



Omplint l'espai escènic, el ballarí Teo Barea i la Ruth Salama, ballant i pujant a les teles. Només hi ha dos números de teles, però sense palla, molt ben treballats i coreografiats, donant sentit a cada moviment i evitant donar la sensació (molt havitual en les teles) de preparació-filigrana,...
L'únic que es podria retreure és que hi ha poca interacció entre els números de teles i el ballari i (des del punt de vista circense) que el ball hi té molt més pes que el circ, però no importa, la qualitat musical li dona solvència de sobres.
Per cert, un pel massa original la distribució del públic, asseient públic a l'escenari i la grada a tocar de l'escenari, potser hagués estat millor fer-lo al mig de la sala.
Les fotos són de l'Ulls en primícia per aquest bloc.
Comentaris