Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m
Hola, Ens agrada el circ i volem parlar-ne. Si vols ser autor/a escriu a ganyet@yahoo.com
Comentaris
Tal i com diu el Jordi Jané, la dramatúrgia és plana i el fet que sigui un poema visual no justifica l'avorriment que envaeix l'espectador.
El teatre és pantomima i, per tant, ja es suposa poca profunditat psicològica, però aleshores es demana riquesa en el gest. A més, els continus moviments del marc gegantís no estan ben integrats amb la història, ni tenen coreografia, ni Res de Res. Potser una il·luminació més variada que deixes fosca la part de l'escenari on el què passa és pura tramoia ajudaria.
Tot això valorant l'obra en termes universals, perquè si la tractéssim com una obra de circ i esperéssim veure tècnica... Res de Res. Cada tècnica es fa servir durant poc temps, sense donar-li importància i sense moviments remarcables o espectaculars (desaprofitant inclús les capacitats tècniques d'alguns dels actors). Però és que si prescindim que sigui circ, les tècniques de circ contribueixen poc a la història i plàsticament donen una sensació de lentitud i estancament.
Crec que l'obra s'allunya massa de l'espectador, no li dona elements amb què aferrar-se. Les oportunitats que fan pensar un punt d'inflexió en l'obra passen de llarg i tot es fa lànguid. No es pot esperar que l'espectador ompli els buits que deixa tota obra si no se li donen elements en què aferrar-se.
En fi, de fet, s'ha estrenat fa poc, té poc rodatge i sembla que li estan fent canvis, però donat el pressupost de què disposaven, sembla mentida.