Els combinats sempre estan bé i els tocs humorístics del Marcel (Galindos) a la direcció van arrodonir-ho tot molt bé. ATENCIÓ! Encara el podeu veure aquesta tarda a les 19.00h.
Les Azulkillas van estar més serioses que de costum al trapezi doble, però amb un resultat molt plàstic i algunes caigudes prou originals. Els Etoile Bambou van tenir els seus moments, sobretot penjats d'un pal del sostre que fan servir mig de màstil, mig de base perquè un d'ells porti a l'altre. En el número d'acrobàcia de terra... el teatre els hi patina tant que fins i tot fan riure, però algunes figures memorables com el mortal endarrere assegut a una cadira. El Martí bé a la Roda Cyr, potser encara no polit del tot, però no és una tècnica que acostumem a veure. Després amb l'Agnès en la seva línia d'acrobàcia enèrgica i teatre de l'absurd, en aquest cas la lluita primitiva per menjar-se una poma. La campanada de la nit van ser, però, els Doble Mandoble. Utilitzen el fet de ser bessons per fer alguns gags molt divertits, però brillen especialment en el número de anelles màgiques, en què un fa de mag i l'altre d'ajudant transvestit. Aquest número ho té tot, un tempo, una teatralitat, una tècnica de màgia, un treball de personatges, una complicitat amb el públic,... magnífic.
La música, però, enllaunada. És llàstima, sobretot tenint en compte que els cabarets de Mataró ens ensenyen que la música en directe és viable i molt adient.
La foto d'aquí el costat ens l'envia l'Ulls.
Comentaris