En Miquel de la Rocha es portor al quadre aeri i al coreà, ballarí i actor de circ. Conjuntament amb la Lucia Meléndez, coreògrafa i ballarina, porten a terme una gran aventura; la Cia. Agárrate Catalina afincada al preciós barri de Barranco, Lima.
A la peça que ens proposen De Poleas y Polleras també hi són en Helder Lacunza y la Tania Larrea amb els portés acrobàtics, els Malabars d'en Franklin Chávez, les coreografies de la Cori Cruz i les sempre impressionants Violette Hocquenghem i Margot Lozano a les cordes i al doble portor coreà.
Després de tres llargues estades a Lima no deixo de pensar en les coreografies d'en Guillermo Castrillón (en aquesta peça responsable de les llums) en la força de la Violette, la finesa d'en Helder, l'energia d'en Franklin o la manca total de por de la Margot.
En l'enregistrament vídeo la peça està en els seus inicis, però malgrat les imperfeccions tècniques, podem entreveure la gran energia, voluntat, imaginació, personalitat i ganes que aquests joves tenen.
Una altre bona lliçó no subvencionada d'amor a la feina, investigació i superació.
Article escrit per Johnny
Comentaris
Ja que últimament parlem bastant d'estil... quin seria l'apropiat d'aquest espectacle?
Estic segur que si fos un espectacle de dansa, en dirien dansa contemporània o dansa de creació (o teatre-circ-dansa de creació contemporània). Però no em sembla un bon nom, hauríem de torbar un nom millor per aquest tipus d'espectacles on el fil conductor no és una història, sinó la interacció de les personalitats (sovint excèntriques) dels artistes, però els números estan encara ben delimitats. ¿circ de teatre excèntric? Però aleshores com el distingiríem d'un espectacle de (per exemple) els Excéntricos? ¿La paraula contmporani o nou ajudaria?
T'aconsello que facis una ullada a qualsevol llibre sobre historia de circ del Sr. Pascal Jacob, crec que aquest paio es una bon guia per començar a considerar qué es el circ de génere, d'autor, contemporani, classic...
De fet, darrerament ja s'està parlant de l'Ultra Circ situant com a referent a la contorsionista Angela Laurier amb el seu espectacle autobiogràfic.
Pero estarem bastant d'acord que catalogar una peça des de fora es bàsicament un error.
Es preferible que la propia cia. o artista marqui el seu propi estil... o no, que faci el que vulgui.
L'espectacle que proposo mes amunt de la cia. Agárrate Catalina el definiria com un esforç exemplar per dur a terme una feina de circ en un pais com el Peru, un país on l'art i la cultura són sinonims de perdua de temps i de diners i on, dissortadament, les coses de cada dia van bastant mal dades.
Ara bé, com a espectador, a vegades m'he sentit una mica enganyat quan la companyia diu que fa "art de creació", quan en realitat era una altra cosa (també m'he sentit enganyat quan algú m'ha dit que fa "circ Gay" o qualificatius semblants). Vull dir, em sembla perfecte que cada companyia decideixi si es penja una etiqueta o no se'n penja cap, però penjar-se certes etiquetes a vegades és força pedant (quan no injust o fal·laç). Per exemple, crec que difícilment un artista té la suficient perspectiva per penjar-se l'etiqueta de "vanguardista". En canvi és perfectament raonable que algú es pengi l'etiqueta de clàssic (encara que després sortiran els puristes a criticar-los) o acrobàtic o...
Sobre produir espectacles destacables amb condicions precàries, sí que crec que és interessant saber-ho per valorar l'espectacle amb més justícia, però això, normalment, és difícil de saber quan simplement vas a un espectacle o mires un vídeo al YouTube. Jo, per exemple, reconec haver sigut injust en aquest bloc, alguna vegada, en criticar excessivament un espectacle sense saber les dificultats que s'han tingut a l'hora de realitzar-lo.