músic - que no aprova sempre les seves declaracions- tornen l'exposició divertida i dinàmica. El que és segur, és que el conjunt és encantador i que calen molt humor i destresa per alleuger i fer accessible aquest gènere d'intel·lectualitat. El desafiament es superat.
Claret té un gra i una textura de veus magnífiques, que donen ganes d'escoltar. Hauria apreciat sentir-lo sense micro. Em pregunto en canvi si no hauria estat enterrat pel saxofonista. La intimitat de l'espectacle recorda i suggereix una conversa i dóna les ganes d'una relació més natural i més simple amb el nostre professor boig.
Després de l'espectacle, Claret parlava al telèfon i es deixava derivar al grat dels seus amics vinguts veure'l, que buscaven un cafè on reunir-se. He reconegut el mateix personatge dolç i somniador que el matí mateix estava ansiós de representar "Devos a vos", tot tocant apassionadament el violí amb la seva vareta de canya sobre el vent d´una carpa per canviar d´idees i després, amb la mateixa vareta disparava contra les bosses de cafè, com a un estand de fira on s'ha d'apuntar als escuradents per a guanyar un premi.
Un personatge en la vida, que reflecteix una poesia sense reflexionar-hi però que sap també reflexionar, i que ens dona les seves reflexions simplement, com es dona un petó.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie