instrumentalització política i econòmica de la cultura,catalana http://www.culturadebase.net/
Cultura de Base és una plataforma generada per diferents agents culturals i socials de Barcelona que funciona com a punt de trobada per l’anàlisi i la reflexió entorn les polítiques culturals, així com les repercussions que aquestes han tingut durant els darrers anys. El principal nexe comú entre les persones, col·lectius i agents que actualment formem part d’aquesta plataforma és la posada en crisi del model de política cultural de Barcelona que des de ja fa anys pateix el nostre context.
Durant els darrers anys hem patit una falsa política de la consulta i la participació de les administracions públiques i els centres de presa de decisió polítics-culturals vers els i les agents socials i culturals, que amaga una total manca de complicitat amb aquests/es i amb l’esdevenir de la nostre ciutat. Aquesta desconnexió ha tingut terribles conseqüències, com poden ser la desaparició progressiva d’espais independents, el tancament de centenars d’espais de creació (estudis, tallers, locals d’assaig, etc.) especialment al Poble Nou (22@), el fosc procés de canvi d’orientació del Centre d’Art Santa Mònica, l’ús amb finalitats polítiques dels programes de moltes institucions culturals, el programa “fàbriques per la creació” posat en marxa sense comprendre la realitat cultural de la ciutat, la criminalització de certes pràctiques culturals relacionades amb l’espai públic, i molts altres conflictes encara oberts.
La manca de transparència en la orquestració política i la presa de decisions a espatlles dels agents culturals, associacions de veïns i col·lectius independents respon a un model basat en la instrumentalització política i econòmica de la cultura, que tant sols simula un diàleg social i parteix de la política de fets consumats. Tot això ha portat a una situació d’extrema frustració i desencís per part dels agents culturals a qui se’ns ha tret el nostre paper com a interlocutors i patim les conseqüències d’un model que sembla no existir, que és fruit de la contingència i es dissenya amb la suma de decisions a curt termini, que està en definitiva mancat d’un projecte elaborat i visible.
Pensem també que aquesta situació ve en part derivada de la nostre incapacitat com a productors culturals per a generar formes de comunicació i reflexió que superin les disciplines de treball més immediates, la qual cosa ha fragmentat reivindicacions que serien més efectives si es vinculessin entre sí en lloc de mantenir-se en estèrils aïllaments sectorials. Hem de ser conscients de que no hem sabut comunicar a la ciutadania la importància dels fets esdevinguts, ni tampoc la manera en que aquests comprometen no només als qui treballem en cultura o als afectats directament a cada conflicte, sinó al conjunt de la societat civil.
Per aquestes raons creiem necessari establir la plataforma Cultura de Base, per a expressar de forma col·lectiva la nostre posició vers tots aquests fets i treballar conjuntament plantant cara als despropòsits de la classe política-cultural de la ciutat. Aquesta plataforma buscarà en tot moment sumar i incloure les reivindicacions existents i les formes de resistència dels agents, col·lectius i espais independents de la ciutat. D’aquesta manera es treballarà de forma activa per comprendre totes les seves necessitats amb l’objectiu de construir un front de denúncia comú a la situació que patim i que marca el nostre present i el nostre futur cultural.
Creiem que centrant-nos en aquests punts en comú, i prenent la col·lectivitat i el diàleg permanent com a eines principals, podem generar reflexions i estratègies que impulsin accions concretes, generant un panorama cultural més fèrtil i proper a les necessitats reals del nostre context.
[CdB]
Try JibJab Sendables® eCards today!
Cultura de Base és una plataforma generada per diferents agents culturals i socials de Barcelona que funciona com a punt de trobada per l’anàlisi i la reflexió entorn les polítiques culturals, així com les repercussions que aquestes han tingut durant els darrers anys. El principal nexe comú entre les persones, col·lectius i agents que actualment formem part d’aquesta plataforma és la posada en crisi del model de política cultural de Barcelona que des de ja fa anys pateix el nostre context.
Durant els darrers anys hem patit una falsa política de la consulta i la participació de les administracions públiques i els centres de presa de decisió polítics-culturals vers els i les agents socials i culturals, que amaga una total manca de complicitat amb aquests/es i amb l’esdevenir de la nostre ciutat. Aquesta desconnexió ha tingut terribles conseqüències, com poden ser la desaparició progressiva d’espais independents, el tancament de centenars d’espais de creació (estudis, tallers, locals d’assaig, etc.) especialment al Poble Nou (22@), el fosc procés de canvi d’orientació del Centre d’Art Santa Mònica, l’ús amb finalitats polítiques dels programes de moltes institucions culturals, el programa “fàbriques per la creació” posat en marxa sense comprendre la realitat cultural de la ciutat, la criminalització de certes pràctiques culturals relacionades amb l’espai públic, i molts altres conflictes encara oberts.
La manca de transparència en la orquestració política i la presa de decisions a espatlles dels agents culturals, associacions de veïns i col·lectius independents respon a un model basat en la instrumentalització política i econòmica de la cultura, que tant sols simula un diàleg social i parteix de la política de fets consumats. Tot això ha portat a una situació d’extrema frustració i desencís per part dels agents culturals a qui se’ns ha tret el nostre paper com a interlocutors i patim les conseqüències d’un model que sembla no existir, que és fruit de la contingència i es dissenya amb la suma de decisions a curt termini, que està en definitiva mancat d’un projecte elaborat i visible.
Pensem també que aquesta situació ve en part derivada de la nostre incapacitat com a productors culturals per a generar formes de comunicació i reflexió que superin les disciplines de treball més immediates, la qual cosa ha fragmentat reivindicacions que serien més efectives si es vinculessin entre sí en lloc de mantenir-se en estèrils aïllaments sectorials. Hem de ser conscients de que no hem sabut comunicar a la ciutadania la importància dels fets esdevinguts, ni tampoc la manera en que aquests comprometen no només als qui treballem en cultura o als afectats directament a cada conflicte, sinó al conjunt de la societat civil.
Per aquestes raons creiem necessari establir la plataforma Cultura de Base, per a expressar de forma col·lectiva la nostre posició vers tots aquests fets i treballar conjuntament plantant cara als despropòsits de la classe política-cultural de la ciutat. Aquesta plataforma buscarà en tot moment sumar i incloure les reivindicacions existents i les formes de resistència dels agents, col·lectius i espais independents de la ciutat. D’aquesta manera es treballarà de forma activa per comprendre totes les seves necessitats amb l’objectiu de construir un front de denúncia comú a la situació que patim i que marca el nostre present i el nostre futur cultural.
Creiem que centrant-nos en aquests punts en comú, i prenent la col·lectivitat i el diàleg permanent com a eines principals, podem generar reflexions i estratègies que impulsin accions concretes, generant un panorama cultural més fèrtil i proper a les necessitats reals del nostre context.
[CdB]
Comentaris