Volia fer un apunt sobre la forma de la pista de circ i l’emoció que s’hi genera. El secret de ser circular, l’explica perfectament el Karoli amb el seu comentari: “l’energia que desprèn el public, els riures, les sorpreses, els aplaudiments, són vibracions positives que reboten entre el públic i els artistes”. Després parla de catarsi, encara que la catarsi no és exclusiva del circ. De fet, l’objectiu de la tragèdia grega era precisament aconseguir la catarsi, és a dir una purificació col•lectiva de les emocions a través d’una mena de por que provoca en els espectadors. Aquesta és la descripció clàssica que en fa Aristòtil i que es recull en totes les històries del teatre. (També és fàcil trobar-la en webs.) És interessant veure que tant el teatre clàssic com la composició arquitectònica de qualsevol espectacle té les seves arrels en rituals. Tant la tragèdia com la comèdia gregues, en el culte a Dionís (inicialment durant la festa de la collita, de la verema, amb el sacrifici d’animals i les danses en rotllana); el teatre modern a la italiana en la forma de l’altar cristià, situat més amunt del poble, etc.
Alerta amb la forma rodona del circ. Els teatres grecs i romans eren semicirculars i el prosceni, on es representava l’obra, era al capdavall de les grades on hi havia el públic. El circ romà no era circular: era un circuit allargat on es disputaven curses de cavalls, de manera que poguessin anar-hi fent voltes. El que pràcticament tenia forma de cercle —més aviat d’òval— era l’amfiteatre, l’arena, i servia per a les lluites de gladiadors, demostracions de feres, enfrontaments entre homes i bèsties, etc. Sovint, per amenitzar el programa, s’incloïen números de jocs malabars i d’acrobàcia.
Tota la bibliografia coincideix a assenyalar l’exoficial de la cavalleria anglesa Philip Astley com el creador del circ modern. El 1770, va obrir l’Astley’s Amphitheatre, on es presentaven principalment números d’equitació acompanyats d’exercicis d’acrobàcia (vg. per exemple Historia del circo, de Dominique Mauclair, ed. Milenio, un llibre molt fàcil de trobar). La pista circular, malgrat el nom, responia a una necessitat concreta: poder dirigir les evolucions del cavall des del centre. L’invent, la nova forma d’espectacle, va fer fortuna, però no totes les instal•lacions, a partir de llavors, van adoptar l’estructura circular: molt sovint, segons la naturalesa dels exercicis eqüestres, la pista tornava a la forma allargada per pemetre la cursa, la velocitat tant d’entrada com de sortida dels cavalls. (Recentment, el muntatge d’Apassionata, que es va fer al Palau Sant Jordi, tenia aquesta disposició escènica.) N’hi ha molts exemples al llibre que cita El circ aquell en resposta a l’escrit d’Uri sobre aquest tema: Architectures du cirque, de Christian du Pavillon, ed. Le Moniteur (disponible a la biblioteca de Nou Barris). De fet, aquest llibre em sembla anava a dir imprescindible. Al capítol 2, “Les cirques à demeure”, s’hi explica amb detall l’origen i l’evolució de la pista rodona del circ modern, que no ve ni del circ romà ni de l’amfiteatre.
Això no vol dir que la disposició en cercle no sigui natural, energètica i còsmica. El primer capítol d’aquest mateix llibre fa un repàs de diverses manifestacions entre el ritual i l’espectacle que recorren a l’estructura circular: combats, justes medievals, baralles de galls, curses de braus, etcètera. La disposició en rodona permet a l’espectador veure i ser vist, i l’emoció de la pista s’eixampla a través del públic com els cercles que fa l’aigua en caure-hi una pedra.
Pel que fa a l’article per a Zirkòlika, em sembla que el termini pot ser el que convingui. Vull dir que, com que no és un tema lligat a l’actualitat circense del moment present d’ara, pot sortir publicat quan el text estigui enllestit, i si és aquest hivern, aquest hivern, i si és a la primavera, doncs a la primavera. Ara: hem d’anar amb compte de no reescriure el que ja està escrit. Personalment, trobaria interessant il•lustrar-ho amb exemples propers, que no estan tan documentats, a l’hora d’abordar els vessants aquests, l’històric, l’antropològic i el tècnic. I algun més, si fes falta.
Cesc Martínez
Alerta amb la forma rodona del circ. Els teatres grecs i romans eren semicirculars i el prosceni, on es representava l’obra, era al capdavall de les grades on hi havia el públic. El circ romà no era circular: era un circuit allargat on es disputaven curses de cavalls, de manera que poguessin anar-hi fent voltes. El que pràcticament tenia forma de cercle —més aviat d’òval— era l’amfiteatre, l’arena, i servia per a les lluites de gladiadors, demostracions de feres, enfrontaments entre homes i bèsties, etc. Sovint, per amenitzar el programa, s’incloïen números de jocs malabars i d’acrobàcia.
Tota la bibliografia coincideix a assenyalar l’exoficial de la cavalleria anglesa Philip Astley com el creador del circ modern. El 1770, va obrir l’Astley’s Amphitheatre, on es presentaven principalment números d’equitació acompanyats d’exercicis d’acrobàcia (vg. per exemple Historia del circo, de Dominique Mauclair, ed. Milenio, un llibre molt fàcil de trobar). La pista circular, malgrat el nom, responia a una necessitat concreta: poder dirigir les evolucions del cavall des del centre. L’invent, la nova forma d’espectacle, va fer fortuna, però no totes les instal•lacions, a partir de llavors, van adoptar l’estructura circular: molt sovint, segons la naturalesa dels exercicis eqüestres, la pista tornava a la forma allargada per pemetre la cursa, la velocitat tant d’entrada com de sortida dels cavalls. (Recentment, el muntatge d’Apassionata, que es va fer al Palau Sant Jordi, tenia aquesta disposició escènica.) N’hi ha molts exemples al llibre que cita El circ aquell en resposta a l’escrit d’Uri sobre aquest tema: Architectures du cirque, de Christian du Pavillon, ed. Le Moniteur (disponible a la biblioteca de Nou Barris). De fet, aquest llibre em sembla anava a dir imprescindible. Al capítol 2, “Les cirques à demeure”, s’hi explica amb detall l’origen i l’evolució de la pista rodona del circ modern, que no ve ni del circ romà ni de l’amfiteatre.
Això no vol dir que la disposició en cercle no sigui natural, energètica i còsmica. El primer capítol d’aquest mateix llibre fa un repàs de diverses manifestacions entre el ritual i l’espectacle que recorren a l’estructura circular: combats, justes medievals, baralles de galls, curses de braus, etcètera. La disposició en rodona permet a l’espectador veure i ser vist, i l’emoció de la pista s’eixampla a través del públic com els cercles que fa l’aigua en caure-hi una pedra.
Pel que fa a l’article per a Zirkòlika, em sembla que el termini pot ser el que convingui. Vull dir que, com que no és un tema lligat a l’actualitat circense del moment present d’ara, pot sortir publicat quan el text estigui enllestit, i si és aquest hivern, aquest hivern, i si és a la primavera, doncs a la primavera. Ara: hem d’anar amb compte de no reescriure el que ja està escrit. Personalment, trobaria interessant il•lustrar-ho amb exemples propers, que no estan tan documentats, a l’hora d’abordar els vessants aquests, l’històric, l’antropològic i el tècnic. I algun més, si fes falta.
Cesc Martínez
Comentaris
Pels detalls histórics ens podem passar tants anys com tots els historiadors que hi han escrit.
Sobretot quan comencem a veure les rivalitats entre Astley i el tàndem Dibdin-Hugues.
Qui va inventar la forma i qui l'hi va posar per primer cop el nom.
A més de les similituds del espai circ amb altres llocs construits molt abans...
Veuré si trobo mes llibres per passar-vos...
Recollir opinions d'artistes sobre el tema pista es una molt bona idea ja des del inici, fa avançar l'article cap a l'actualitat.
Força i endavant!!
Jo crec que, a més de recollir experiències i sensacions d'artistes, estaria bé conèixer el punt de vista d'escenògrafs, de directors, artistes de carrer...
és una gran pista de circ
Vivim tots en un Planeta rodó que esta sempre en moviment i no ens enrecorden
Si en un viatge amb vaixell Gran i en alta mar ens col·loquem en lo mes alt del vaixell el que
veuran els nostres ulls és un horitzó circular que ens sorprèn gratament per l'amplitud del
camp de visió i perquè ens trenca l'esquema que sempre veiem des de terra.
possiblement la visió que tenim dintre d'un espai circular sigui semblan aquesta mateixa
sensació, on el que mira ho veu tot i on el esta en el cercle és vist per tots
El cercle és trasgresor davant el conformisme del recte , pla, o quadrat perquè poques o molt
poques cases són rodones , t'imagines mobles rodons quadres ovalats ,com és la vida en una
casa rodona.
És per això que quan estem en un espectacle circular , mitjà circular Es produïx la catarsi col·lectiva
segons el que passa davant i mes si hem pagat
Velòdroms ,Carreres de cavalls gossos ,Hipica,Boxa,Toros ,Teatre de carrer ,Circ Futbol ,Bàsquet esports
d'estadi ,carreres de cotxes i on els protagonista Són ídols de masses i cobren sumes milionàries
de diners i on el que mira Pot apostar diners al millor protagoniste y descarregar la seva anedralina
,el mateix que passava en el circ Romà.