Dijous passat vaig anar a veure la Vie dels ¨Le sept doights de la main¨ (els que van dirigir ¨traces¨ Grec 08) a la Tohu (Montreal).
Un espectacle amb referències de cabaret, amb un presentador que simbolitza que es l´encarregat del purgatori, i tots els artistes i públic estan morts. A partir d´aquest principi, ens explica les històries del les morts amb humor, erotisme. I aconsegueixen fer riure el públic.
Hi han diferents personatges, però el mes aconseguit es el d´una boja que fa un número de contorsió, i un de teles.
L´ambient i el decorat està molt ben aconseguit, i tot es fa en una petita pista de circ d´uns tres metres de diàmetre.
Tot i que hi han alguns errors de coherència com un home que no pot caminar, però ho fa??) l´espectacle es impressionant, una bona combinació entre tècnica i personatge.
A veure si la companyia torna per aqui...
A part de l´espectacle cal a dir que definitivament la pista es el lloc escènic ideal, ja que hi ha mes gent que hi veu millor. No entenc per que no s´utilitza mes amb teatre i dansa...
Comentaris
El video que ens poses de link mostra que és un bon espectacle. Estic completament d'acord amb el que dius sobre la pista. M'has donat una idea per reflexionar al nou apartat del bloc: Per què una pista crea més complicitat?
jordicaputxí
Contestant a la pregunta del jordicaputxí
Per què una pista crea més complicitat?
reflexio
Amb l'experiència que he anat rebent Amb els anys de professió i especialitzat en carrer i tots els espais convencionals o no convencionals
per mi és el cercla la millor forma d'espai escènic
Sempre quan actuo realitzo amb un compàs casolà una corda i un guix de dibuixar , un cercla, el public al voltant, nens en el sòl cadires darrere i al final public dempeus quedant el public com si estigués en una graderia
Si el public esta bén situat la visió serà total i l'espectacle pot arribar a la catarsi col·lectiva
Perquè l'energia que desprèn el public els riures les sorpreses , els aplaudiments són vibracions positives que reboten entre el public i els artistes
Però el costum de molts artistes és tenir un fons on tenir els objectes , que en el fons , és com un teatre (caixa escènica) o com els circs amb Carpa que sempre per costum té un teló de fons Per a entrades i sortides de numeros
A mes a mes quan s'actua en teatre, el públic esta situat com si estigués veient la tele i a l'artista li costa mes arribar hi ha una foscor davant de l'escenari on esta el public i al que vols convèncer de la teva història.
En pista l'artista i el public es veuen les cares i esta veient moltes mes coses
Però en veritat el millor espai per a actuar és en cercla total Amb el public al rededor perquè si t'acostumes l'artista pot variar La seva forma de treball en relació amb el public , perquè pot escollir diferents plànols del public improvisant En l'espai i no guardar un lateral únic