Circ Cric
Homenatge a Carme Sánchez.
St. Esteve de Palautordera, 11 d'oct.
Cega des dels 37 anys, l'extrapezista Carme Sánchez ara en té 84. Viu sola, cada dia neda mitja hora al seu mar de Sitges, va a ballar tres tardes a la setmana i es deleix per tornar a volar. Un gran exemple de superació personal gens aliè al tarannà circense que es va començar a injectar a 17 anys, quan va marxar de Sitges per enrolar-se en un circ. Si David Moncasi la retratava al film La muñeca del espacio, ara el Circ Cric l'homenatja amb l'espectacle d'aquesta tardor.
Probablement, en pocs dies l'espectacle acabarà d'afinar aspectes com la il·luminació, l'excés de text, els nervis d'algun artista i la ubicació de la pantalla de projeccions. El programa és potent: corda volant, barra còmica, teles, bàscula, malabars, quadrant aeri i Poltrona i Titat, tot amanit amb l'orquestra dirigida per Víctor Amman. Però hi ha feina a fer en la dramatúrgia (tant en la general de l'espectacle com en la interna d'alguns números). La primera part comença fluixa i, llevat de la bàscula prèvia a l'entreacte i les dues entrades de Poltrona, no hi ha cap número d'impacte que potenciï bons números de mezzo tempo com la barra còmica de Boris Ribas o els malabars d'Antoine Hulon (que, a la segona part, triomfa amb el molt ben construït número de barrets ja vist anteriorment al Cric). La segona part arrenca amb la corda volant de Camille Sola, en Poltrona hi fa Les cadires, El plat de nata i una referència al poeta Jesús Lizano, i els Quadrinyos presenten un voluntariós número de doble quadrant aeri que, amb tota la meva admiració per la tenacitat de les dues parelles d'acròbates, evidencia un dels punts febles del circ català: en números aeris ens falten tradició, mestres, entrenadors i coreògrafs. Per això mateix, com el Cric i com Carme Sánchez, cal continuar volent volar.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dimecres, 15 d'octubre del 2008
Paraules clau: Circ, Sánchez, Carme, Volar, Cric, Poltrona
Homenatge a Carme Sánchez.
St. Esteve de Palautordera, 11 d'oct.
Cega des dels 37 anys, l'extrapezista Carme Sánchez ara en té 84. Viu sola, cada dia neda mitja hora al seu mar de Sitges, va a ballar tres tardes a la setmana i es deleix per tornar a volar. Un gran exemple de superació personal gens aliè al tarannà circense que es va començar a injectar a 17 anys, quan va marxar de Sitges per enrolar-se en un circ. Si David Moncasi la retratava al film La muñeca del espacio, ara el Circ Cric l'homenatja amb l'espectacle d'aquesta tardor.
Probablement, en pocs dies l'espectacle acabarà d'afinar aspectes com la il·luminació, l'excés de text, els nervis d'algun artista i la ubicació de la pantalla de projeccions. El programa és potent: corda volant, barra còmica, teles, bàscula, malabars, quadrant aeri i Poltrona i Titat, tot amanit amb l'orquestra dirigida per Víctor Amman. Però hi ha feina a fer en la dramatúrgia (tant en la general de l'espectacle com en la interna d'alguns números). La primera part comença fluixa i, llevat de la bàscula prèvia a l'entreacte i les dues entrades de Poltrona, no hi ha cap número d'impacte que potenciï bons números de mezzo tempo com la barra còmica de Boris Ribas o els malabars d'Antoine Hulon (que, a la segona part, triomfa amb el molt ben construït número de barrets ja vist anteriorment al Cric). La segona part arrenca amb la corda volant de Camille Sola, en Poltrona hi fa Les cadires, El plat de nata i una referència al poeta Jesús Lizano, i els Quadrinyos presenten un voluntariós número de doble quadrant aeri que, amb tota la meva admiració per la tenacitat de les dues parelles d'acròbates, evidencia un dels punts febles del circ català: en números aeris ens falten tradició, mestres, entrenadors i coreògrafs. Per això mateix, com el Cric i com Carme Sánchez, cal continuar volent volar.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dimecres, 15 d'octubre del 2008
Paraules clau: Circ, Sánchez, Carme, Volar, Cric, Poltrona
Comentaris