L'Oratorio d'Aurèlia, un altre punt de vista

Ja s'ha escrit molt en aquest bloc sobre aquest espectacle, per tant vaig a ser una miqueta original i no gens rigorós.

L'espectacle és bo, original i difícil de classificar. Dir que és circ, és fer-ne un gra massa i dir que és màgia també. Jo ho veig una mica com un espectacle del Tricicle, o sigui una successió de gags de ritme trepidant. Realment és una successió d'idees genials al voltant d'enganyar als sentits, es fa gran us d'efectes visuals (que no són del tot màgia).

Ella, l'Aurèlia, és una rosa de cames llargues rollo Lauren Bacall amb un posat de feme fatal amb sentit de l'humor, però, en canvi, durant l'obra fa un paper més innocent, com l'Alícia al país de les meravelles. Encara més, juga un paper de noia de casa encantada, que viu un món d'aventura constant, una mica com la Pippi Lamgstrung, però amb poders com la Meri Poppins. Jo crec que hi ha la intenció de crear un model de joveneta en un món de fades que viu la vida com un joc amb qui el públic, sobretot les dones, es puguin identificar (com la Marisol, com si diguèssim). L'home, perquè també hi ha un home, és el compement, la persegueix i sempre se li escapa, la seva relació també és un joc infantil.

Per mi el mèrit està en l'enorme quantitat de referents que torves en Aurèlia i la seva versatilitat per fer multitud de rols, prioritzant la teatralitat a la tècnica. La llàstima és que no s'aprofundeix en la metàfora i el rerefons satíric que té posar el món al revés. Realment, l'estil que li escau, si és que li volem posar un nom és sensesentit.