Aquest matí he vist un assaig amb públic de l'espectacle Carmen ou le Bal des Phalenes, un espectacle amb cinc clowns i concebut per sala, de la Compagnie Contre-Pour, companyia codirigida per Michel Dallaire i Christine Rossignol.
Ambdós amb una gran experiència en el circ i especialment en el clown, de les seves mirades han sorgit espectacles com el London Philarmonic Circus i particularment d'en Michel postes en pista com les de Galindos, les Arrosés...
Segons les notes de la posta en escena de Carmen ...
..."Sabem que el clown es sensible i que viu en el present, així el seu joc canviarà segons el seu partenaire es situï en un o altre registre, segons el public ho aprecii o no, que tingui una dificultat o no de interpretar el pretexte (Carmen), portant així el joc del seu partenaire a canviar igualment.
Com són cinc, es impossible calcular matemàticament les possibilitats d'un tal scenario."
I ja es ben veritat... a mi m'ha semblat una Opera Pluricoral per Clowns Desencadenats.
Un calidoscopi de situacions que es reflecteixen en totes direccions.
Una partitura on l'interpret es vesteix i es despulla i es canvia literalment a tota velocitat per adaptar-se al ritme del moment.
Una feina d'una fragilitat enorme on homes i dones només obtenen una pèrdua total del seu ego, a canvi del plaer de donar desinteressadament tot el que són per un riure.
He rigut moltissim. Els hi dono les gracies.
Segurament com tots els espectacles aquest també ha de obtenir el seu temps de repòs, d'oxigenació, de maduració... peró bé... aixó ja es veurà.
De moment m'emporto aquesta gran sorpresa com un regal.
Comentaris