Aquest divendres vaig anar a la tohu a veure una creació, d`un programa d`inserció laboral per a alumnes de l escola de circ.
Havien agafat un coreògraf i 6 acròbates per a fer una peça.
Tècnicament eren impressionants, i havien treballat durant dos mesos.
Ara es quan em donarien ganes d utilitzar la paraula contemporani en un sentit negatiu, ja que amb uns bons ingredients la recepta era massa coneguda.
si no saps que fer, fes que canti algú, o que tremoli, o poses a tothom en fila i que caminin...
Això em fa pensar en que moltes exposicions d´art contemporani, tenen un quadre pintat de blanc i una sala plena d´escombraries. Jo podria dir perfectament, que ja ho he vist que ja es tradicional... Però em dirien que no es el mateix un quadre blanc al oli, que un quadre blanc amb pintura al aigua...
L´art consisteix en transmetre mes enllà de les codificacions, crec que el que en diem contemporani comença a tenir moltes codificacions, i fins i tot modes: un any tothom amb musica classica, l´altre amb un músic minimalista en directe...
Jo he arribat a sorprendrem tant en un espectacle tradicional, que en un contemporani! i començo a pensar que no hi han tantes diferencies, a part de les diferents codificacions.
El fet de que la majoria d´artistes catalans facin circ de carrer, deu ser per que a Catalunya hi han mes carrers que teatres i pistes de circ...
En el carrer, amb les mescles que calguin amb el tradicional i el contemporani, els artistes catalans estan a un nivell reconegut a molts llocs. Vas pel mon i et parlen d´ells. Visca el circ català.
Havien agafat un coreògraf i 6 acròbates per a fer una peça.
Tècnicament eren impressionants, i havien treballat durant dos mesos.
Ara es quan em donarien ganes d utilitzar la paraula contemporani en un sentit negatiu, ja que amb uns bons ingredients la recepta era massa coneguda.
si no saps que fer, fes que canti algú, o que tremoli, o poses a tothom en fila i que caminin...
Això em fa pensar en que moltes exposicions d´art contemporani, tenen un quadre pintat de blanc i una sala plena d´escombraries. Jo podria dir perfectament, que ja ho he vist que ja es tradicional... Però em dirien que no es el mateix un quadre blanc al oli, que un quadre blanc amb pintura al aigua...
L´art consisteix en transmetre mes enllà de les codificacions, crec que el que en diem contemporani comença a tenir moltes codificacions, i fins i tot modes: un any tothom amb musica classica, l´altre amb un músic minimalista en directe...
Jo he arribat a sorprendrem tant en un espectacle tradicional, que en un contemporani! i començo a pensar que no hi han tantes diferencies, a part de les diferents codificacions.
El fet de que la majoria d´artistes catalans facin circ de carrer, deu ser per que a Catalunya hi han mes carrers que teatres i pistes de circ...
En el carrer, amb les mescles que calguin amb el tradicional i el contemporani, els artistes catalans estan a un nivell reconegut a molts llocs. Vas pel mon i et parlen d´ells. Visca el circ català.
Comentaris
El problema que té Montreal amb el circ de carrer són els 20º sota zero que fa durant bona part de l'any, però tot és començar, jo vaig veure alguns espectacles de carrer en aquestes condicions a Toronto. Personalment recomanaria un número d'estàtua humana, un cop deixes de tremolar ja no hi ha manera de moure's.
Apa, tapat! Una opció que tens és anar a veure música en comptes de circ, l'escena pop de Montreal està molt IN i influenciant a tot el món.