Passa al contingut principal

Voler volar critica Jordi Jane

Circ Cric

Homenatge a Carme Sánchez.

St. Esteve de Palautordera, 11 d'oct.

Cega des dels 37 anys, l'extrapezista Carme Sánchez ara en té 84. Viu sola, cada dia neda mitja hora al seu mar de Sitges, va a ballar tres tardes a la setmana i es deleix per tornar a volar. Un gran exemple de superació personal gens aliè al tarannà circense que es va començar a injectar a 17 anys, quan va marxar de Sitges per enrolar-se en un circ. Si David Moncasi la retratava al film La muñeca del espacio, ara el Circ Cric l'homenatja amb l'espectacle d'aquesta tardor.

Probablement, en pocs dies l'espectacle acabarà d'afinar aspectes com la il·luminació, l'excés de text, els nervis d'algun artista i la ubicació de la pantalla de projeccions. El programa és potent: corda volant, barra còmica, teles, bàscula, malabars, quadrant aeri i Poltrona i Titat, tot amanit amb l'orquestra dirigida per Víctor Amman. Però hi ha feina a fer en la dramatúrgia (tant en la general de l'espectacle com en la interna d'alguns números). La primera part comença fluixa i, llevat de la bàscula prèvia a l'entreacte i les dues entrades de Poltrona, no hi ha cap número d'impacte que potenciï bons números de mezzo tempo com la barra còmica de Boris Ribas o els malabars d'Antoine Hulon (que, a la segona part, triomfa amb el molt ben construït número de barrets ja vist anteriorment al Cric). La segona part arrenca amb la corda volant de Camille Sola, en Poltrona hi fa Les cadires, El plat de nata i una referència al poeta Jesús Lizano, i els Quadrinyos presenten un voluntariós número de doble quadrant aeri que, amb tota la meva admiració per la tenacitat de les dues parelles d'acròbates, evidencia un dels punts febles del circ català: en números aeris ens falten tradició, mestres, entrenadors i coreògrafs. Per això mateix, com el Cric i com Carme Sánchez, cal continuar volent volar.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dimecres, 15 d'octubre del 2008
Paraules clau: Circ, Sánchez, Carme, Volar, Cric, Poltrona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

SOPAPO WEON , Ricardo Gallardo

                En Ricardo Gallardo ens ha deixat L'artista, formador, director i col·laborador de nombroses iniciatives de circva morir dissabte a la nit en un accident El nostre amic Ricardo Gallardo va morir la nit de dissabte en un accident de moto. Ricardo, format a a la Universitat ARCIS de Santiago de Xile, i més tard a Bèlgica, Paris i Cuba, va formar amb Irina Zadek el duo Lavados amb el qual va participar a nombrosos festivals i cabarets a Holanda, Suïssa i Alemanya. A Barcelona, va crear amb Andrés Melero la companyia Deados, de la qual destaca la producció Kampingplatz, amb la qual han girat per nombrosos països. Ricardo Gallardo, soci de l’APCC, era profesor de l’escola, de circ Rogelio Rivel, membre de la comissió artística de l’Ateneu Popular 9 Barris i col•laborador de La Central del Circ en diversos projectes, com els actuals Circoneta o Disparate!. Gallardo també va ser director de muntatges com el 15è Circ d'Hivern, l'espectacle Circumstàncie