Abans d'ahir vaig anar a veure el Jango Edwads amb el seu fill Mickey. Era la última de les actuacions que feien junts. Volia ser una mica com passar el testimoni abans de deixar d'actuar i dedicar-se a dirigir. No vol dir que deixi d'actuar de cop, però cada vegada actuarà menys. De fet, aquest últim any i mig que ha estat a l'Almazen s'ha dedicat més a dirigir espectacles i a la improvisació que a fer els seus números clàssics.Si encara no heu anat a veure'l a l'Almazen us recomano que hi aneu aviat. Cada dissabte del mes de juny es farà un Cabaret Cabrón: "Cabrón de Janeiro", "Spaghetti a la Cabronera", "The Rolling Cabrons" i "Pimientos de Cabrón" (a més, els dijous i els divendres estarà actuant la recomanadíssima Laura Herts). Aquests shows no són espectacle acabats. Per exemple, l'espectacle que vaig veure el divendres començava molt fluix i tenia traços molt poc interessant i vulgars, però més endavant va tenir gags genials, d'aquells que et fan riure encara que no vulguis.
Al final de l'espectacle (com és costum) el Jango fa un petit discurs, que, donat que s'està retirant, ve a ser com el seu testament. Parcialment està inclòs en una entrevista a la Time Out. L'intento reproduir de memòria:
Proveu de fer una cosa. Demà, quan us aixequeu al matí, poseu-vos davant del mirall i somrieu tan com pugueu durant un minut. Somrieu com si us sortís un raig de sol pel cul. Quan hagi passat un minut, deixeu de somriure de cop. Notareu que us fa mal la cara. I això és molt trist. Vivim en un món en guerra i ni les armes ni els polítics la poden aturar. El riure no és un arma de destrucció massiva, és una arma de construcció massiva. No podem canviar tot el món de cop, però sí que podem canviar una persona. Si durant la meva vida he ajudat a una persona, ja en tinc prou. M'és igual si us ha agradat el meu espectacle o no us ha agradat gens, això no és important. El què jo vull és transmetre la importància del riure. Rieu.
Comentaris