Original manera de tractar la doma de cavalls!
Cargo és simplement una obra de teatre d'estètica i ritme semblant a les pelis de Wong Kar-way. De fet, part de la banda sonora coincideix (com l'utilització reiterativa de l'aria Casta Diva).
L'obra retrata la vida en unes drassanes: Un treballador i la seva germana que està encarregada del bar. Els dos tremendament infelíços, apareixen amb la forma de centaures, muntats sobre cavalls, que els obeeixen sense cap regna. La compenetració de l'animal amb cada actor és minuciosa i és la millor part de l'obra. També apareix un immigrant amb rastes (que ha vingut amagat en un vaixell) que va muntat sobre un burro (també amb rastes) que és l'única aportació de vitalitat què té l'obra. Això aporta una mica de llum i perspectiva als dos protagonistes.
També són molt important les contínues projeccions que serveixen per ambientar l'obra al mig d'unes drassanes desertes.
Tot plegat molt poètic (i quan dic poètic vull dir lent) i relaxant (quasi avorrit), però ja és això: una obra de paissatges, molt fotogràfica, on l'única veu és una veu en off que llegeix una carta (talment com el cinema asiàtic que comentava).
Cargo és simplement una obra de teatre d'estètica i ritme semblant a les pelis de Wong Kar-way. De fet, part de la banda sonora coincideix (com l'utilització reiterativa de l'aria Casta Diva).
L'obra retrata la vida en unes drassanes: Un treballador i la seva germana que està encarregada del bar. Els dos tremendament infelíços, apareixen amb la forma de centaures, muntats sobre cavalls, que els obeeixen sense cap regna. La compenetració de l'animal amb cada actor és minuciosa i és la millor part de l'obra. També apareix un immigrant amb rastes (que ha vingut amagat en un vaixell) que va muntat sobre un burro (també amb rastes) que és l'única aportació de vitalitat què té l'obra. Això aporta una mica de llum i perspectiva als dos protagonistes.
També són molt important les contínues projeccions que serveixen per ambientar l'obra al mig d'unes drassanes desertes.
Tot plegat molt poètic (i quan dic poètic vull dir lent) i relaxant (quasi avorrit), però ja és això: una obra de paissatges, molt fotogràfica, on l'única veu és una veu en off que llegeix una carta (talment com el cinema asiàtic que comentava).
Comentaris