Avui un vídeo històric, si més no pels malabars als Estats Units. El 2000 Jason Garfield no va guanyar la medalla d'or de la IJA Convention (fins aleshores la única trobada estatal de malabaristes) perquè els jutges només li van valorar els trucs dels 8 primers minuts de la rutina (i per tant els més tècnics van quedar fora). L'any 2001 com a presentador del festival ja va fer una parodia al respecte i l'any 2002 Garfield va preparar una rutina sarcàstica parodiant els malabaristes que omplen les seves rutines amb "gracietes", quan aquestes no afegien cap tipus de dificultat i sobretot intentava humiliar als jutges que es fixaven en temes que no fossin estrictament tècnics. Aquest és el vídeo que he posat a sota.
Això, primer, va pertorbar una tradició de bon rollo i de trobada informal (tot i que de primer nivell) que tenien aquestes convencions, ja que la gent hi anava més que res a trobar-se. Finalment, al 2004 Garfield va fundar la WJF per promoure els malabars tècnics i també una convenció anual on els jutges només valoressin la tècnica segons unes regles pactades i encara més es prohibeix qualsevol tipus de disfressa o actitud graciosa durant les rutines.
En una cosa té raó ¿no és ridícul fer una competició artística? L'art, en si, no pot ser parcel·lat, aquest tipus de competicions acaben sent uns percentatges estrafolaris de vestuari, posada en escena, tècnica... O sigui que jo estic d'acord que si algú vol competir amb malabars o ho fa per passar-ho bé o s'ha de restringir a la tècnica. De fet, la majoria de premis que es donen a artistes són més aviat per èxit, reconeixement, simpatia... (una altra cosa no tindria sentit).
D'aquí també ve la famosa distinció entre malabaristes artistes i malabaristes esportius. Irònicament, la rutina d'aquest vídeo potser sigui també una de les millors de Garfield. És un d'aquells artistes de nivell, però de tracte difícil.
Això, primer, va pertorbar una tradició de bon rollo i de trobada informal (tot i que de primer nivell) que tenien aquestes convencions, ja que la gent hi anava més que res a trobar-se. Finalment, al 2004 Garfield va fundar la WJF per promoure els malabars tècnics i també una convenció anual on els jutges només valoressin la tècnica segons unes regles pactades i encara més es prohibeix qualsevol tipus de disfressa o actitud graciosa durant les rutines.
En una cosa té raó ¿no és ridícul fer una competició artística? L'art, en si, no pot ser parcel·lat, aquest tipus de competicions acaben sent uns percentatges estrafolaris de vestuari, posada en escena, tècnica... O sigui que jo estic d'acord que si algú vol competir amb malabars o ho fa per passar-ho bé o s'ha de restringir a la tècnica. De fet, la majoria de premis que es donen a artistes són més aviat per èxit, reconeixement, simpatia... (una altra cosa no tindria sentit).
D'aquí també ve la famosa distinció entre malabaristes artistes i malabaristes esportius. Irònicament, la rutina d'aquest vídeo potser sigui també una de les millors de Garfield. És un d'aquells artistes de nivell, però de tracte difícil.
Comentaris