Passa al contingut principal

Sobre les pistes rodones

Volia fer un apunt sobre la forma de la pista de circ i l’emoció que s’hi genera. El secret de ser circular, l’explica perfectament el Karoli amb el seu comentari: “l’energia que desprèn el public, els riures, les sorpreses, els aplaudiments, són vibracions positives que reboten entre el públic i els artistes”. Després parla de catarsi, encara que la catarsi no és exclusiva del circ. De fet, l’objectiu de la tragèdia grega era precisament aconseguir la catarsi, és a dir una purificació col•lectiva de les emocions a través d’una mena de por que provoca en els espectadors. Aquesta és la descripció clàssica que en fa Aristòtil i que es recull en totes les històries del teatre. (També és fàcil trobar-la en webs.) És interessant veure que tant el teatre clàssic com la composició arquitectònica de qualsevol espectacle té les seves arrels en rituals. Tant la tragèdia com la comèdia gregues, en el culte a Dionís (inicialment durant la festa de la collita, de la verema, amb el sacrifici d’animals i les danses en rotllana); el teatre modern a la italiana en la forma de l’altar cristià, situat més amunt del poble, etc.
Alerta amb la forma rodona del circ. Els teatres grecs i romans eren semicirculars i el prosceni, on es representava l’obra, era al capdavall de les grades on hi havia el públic. El circ romà no era circular: era un circuit allargat on es disputaven curses de cavalls, de manera que poguessin anar-hi fent voltes. El que pràcticament tenia forma de cercle —més aviat d’òval— era l’amfiteatre, l’arena, i servia per a les lluites de gladiadors, demostracions de feres, enfrontaments entre homes i bèsties, etc. Sovint, per amenitzar el programa, s’incloïen números de jocs malabars i d’acrobàcia.
Tota la bibliografia coincideix a assenyalar l’exoficial de la cavalleria anglesa Philip Astley com el creador del circ modern. El 1770, va obrir l’Astley’s Amphitheatre, on es presentaven principalment números d’equitació acompanyats d’exercicis d’acrobàcia (vg. per exemple Historia del circo, de Dominique Mauclair, ed. Milenio, un llibre molt fàcil de trobar). La pista circular, malgrat el nom, responia a una necessitat concreta: poder dirigir les evolucions del cavall des del centre. L’invent, la nova forma d’espectacle, va fer fortuna, però no totes les instal•lacions, a partir de llavors, van adoptar l’estructura circular: molt sovint, segons la naturalesa dels exercicis eqüestres, la pista tornava a la forma allargada per pemetre la cursa, la velocitat tant d’entrada com de sortida dels cavalls. (Recentment, el muntatge d’Apassionata, que es va fer al Palau Sant Jordi, tenia aquesta disposició escènica.) N’hi ha molts exemples al llibre que cita El circ aquell en resposta a l’escrit d’Uri sobre aquest tema: Architectures du cirque, de Christian du Pavillon, ed. Le Moniteur (disponible a la biblioteca de Nou Barris). De fet, aquest llibre em sembla anava a dir imprescindible. Al capítol 2, “Les cirques à demeure”, s’hi explica amb detall l’origen i l’evolució de la pista rodona del circ modern, que no ve ni del circ romà ni de l’amfiteatre.
Això no vol dir que la disposició en cercle no sigui natural, energètica i còsmica. El primer capítol d’aquest mateix llibre fa un repàs de diverses manifestacions entre el ritual i l’espectacle que recorren a l’estructura circular: combats, justes medievals, baralles de galls, curses de braus, etcètera. La disposició en rodona permet a l’espectador veure i ser vist, i l’emoció de la pista s’eixampla a través del públic com els cercles que fa l’aigua en caure-hi una pedra.

Pel que fa a l’article per a Zirkòlika, em sembla que el termini pot ser el que convingui. Vull dir que, com que no és un tema lligat a l’actualitat circense del moment present d’ara, pot sortir publicat quan el text estigui enllestit, i si és aquest hivern, aquest hivern, i si és a la primavera, doncs a la primavera. Ara: hem d’anar amb compte de no reescriure el que ja està escrit. Personalment, trobaria interessant il•lustrar-ho amb exemples propers, que no estan tan documentats, a l’hora d’abordar els vessants aquests, l’històric, l’antropològic i el tècnic. I algun més, si fes falta.

Cesc Martínez

Comentaris

el circ aquell ha dit…
Be. Sento no tenir gaire temps per dedicar a aquesta proposta.
Pels detalls histórics ens podem passar tants anys com tots els historiadors que hi han escrit.
Sobretot quan comencem a veure les rivalitats entre Astley i el tàndem Dibdin-Hugues.
Qui va inventar la forma i qui l'hi va posar per primer cop el nom.
A més de les similituds del espai circ amb altres llocs construits molt abans...

Veuré si trobo mes llibres per passar-vos...
Recollir opinions d'artistes sobre el tema pista es una molt bona idea ja des del inici, fa avançar l'article cap a l'actualitat.

Força i endavant!!
Cesc Martínez ha dit…
Efectivament, dir que Philip Astley va inventar la pista rodona seria com dir que va inventar la sopa d'all. Pel que tinc entès, Astley, tot i ser un genet expert, havia observat els exercicis eqüestres que es presentaven a Londres abans que ell obrís el seu Amphitheatre, i quan ho va fer, va seguir les indicacions d'un tractat d'equitació d'un tal Cavendish. Charles Hugues actuava al teatre d'Astley fins que, el 1779, va obrir pel seu compte el Royal Circus and Equestrian Philharmonic Academy amb el seu soci, Charles Dibdin. En tot cas, Astley inaugura una tradició d'un tipus d'espectacle vinculat a una disposició escènica concreta.
Jo crec que, a més de recollir experiències i sensacions d'artistes, estaria bé conèixer el punt de vista d'escenògrafs, de directors, artistes de carrer...
Anònim ha dit…
Cercle de la Vida
és una gran pista de circ
Vivim tots en un Planeta rodó que esta sempre en moviment i no ens enrecorden

Si en un viatge amb vaixell Gran i en alta mar ens col·loquem en lo mes alt del vaixell el que
veuran els nostres ulls és un horitzó circular que ens sorprèn gratament per l'amplitud del
camp de visió i perquè ens trenca l'esquema que sempre veiem des de terra.

possiblement la visió que tenim dintre d'un espai circular sigui semblan aquesta mateixa
sensació, on el que mira ho veu tot i on el esta en el cercle és vist per tots

El cercle és trasgresor davant el conformisme del recte , pla, o quadrat perquè poques o molt
poques cases són rodones , t'imagines mobles rodons quadres ovalats ,com és la vida en una
casa rodona.

És per això que quan estem en un espectacle circular , mitjà circular Es produïx la catarsi col·lectiva
segons el que passa davant i mes si hem pagat
Velòdroms ,Carreres de cavalls gossos ,Hipica,Boxa,Toros ,Teatre de carrer ,Circ Futbol ,Bàsquet esports
d'estadi ,carreres de cotxes i on els protagonista Són ídols de masses i cobren sumes milionàries
de diners i on el que mira Pot apostar diners al millor protagoniste y descarregar la seva anedralina
,el mateix que passava en el circ Romà.

Entrades populars d'aquest blog

Traces al Mercat de les Flors

Ahir al Mercat s´hi respirava un aire diferent, abans de començar ja s´hi notava alegria, la gent hi anava per a veure circ. Traces es una proposta de la Cia Les sept doights de la main, ( per explicar-ho millor, els de Les sept doights de la main van agafar cinc joves recent sortits de l´escola de Montreal per a muntar un espectacle). Una proposta molt coreografiada amb petits esquitxos de text, que revelen una mica la personalitat de cada un i deixen florir les seves virtuts en un ritme i una energia molt potents. Amb 25 anys mes o menys semblen criatures jugant amunt hi avall, amb tot el que troben, una cosa després de l`altra oferint a vegades petites estones una mica lentes, al costat d´unes del tot trepidants. La majoria d´ells, provenen d´una escola de circ de Sant Francisco on hi ha un professor originari de Xina. I els moments d´acrobàcia, son els que realment sobresurten i et queden al cap: Mortal amb pirueta d´un dels germans Cruz, en torre a sobre del altre ( clau d´un m

Mirando a YUkali al CAixa Forum

Aquest dissabte a les 21 hores Mirando A Yukali a l'Auditori del Caixaforum. es veu que han retallat un munt tota la programació cultural, la cultura és una de les principals formes que es veuen amenaçades per la crisis econòmica, quan nosaltres no hem pogut fer cap tipus d'especulació i intentem viure al marge de tot capitalisme liberal brusc i assassí. però bé que necessitem treballar!! els bancs per tal de blanquejar diners inverteixen amb art però ara que no en tenen ni dels bancs podrem viure.... és tot un rollo!!! ens pensàvem que tot baixaria i que per fi la crisis posaria un altre cop el món , la gasolina els habitatges més assequibles, però qui acaba pagant els errors dels avariciosos son els més febles i no sé si ells hi paguen gaire!! bé jo no hi entenc però m'han demanat que s'ha de omplir la sala si no segurament ja no es faran més coses de aquestes de circ al caixa forum, com si ara nosaltres haguéssim de fer la promoció! doncs aquí estic, convidant-vos a

7º ENCUENTRO DE MALABARISTAS MALABARIA VII "Malabaria" Herrera de Pga. 7-9 Octubre

VII "Malabaria" Herrera de Pga. 7-9 Octubre Notapor aitortxuherrera » Dom Sep 04, 2011 11:36 am 7º ENCUENTRO DE MALABARISTAS MALABARIA 7, 8 y 9 octubre 2011 Herrera de Pisuerga (PALENCIA) VIERNES 7 19:00. Recepción de participantes e inscripciones. Lugar. Centro Juvenil. CONTACTO: encuentromalabaria@hotmail.com JAIME - 661921226 disponible a partir de las 22:00 Precio del encuentro es de 13€ en la preinscripción (antes del día 7 de octubre) y de 15 € en el encuentro. Incluye: camiseta, chapa, identificaciones, desayuno sabado y domingo, comida del sábado y domingo, alojamiento, talleres, acceso a las instalaciones y alguna sorpresa. POR RAZONES DE SEGURIDAD E HIGIENE NO SE ADMITEN ANIMALES EN TODAS LAS INSTALACIONES DEL ENCUENTRO Ingresar la preinscripción en Caixa – 2100 6080 54 0200015462 En concepto. Malabaria 2011, NOMBRE APELLIDOS y traed el recibo del pago al encuentro. OS ESPERAMOS ¡HASTA LA VISTA MALABARISTAS! ATENCION: puedes colaborar con el Malabaria comprando pape